1  Memòries de Nehemies, fill d’Hacalià.
                                                                
Reconstrucció de les muralles de Jerusalem (1-7)
                                                                                    Nehemies s’assabenta de l’estat de Jerusalem
                                                                1  
«L’any vint del regnat d’Artaxerxes,    el mes de quisleu,    trobant-me jo a la ciutadella de Susa,   
                                                                2  va arribar Hananí, un dels meus germans,    acompanyat d’alguns homes de Judà. Jo els vaig demanar notícies de Jerusalem i dels jueus que s’havien salvat de la captivitat,   
                                                                3  i em van respondre:  
»—Els supervivents de la captivitat que viuen allí, a la província,    es troben en una situació molt desgraciada i humiliant; la muralla de Jerusalem està mig enderrocada i les portes han estat incendiades.
                                                                
                    Pregària de Nehemies pel seu poble
                                                                
    4  »Quan vaig sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant, i durant molts dies vaig estar afligit, dejunant i pregant davant el Déu del cel.
                                                                5  Deia:  
»—Ah, Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible!    Tu mantens fidelment l’aliança amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments.   
                                                                6  Digna’t mirar i escoltar amb atenció la pregària del teu servent.    Nit i dia et prego per nosaltres, els israelites, els teus servents: reconec els pecats que hem comès contra tu. Jo mateix i la meva família t’hem estat infidels!
                                                                7  T’hem ofès greument desobeint els manaments, els decrets i les prescripcions que ens havies donat per mitjà de Moisès, el teu servent.   
                                                                8  Recorda’t de la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent:    “Si no em sou fidels, us dispersaré entre els pobles estrangers.   
                                                                9  Però si després us convertiu a mi i compliu els meus manaments i els poseu en pràctica, us tornaré a reunir, encara que estigueu escampats fins a l’horitzó, i us portaré al lloc que he escollit perquè hi habiti el meu nom.”   
                                                                10  Senyor, nosaltres som els teus servents, som el teu poble, que has alliberat amb gran poder i amb mà forta.   
                                                                11  Ah, Senyor, escolta amb atenció la pregària del teu servent i la pregària de tots els qui es complauen a reverenciar el teu nom. I ara et demano que els plans del teu servent arribin a bon terme i que el rei m’aculli amb benevolència.  
»En aquella època jo era coper    del rei.