Alerta amb els ídols


    1 Per culpa dels pecats que heu comès contra Déu, Nabucodonosor, rei dels babilonis, us deportarà al seu país. 2 Quan hi haureu arribat, hi passareu molts anys, el temps que duren set generacions; però després us en faré sortir sans i estalvis.
    3 A Babilònia veureu com són passejats a coll déus de fusta xapada de plata i or i que inspiren gran respecte als pagans. 4 Alerta, doncs, a no assemblar-vos també vosaltres als estrangers! Que no se us encomani aquest respecte 5 quan veureu, al davant i al darrere d’aquells déus, la gentada que els adora. Al contrari, vosaltres digueu dins vostre: «A tu sol, Senyor, hem d’adorar!» 6 El meu àngel us acompanya, ell vetlla sobre vosaltres.

Els ídols són tan sols aparença


    7 Un artista ha cisellat la llengua d’aquests déus xapats de plata i or, però que són pura aparença, incapaços de parlar. 8 Com si fos per a una noia presumida, agafen or 9 i en fan corones per posar-les al cap dels seus déus. De vegades, els sacerdots arrenquen la plata i l’or d’aquests déus per al seu ús particular, 10 i fins arriben a fer-ne part a les prostitutes del temple. Aquests déus de fusta, xapada d’or o de plata, són vestits vistosament com si fossin persones; 11 però ells no es poden escapar del rovell ni de l’arna. Per més que portin vestits de porpra, 12 cal eixugar-los la cara de la polseguera, perquè n’arrepleguen molta en el temple! 13 Alguns duen a la mà una vara com la del governador del país, però no poden fer morir el qui els ha injuriat. 14 N’hi ha que tenen a la mà un punyal o una destral, però són incapaços de defensar-se dels soldats o dels lladres. És evident que no són déus. Per tant, no els heu de respectar!
    15 Els déus que els pagans instal·len en els seus temples són tan inútils com la terrissa esmicolada, 16 i tenen els ulls plens de la pols que aixequen els peus dels visitants. 17 És sabut que, quan algú ha comès un crim de lesa majestat, el tanquen ben tancat com a condemnat a mort. Doncs bé, els seus sacerdots fan igual: perquè els lladres no saquegin els déus, protegeixen els temples d’aquests amb portes, panys i forrellats, 18 i encenen més llums que els que ells mateixos necessiten, però els seus déus no en poden veure ni un de sol. 19 Aquests déus són com una biga del temple: «Té el cor corcat», diuen. Els corcs els roseguen i en roseguen també els vestits, però ells ni se n’adonen! 20 Tenen la cara ennegrida del fum del temple. 21 Sobre el seu cap i el seu cos, hi volen rats-penats, orenetes i altres ocells. Fins els gats, hi pugen! 22 Veieu com no són déus? Per tant, no els respecteu!
    23 L’or que els recobreix per a embellir-los no brillarà pas si no el neteja ningú. Si ni tan sols sentien res quan els fonien al gresol! 24 Els han comprat a bon preu, i això que no tenen ni vida! 25 Com que no tenen peus, han de ser passejats a coll. Així demostren a la gent que no valen res. Als seus adoradors els cau la cara de vergonya, 26 perquè aquells déus no es poden aixecar si mai cauen a terra. Quan els poses drets, no es poden moure per ells mateixos; si els ajups, no es poden redreçar: els presenten ofrenes com n’ofereixen als difunts. 27 La carn que els és sacrificada, els sacerdots la venen en profit propi. I les dones, en comptes de donar-la als pobres o als malalts, en salen una part per conservar-la. 28 Fins la dona que té la regla o la que acaba d’infantar toquen aquella carn sacrificada. Per tant, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!

Ni el nom de déus no mereixen


    29 ¿Com poden ser anomenats «déus» si són déus de fusta xapada de plata i d’or, i amb dones que els serveixen? 30 Els sacerdots s’estan en els seus temples amb els vestits esquinçats, amb el cap i la barba rapats i amb la testa descoberta; 31 udolen i bramen davant els seus déus com ho farien en un àpat funerari. 32 I arriben a despullar-los per vestir la dona i els fills. 33 Tant si els tractes bé com malament, no s’hi poden tornar. No poden entronitzar cap rei ni destronar-lo. 34 Tampoc no poden donar riqueses ni diners. Si algú no compleix el vot que els ha fet, no perilla que l’hi reclamin; 35 no salvaran un home de la mort ni alliberaran el dèbil de les urpes dels més forts. 36 Mai no tornaran la vista a un cec ni trauran ningú de cap desgràcia, 37 incapaços com són de compadir-se d’una viuda o de fer cap bé a l’orfe. 38 Aquests déus de fusta xapada de plata i or s’assemblen a les roques de les muntanyes. Als seus adoradors els caurà la cara de vergonya. 39 ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?

La follia d’adorar ídols


    40 Els mateixos caldeus contribueixen a fer-los quedar malament. En efecte, quan veuen un sord-mut de naixement, el presenten a Bel, com si Bel fos capaç de sentir-hi, i li demanen que doni la veu a aquell mut. 41 Però ni els mateixos caldeus no són capaços d’abandonar uns déus que no senten ni veuen res! 42 Les dones, pel seu cantó, s’asseuen pels camins lligades amb cordills i cremant segó. 43 Quan algun vianant se n’emporta alguna per jeure-hi, ella es mofa de la veïna que no ha estat sol·licitada ni ha merescut que algú li trenqués el cordill. 44 Tot el que té relació amb aquests déus és mentida. ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
    45 Són obra de fusters i d’argenters, no seran res més que allò que els artistes volen que siguin. 46 Si els mateixos que els han afaiçonat no viuran gaire temps, 47 ¿com podran ser déus allò que ells han fabricat? De fet, aquests homes deixen una herència buida i vergonyosa.
    48 Quan la guerra o una calamitat amenaça aquests déus, els sacerdots barrinen com trobaran un lloc on amagar-se juntament amb ells. 49 Aquests déus no poden salvar-se ells mateixos de la guerra o de les calamitats. ¿Com no adonar-se, doncs, que no són déus? 50 Són fusta xapada de plata i or, i aviat es veurà que són déus falsos. Els pobles i els reis hauran d’adonar-se’n clarament: no són pas déus sinó obra de mans humanes, no fan res de diví. 51 Qui pot, doncs, ignorar que no són déus?
    52 Són del tot incapaços d’entronitzar cap rei enlloc, o de donar la pluja als homes, 53 no resoldran cap plet de ningú ni alliberaran cap víctima de la injustícia: 54 poden tant com les gralles que volen entre cel i terra! Si un llamp cau al temple d’aquests déus de fusta xapada de plata i or, els sacerdots fugiran a correcuita, però els déus es cremaran com l’embigat del sostre. 55 Si un rei al capdavant de l’enemic els ataca, no li podran pas resistir. 56 ¿Com, doncs, es pot admetre o creure que són déus?

Els ídols no serveixen de res

56
Aquests déus de fusta xapada de plata i or no són bons per a salvar-se de lladres o bandolers.
57 Aquests se n’apoderen, els arrenquen l’or, la plata i els vestits que els cobrien, i s’escapen. Però ells no són capaços ni d’ajudar-se a si mateixos. 58 Un rei tot cofoi de la seva valentia, o un estri que fa servei al seu amo, o la porta d’una casa que guarda el que hi ha a dintre, o la columna de fusta d’un palau, tot val més que no pas els falsos déus. 59 El sol, la lluna i les estrelles que fan llum compleixen la seva missió amb docilitat; 60 igualment tothom pot veure el fulgor esclatant del llampec; també el vent bufa pertot arreu; 61 els núvols, quan Déu els dona l’ordre de posar-se en marxa per tota la terra, la compleixen a l’instant; 62 el llamp compleix el seu encàrrec quan és enviat des de dalt a consumir boscos i muntanyes. Però aquests déus no s’assemblen gens ni a la forma ni a la potència d’aquests elements. 63 Per tant, res de pensar o proclamar que són déus uns que són incapaços d’emetre un judici o de fer cap bé als homes! 64 Per consegüent, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
    65 Ells no poden maleir els reis ni beneir-los. 66 No poden fer desaparèixer cap senyal en el cel, no poden brillar com el sol o il·luminar com la lluna. 67 Fins les bèsties salvatges són superiors als déus, perquè poden valer-se per si mateixes i amagar-se al seu catau. 68 No es veu per enlloc que siguin déus! Per tant, no els heu de respectar!
    69 Aquests déus de fusta xapada de plata i or són com els espantalls d’un cogombrar: no espanten ningú. 70 Són talment un arç de l’hort on es posen ocells de tota mena, o com un cadàver abandonat dins la foscor del sepulcre. 71 Mirant la seva porpra i les robes arnades, comprendreu que no són déus. I a la fi, devorats pels corcs, seran la vergonya del país. 72 Per això, un home sense ídols i fidel a Déu val més que no pas aquests déus. Mai no farà el ridícul com ells!