Miquees 7
14 Amb la teva vara, Senyor,
pastura el teu poble,
el ramat que és la teva heretat,
que viu solitari,
com una garriga enmig de jardins.
Que pasturi com en temps antic a Basan i a Galaad!
15 Diu el Senyor: «Com en els dies que vas sortir del país d’Egipte,
jo faré veure meravelles als egipcis.»
16 Ho veuran les nacions, i quedaran avergonyides
del poder que es pensaven tenir;
amb la mà es taparan la boca,
les seves orelles quedaran eixordades.
17 Lleparan la pols com les serps,
com els rèptils que s’arrosseguen per terra.
Sortiran tremoloses dels seus amagatalls,
esglaiades davant el Senyor, el nostre Déu:
totes et temeran!
18 Quin déu es pot comparar amb tu,
tu que perdones les culpes
i passes per alt les infidelitats
de la resta del teu poble, de la teva heretat?
No mantens per sempre l’enuig:
tu et complaus a estimar.
19 De nou et compadiràs de nosaltres:
trepitjaràs les nostres culpes
i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats.
20 Seràs fidel amb els de Jacob
i misericordiós amb els d’Abraham,
tal com vas jurar als nostres pares
des dels temps antics.