Evangeli segons Lluc 8
4 Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola:
5 —Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar.
6 Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó.
7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren.
8 Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.
I, acabat de dir això, exclamà:
—Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
9 Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola.
10 Ell respongué:
—A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que
» mirin, però no hi vegin;
escoltin, però no comprenguin.
11 »La paràbola vol dir això:
»La llavor és la paraula de Déu.
12 Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin.
13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere.
14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur.
15 La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.