Carta de Jaume 3
1 Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor,
2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos.
3 Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos.
4 Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol.
5 Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran.
6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern.
7 Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins,
8 però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.
9 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu.
10 D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així.