Job 42

    ¹ Job va adreçar aquesta resposta al Senyor:
    ² Reconec que tu ho pots tot,
que no t’és impossible cap projecte. ^*
    3 Tu has dit:
«¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans
sense cap coneixement?»
És cert! He parlat en la ignorància
de coses grans que no puc entendre. ^*
    5 Jo només et coneixia d’oïda,
però ara t’he vist amb els meus ulls. ^*
    6 Per això ara em retracto, ^*
penedit sobre la pols i la cendra. ^*
    12 El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. ¹³ Tingué set fills i tres filles. ¹⁴ A la filla gran li va posar Colometa, a la segona l’anomenà Flor de Canyella, i a la petita, Ombra dels Ulls. ^{* 15} En tot el país no hi havia noies més boniques que elles, i el seu pare els va donar la mateixa part d’herència que als seus germans. ^*
    16 Després d’això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus nets fins a la quarta generació,