Gènesi 37

    ¹ Jacob habitava en el país de Canaan, on el seu pare ja havia viscut com a immigrant. ² Aquesta és la història de la família de Jacob. ^*
Josep ^* tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. ^* Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. ³ Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, ^* i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. ^{* 4} Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
    ⁵ Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més. ⁶ Els digué:
—Escolteu quin somni he tingut. ⁷ Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva.
    ⁸ Els seus germans li contestaren:
—Que potser has de ser el nostre rei o bé l’amo que ens domini? ^*
I l’avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava.
    ⁹ Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué:
—Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu.
    ¹⁰ Aquest somni, Josep el va contar al seu pare i als seus germans. El pare el va renyar:
—Què vol dir, això que has somiat? ¿Que jo, la teva mare i els teus germans haurem de venir a prosternar-nos davant teu?
    ¹¹ Els seus germans estaven engelosits de Josep, però el seu pare anava rumiant tot això. ^*
    12 Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare. ¹³ Un dia, Israel va dir a Josep:
—Els teus germans són a Siquem amb els ramats. ^* He pensat d’enviar-t’hi.
Josep va respondre:
—Aquí em tens, pare.
    ¹⁴ El pare li va dir:
—Ves a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies.
El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem.
    ¹⁵ Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà:
—Què busques?
    ¹⁶ Josep va respondre:
—Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats?
    ¹⁷ L’home li va dir:
—Ja són fora d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.” ^*
Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan. ¹⁸ Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo. ¹⁹ I es deien entre ells:
—Mireu, aquí ve el somiador. ²⁰ Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.
    ²¹ Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:
—No el matem! ^*
    22 I va afegir:
—No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!
Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. ²³ Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, ²⁴ el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. ²⁵ Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, ^* amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte.
    ²⁶ Aleshores Judà va dir als seus germans:
—Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang? ^{* 27} Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang. ^*
Els seus germans se’l van escoltar.
    ²⁸ Uns marxants medanites ^* que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, ^* i ells se’l van emportar a Egipte. ^*
    29 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits ^{* 30} i, tornant cap als seus germans, els digué:
—El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?
    ³¹ Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep. ³² Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.» ³³ Jacob la va reconèixer i exclamà:
—És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat! ^*
    34 Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill. ³⁵ Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, ^* i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
    ³⁶ Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança ^* del faraó i cap de la guàrdia reial.

Gènesi 38

    ¹ Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam ^* que es deia Hirà. ² Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar. ³ Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er. ⁴ Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan. ⁵ Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; ^* Judà era a Quezib ^* quan el nen va néixer. ⁶ Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. ⁷ Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. ⁸ Llavors Judà va dir a Onan:
—Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dona una descendència al teu germà. ^*
    9 Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà. ¹⁰ Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir. ¹¹ Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar:
—Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran.
Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare. ^*
    12 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, ^* amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats. ¹³ Van fer-ho saber a Tamar:
—El teu sogre puja a Timnà per a la tosa de les ovelles.
    ¹⁴ Tamar veia que Xelà ja s’havia fet gran i que no l’havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s’assegué a l’entrada d’Enaim, ^* que es troba en el camí de Timnà. ¹⁵ Judà va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara. ¹⁶ No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué:
—Au, vinga, que vull estar amb tu.
Ella li va demanar:
—Què em donaràs per estar amb mi?
    ¹⁷ Ell li va respondre:
—T’enviaré un cabrit del meu ramat.
Ella va replicar:
—Sí, però, mentrestant, dona’m una penyora.
    ¹⁸ Ell va preguntar:
—Quina penyora vols?
Ella va respondre:
—El teu segell amb el cordó ^* i el bastó que portes.
Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada. ¹⁹ Després ella se’n va anar, es va treure el vel i es tornà a posar els vestits de viuda.
    ²⁰ Judà va enviar el seu amic d’Adul·lam a portar el cabrit promès i recuperar les penyores donades a la dona, però no va trobar-la. ²¹ Va preguntar a la gent del lloc:
—On és la prostituta que era a Enaim vora el camí?
Ells van contestar:
—Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.
    ²² L’amic se’n tornà a trobar Judà i li digué:
—No l’he trobada. I la gent del lloc assegura fins i tot que allà no hi ha hagut mai cap prostituta.
    ²³ Judà va replicar:
—Que s’ho quedi! Encara faríem el ridícul, jo que li he enviat el cabrit i tu que no l’has trobada.
    ²⁴ Uns tres mesos més tard, van informar Judà:
—Tamar, la teva nora, s’ha prostituït i a més ha quedat embarassada!
Judà va manar:
—Traieu-la fora i que la cremin. ^*
    25 Quan ja la treien, va fer dir al seu sogre:
—L’home a qui pertany tot això és qui m’ha deixat embarassada.
I va afegir:
—Mira a veure de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó.
    ²⁶ Judà els va reconèixer i exclamà:
—Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà. ^*
I Judà no va dormir mai més amb ella.
    ²⁷ Quan va arribar l’hora del part, Tamar portava al ventre dos bessons. ²⁸ Mentre donava a llum, un dels bessons va treure la mà. La llevadora la va agafar i va lligar-hi un fil escarlata, dient:
—Aquest serà el fill gran.
    ²⁹ Però el nen va retirar la mà i fou el seu germà qui va sortir. La llevadora va exclamar:
—Com t’has obert pas!
Judà li va posar el nom de Peres. ^*
    30 Després va sortir el seu germà, que tenia a la mà el fil escarlata, i li va posar el nom de Zèrah. ^*

Gènesi 39

    ¹ Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte ^* el vengueren a un egipci anomenat Putifar, ^* home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. ^{* 2} El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. ³ L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep ^* i que feia prosperar tot el que emprenia. ^{* 4} Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. ⁵ Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. ^* La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. ⁶ Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l’aliment que prenia. ⁶
Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure. ^{* 7} Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta:
—Vine al llit amb mi.
    ⁸ Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo:
—El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns. ⁹ En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?
    ¹⁰ I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.
    ¹¹ Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. ¹² La dona el va agafar pel mantell tot dient-li:
—Vine al llit amb mi!
Josep li deixà el mantell a les mans, s’escapà i va sortir de la casa. ¹³ Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, ¹⁴ va cridar els servents i els digué:
—Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m’he posat a cridar fort. ¹⁵ I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s’ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. ^*
    16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. ¹⁷ Llavors li va contar la mateixa història:
—L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi. ¹⁸ Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat.
    ¹⁹ Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós. ²⁰ Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei. ²⁰
Josep, doncs, s’estava a la presó, ²¹ però el Senyor era amb ell: ^* va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. ²² Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. ²³ El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia. ^*

Gènesi 40

    ¹ Al cap d’un temps, el coper i el pastisser del rei d’Egipte van cometre una falta contra el seu amo. ² El faraó es va indignar contra els dos cortesans ³ i els feu empresonar a casa del cap de la guàrdia reial, en el lloc on Josep es trobava pres. ^*
    4 El cap de la guàrdia els va assignar Josep perquè estigués al seu servei. Van passar un cert temps a la presó.
    ⁵ Una mateixa nit, el coper i el pastisser del rei d’Egipte van tenir tots dos un somni a la presó. Cada un d’ells tingué un somni amb un significat particular. ⁶ Quan al matí Josep els va anar a veure, va trobar capficats ⁷ els dos cortesans del faraó reclosos amb ell a casa del seu amo, ^* i els va demanar:
—Per què feu tan mala cara?
    ⁸ Ells respongueren:
—Hem tingut uns somnis, i no hi ha ningú que els sàpiga interpretar.
Josep els va dir:
—¿És que Déu no és capaç d’interpretar-los? Conteu-me’ls. ^*
    9 Aleshores el primer coper va contar a Josep el seu somni:
—He somiat que em trobava davant un cep ¹⁰ que tenia tres sarments. Així que va brotar, va florir i es va carregar de raïms madurs. ¹¹ Jo duia a la mà la copa del faraó. Vaig collir els raïms, en vaig esprémer el suc dins la copa i vaig oferir-la al faraó.
    ¹² Josep li va explicar:
—La interpretació del teu somni és aquesta: els tres sarments representen tres dies. ¹³ D’aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort ^* i et restablirà en el càrrec. Tornaràs a posar la copa a la mà del faraó, com feies abans quan eres el seu coper. ¹⁴ Recorda’t de mi quan seràs afortunat i fes-me aquest favor: parla de mi al faraó perquè em faci sortir d’aquesta casa. ¹⁵ Em van raptar del país dels hebreus, ^* i no he fet res que mereixi la presó. ^*
    16 El primer pastisser, veient que Josep havia donat una interpretació favorable de l’altre somni, li va contar el seu:
—Jo he somiat que portava damunt el cap tres paneres de pastissos. ¹⁷ La panera de dalt de tot era plena de les pastes que el faraó sol menjar, però els ocells venien a picotejar les pastes de la panera.
    ¹⁸ Josep li va explicar:
—La interpretació del somni és aquesta: les tres paneres representen tres dies. ¹⁹ D’aquí a tres dies, el faraó decidirà la teva sort fent que et tallin el cap ^* i et pengin dalt d’un arbre; i els ocellots vindran a picotejar la carn del teu cos.
    ²⁰ Efectivament, al cap de tres dies, el faraó celebrava el seu aniversari i va oferir un banquet a tots els seus oficials. ^* En presència de tots ells va decidir la sort del primer coper i la del primer pastisser. ²¹ Va restablir l’un en el seu càrrec de coper, perquè tornés a ser qui li oferís la copa, ²² i va fer penjar el segon. Tot va passar d’acord amb la interpretació que Josep havia fet. ²³ Però el primer coper no es va recordar més de Josep, se’n va oblidar completament.

Gènesi 41

    ¹ Al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni: Es trobava a la vora del Nil ² i veié sortir del riu set vaques, boniques i grasses, que anaven pasturant entre els joncs. ³ Darrere d’elles en van sortir unes altres set, lletges i magres, que es van quedar al costat de les primeres, a la vora del riu. ⁴ Les vaques lletges i magres es van menjar les set vaques boniques i grasses. En aquell moment el faraó es va despertar.
    ⁵ El faraó es tornà a adormir i tingué un altre somni: Va veure sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. ⁶ Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert. ^{* 7} Les espigues esquifides van engolir les espigues grosses i plenes. En aquell moment el faraó es va despertar: havia estat un somni.
    ⁸ Al matí, el faraó, molt torbat, va fer cridar tots els endevins i savis d’Egipte i els va contar els seus somnis, però ningú no els hi sabia interpretar. ^{* 9} Llavors el primer coper va dir al faraó:
—Ara recordo un error meu. ¹⁰ El faraó, irritat contra els seus dos servents, contra el primer pastisser i contra mi, ens havia tancat a la presó a casa del cap de la guàrdia reial. ¹¹ Una mateixa nit, tots dos vam tenir un somni amb un significat particular per a cada un. ¹² A la presó hi havia també amb nosaltres un jove hebreu, servent del cap de la guàrdia reial. Li vam contar els nostres somnis, i ell ens els va interpretar: va donar a cadascú la interpretació del seu somni. ¹³ I tot va passar d’acord amb la interpretació que ens havia fet: jo vaig ser restablert en el meu càrrec, i l’altre, el van penjar.
    ¹⁴ Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canvià de roba i es presentà al faraó. ^{* 15} Aquest li digué:
—He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan t’expliquen un somni, ets capaç d’interpretar-lo.
    ¹⁶ Josep respongué al faraó:
—No soc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient. ^*
    17 El faraó va explicar a Josep:
—Somiava que em trobava a la vora del Nil. ¹⁸ Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. ¹⁹ Darrere d’elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d’Egipte no n’he vistes mai de tan lletges. ²⁰ Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. ²¹ Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m’he despertat.
    ²² »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues d’una mateixa tija, grosses i plenes. ²³ Darrere d’elles en naixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. ²⁴ Les espigues esquifides van engolir les set espigues grosses.
»He contat aquests somnis als endevins, i cap d’ells no me’ls ha sabut interpretar. ^*
    25 Josep va dir al faraó:
—Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. ²⁶ Les set vaques i les set espigues boniques representen set anys. Es tracta, doncs, d’un únic somni amb un sol sentit. ²⁷ Tant les set vaques miserables i lletges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen set anys de fam. ^{* 28} Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. ^{* 29} Els set anys vinents seran d’una gran abundància en tot Egipte. ³⁰ Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record de l’abundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. ³¹ Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància. ³² El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho. ³³ Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte. ^{* 34} Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància. ³⁵ Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que venen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó. ³⁶ Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.
    ³⁷ El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep.
    ³⁸ El faraó els va dir:
—Aquest home té l’esperit diví. ^* En trobaríem cap com ell?
    ³⁹ Llavors el faraó va dir a Josep:
—Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu. ⁴⁰ Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. ^* Només en el tron jo estaré per damunt teu.
    ⁴¹ I va afegir:
—Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte.
    ⁴² El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or. ⁴³ El feu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» ^* Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte. ^*
    44 El faraó digué encara a Josep:
—Jo soc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.
    ⁴⁵ El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah ^* i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, ^* sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. ^* Josep va sortir a inspeccionar tot el país. ⁴⁶ Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.
Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte. ⁴⁷ Durant els set anys d’abundància, la terra va produir molt bones collites, ⁴⁸ i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia. ⁴⁹ Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar. ^*
    50 Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills. ⁵¹ Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:
—Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare. ^*
    52 Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient:
—Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció. ^*
    53 Es van acabar els set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte ⁵⁴ i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa. ^{* 55} Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués. ^*
    56 A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte. ⁵⁷ I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s’agreujava pertot arreu. ^*

Gènesi 42

    ¹ Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills:
—Què espereu? ² M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem. ^*
    3 Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. ⁴ Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
    ⁵ Des del país de Canaan, on també hi havia fam, ^* els fills d’Israel ^* van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
    ⁶ Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. ⁷ Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:
—D’on veniu?
Ells respongueren:
—Venim del país de Canaan a comprar menjar.
    ⁸ Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. ⁹ Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, ^* i els digué:
—Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.
    ¹⁰ Ells van protestar:
—No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. ¹¹ Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
    ¹² Josep va replicar:
—No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
    ¹³ Ells li tornaren a dir:
—Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. ^*
    14 Josep els replicà:
—És el que us deia: vosaltres sou uns espies! ¹⁵ Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. ¹⁶ Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!.
    ¹⁷ I els va fer tancar tres dies a la presó. ¹⁸ Al cap de tres dies, Josep els digué:
—Jo soc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida. ¹⁹ Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. ²⁰ Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.
Ells van acceptar de fer-ho així. ²¹ Es deien els uns als altres:
—Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació. ^*
    22 Rubèn els respongué:
—¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort. ^*
    23 Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
    ²⁴ Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor. ^{* 24}
Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el feu encadenar al seu davant. ²⁵ Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer. ²⁶ Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar.
    ²⁷ Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. ²⁸ Llavors digué als seus germans:
—M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.
El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»
    ²⁹ Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
    ³⁰ —L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país. ³¹ Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies. ³² Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.” ³³ Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades. ³⁴ Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.” ^*
    35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. ³⁶ Jacob, el seu pare, els digué:
—Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
    ³⁷ Aleshores Rubèn va dir al seu pare:
—Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré.
    ³⁸ Jacob va replicar:
—El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. ^* Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor. ^*

Gènesi 43

    ¹ La fam continuava afeixugant el país. ² Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills:
—Torneu a comprar-nos més queviures.
    ³ Judà li va respondre:
—Aquell home ens va jurar que no ens rebria si no li portàvem el nostre germà. ⁴ Si permets que el nostre germà ens acompanyi, baixarem a comprar-te més queviures. ⁵ Però si t’hi negues, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir ben clar que no ens volia rebre si no ens acompanyava el nostre germà. ^*
    6 Israel els digué:
—Per què m’heu hagut de perjudicar anant a contar a aquell home que teníeu un altre germà?
    ⁷ Ells contestaren:
—Aquell home ens va fer moltes preguntes sobre nosaltres i la nostra família: “Viu encara el vostre pare? Teniu encara algun altre germà?” Nosaltres ens vam limitar a respondre-li. No podíem pas ni imaginar que ens diria: “Porteu aquí el vostre germà.”
    ⁸ Llavors Judà va dir al seu pare Israel:
—Deixa venir el noi amb mi. En marxa! Anem-hi, si volem sobreviure tu, nosaltres i les nostres famílies. Altrament, ens espera la mort. ⁹ Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu. ^{* 10} Que, si no ens entretinguéssim tant, a hores d’ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.
    ¹¹ El seu pare Israel els digué:
—Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromàtica i una mica de mel, goma adragant, làdanum, ^* festucs i ametlles. ¹² Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error. ¹³ Preneu el vostre germà i torneu a visitar aquell home. ¹⁴ Que el Déu totpoderós ^* faci que ell s’apiadi de vosaltres i deixi tornar l’altre germà que té a la presó i també Benjamí! Pel que fa a mi, si he de perdre els meus fills, els perdré.
    ¹⁵ Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep. ¹⁶ Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom:
—Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.
    ¹⁷ El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva. ¹⁸ Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se’ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.» ¹⁹ Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa:
    ²⁰ —Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures. ²¹ De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar ²² i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs.
    ²³ Ell els va respondre:
—Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar.
Llavors va deixar Simeó en llibertat.
    ²⁴ El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases. ²⁵ Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà. ²⁶ Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra. ²⁷ Josep els va preguntar com estaven i després els digué:
—Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?
    ²⁸ Ells respongueren:
—El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu.
I es van agenollar i es prosternaren novament.
    ²⁹ Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, ^* i va preguntar:
—¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?
I afegí:
—Que Déu et sigui propici, fill meu. ^*
    30 Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar. ^*
    31 Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar. ³² Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquè ho consideren una cosa repugnant. ^{* 33} Els germans seien davant de Josep per ordre d’edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres. ³⁴ Josep els feia portar plats de la seva pròpia taula, i a Benjamí li servien una ració cinc vegades més gran que la dels seus germans. ^* Van beure amb Josep i es van alegrar amb ell.

Gènesi 44

    ¹ Després Josep va donar aquesta ordre al seu majordom:
—Omple de queviures els sacs d’aquesta gent, tant com en puguin dur, i posa els diners que pagui cada un a la boca del seu sac. ^{* 2} I en el sac del més petit posa-hi la meva copa, la copa de plata, junt amb els seus diners.
El majordom ho va fer tal com Josep li ho havia manat.
    ³ A punta de dia, els van donar permís perquè partissin amb els seus ases. ⁴ Tot just havien sortit de la ciutat, quan encara no eren gaire lluny, Josep va dir al seu majordom:
—Surt a perseguir aquests homes, atrapa’ls i digues-los: “Per què heu tornat mal per bé? ^{* 5} La copa que us endueu, no és la que el meu amo fa servir per a beure i per a endevinar el futur? ^* No heu fet bé obrant així.”
    ⁶ El majordom els va atrapar i els repetí aquestes paraules. ⁷ Ells van replicar:
—Senyor meu, com ens pots acusar així? Mai de la vida cap dels teus servents no hauria gosat fer res de semblant! ⁸ T’hem tornat del país de Canaan els diners que havíem trobat dins els nostres sacs. Com seríem capaços de robar or o plata de la casa del teu amo? ⁹ Si ho trobes en el bagatge d’un dels teus servents, que mori, i tots nosaltres serem esclaus del teu amo.
    ¹⁰ El majordom va replicar:
—Que sigui tal com dieu. El culpable serà el meu esclau, i els altres quedareu lliures.
    ¹¹ Cada un s’afanyà a descarregar el seu sac a terra per obrir-lo. ¹² El majordom va escorcollar els sacs, començant pel del més gran i acabant pel del més petit, i la copa es va trobar en el sac de Benjamí. ¹³ Ells es van esquinçar els vestits. Van carregar els ases i se’n tornaren a la ciutat.
    ¹⁴ Quan Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era. Ells es van prosternar davant d’ell amb el front a terra, ¹⁵ i Josep els preguntà:
—Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d’endevinar?
    ¹⁶ Judà li va respondre:
—Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
    ¹⁷ Josep replicà:
—Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
    ¹⁸ Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir:
—T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó. ¹⁹ Quan vam venir l’altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà. ²⁰ Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort. ²¹ Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.” ²² Nosaltres ja vam explicar al meu senyor que el noi no podia deixar el seu pare; que, si el deixava, el pare es moriria. ²³ Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.” ^{* 24} Quan vam tornar anar a trobar el teu servent, el nostre pare, li vam explicar tot el que tu, senyor meu, ens havies dit. ²⁵ I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures, ²⁶ li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell. ²⁷ El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills. ^{* 28} Un va sortir de casa i ja no l’he vist més: segur que una bèstia ferotge el va trossejar. ^{* 29} Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.” ^*
    30 »Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva. ³¹ Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell. ³² A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.” ^{* 33} Ara, doncs, et demano que em deixis quedar aquí com a esclau del meu senyor en comptes del noi, i que ell torni a casa amb els seus germans. ^{* 34} Com puc tornar a casa del meu pare si el noi no ve amb mi? Jo no podria suportar la desgràcia que cauria sobre el meu pare!

Gènesi 45

    ¹ Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar:
—Feu sortir tothom del meu davant.
Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. ^{* 2} Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó. ³ I va dir als seus germans:
—Jo soc Josep. ¿Encara és viu el meu pare? ^*
Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant. ⁴ Llavors Josep digué als seus germans:
—Acosteu-vos cap a mi.
Ells se li van acostar, i els tornà a dir:
—Jo soc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte. ⁵ Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. ⁶ Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega. ⁷ Déu m’ha enviat aquí abans que vosaltres per assegurar-vos la supervivència en aquest país i salvar prodigiosament les vostres vides. ^{* 8} No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte. ^{* 9} Afanyeu-vos a anar a trobar el meu pare i digueu-li: “Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha fet senyor de tot Egipte. Baixa al meu costat, no triguis. ¹⁰ Viuràs a la regió de Goixen, ^* a prop meu, amb els teus fills, els teus nets, els teus ramats d’ovelles i vaques i amb tots els teus béns. ¹¹ Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats.”
    ¹² »Vosaltres mateixos i tu, Benjamí, germà meu, podeu comprovar amb els vostres propis ulls que soc jo qui us parla. ¹³ Feu saber també al meu pare quina alta dignitat ocupo a Egipte i expliqueu-li tot el que heu vist. I porteu aquí el meu pare com més aviat millor. ^*
    14 Josep es va llançar al coll del seu germà Benjamí tot plorant, i Benjamí també plorava abraçat a ell. ¹⁵ Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell.
    ¹⁶ Per la cort del faraó va córrer la notícia que havien arribat els germans de Josep, i tant el faraó com els seus cortesans ho van veure amb bons ulls. ¹⁷ Aleshores el faraó digué a Josep:
—Digues als teus germans que carreguin els seus animals i que se’n tornin cap al país de Canaan ¹⁸ a cercar el seu pare i les seves famílies i que les portin aquí, al meu costat. ^* Els donaré la contrada més fèrtil d’Egipte, on podran menjar del bo i millor del país. ¹⁹ Encarrega’t també de donar l’ordre que agafin alguns carros egipcis per transportar-hi els seus fills, les seves dones i el seu pare, i venir cap a Egipte. ²⁰ Que no els dolgui el que deixaran, perquè tindran el millor de tot el país d’Egipte.
    ²¹ Els fills d’Israel ho van fer així. Complint l’ordre del faraó, Josep els va donar carros i provisions per al viatge. ²² A cada un d’ells, els va donar una muda de vestits, però a Benjamí li va donar cinc mudes ^* i tres-centes peces de plata. ²³ A més, va enviar al seu pare, per al viatge, deu ases carregats dels millors productes d’Egipte i deu someres carregades de blat, pa i altres aliments. ²⁴ Josep va acomiadar els germans, tot recomanant-los que no discutissin pel camí. ^*
    25 Ells van pujar d’Egipte i arribaren al país de Canaan. Van anar a trobar el seu pare Jacob ²⁶ i li van anunciar:
—Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte!
Però Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia. ^{* 27} Ells li van explicar tot el que Josep els havia dit, i Jacob mateix pogué veure els carros que Josep enviava per prendre’l. Llavors el pare de Josep es va reanimar. ²⁸ Israel digué:
—No puc demanar més. El meu fill Josep encara és viu. Vull anar a veure’l abans de morir.

Gènesi 46

    ¹ Israel va emprendre el camí amb tot el que posseïa en direcció a Beerxeba, ^* on va oferir sacrificis al Déu del seu pare Isaac. ² Aquella nit, Déu va cridar Israel en una visió:
—Jacob! Jacob!
Ell va respondre:
—Aquí em tens.
    ³ Llavors li digué:
—Jo soc Déu, ^* el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, ^* perquè allà et convertiré en un gran poble. ^{* 4} Jo mateix baixaré amb tu a Egipte i te’n faré tornar. ^* I, quan moris, Josep et tancarà els ulls.
    ⁵ Jacob va sortir de Beerxeba. Els seus fills se’l van endur, amb les dones i les criatures, en els carros que el faraó els havia enviat per al viatge. ⁶ Van prendre també els ramats i tots els béns que havien adquirit en el país de Canaan. Jacob va arribar a Egipte amb tots els seus descendents. ⁷ Se’ls va endur tots cap a Egipte: fills i filles, nets i netes. ^*
    8 Aquests són els noms dels fills d’Israel que van entrar a Egipte, els noms de Jacob i dels seus descendents: ^*
Rubèn, el primogènit de Jacob, ⁹ i els seus fills Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. ¹⁰ Simeó i els seus fills Jemuel, Jamín, Óhad, Jaquín, Sóhar i Xaül, que era fill d’una cananea. ¹¹ Leví i els seus fills Guerxon, Quehat i Merarí. ¹² Judà i els seus fills Xelà, Peres i Zèrah; els altres fills Er i Onan havien mort al país de Canaan; ^* Peres tenia dos fills, Hesron i Hamul. ¹³ Issacar i els seus fills Tolà, Puvà, Job i Ximron. ¹⁴ Zabuló i els seus fills Sèred, Elon i Jahleel. ¹⁵ Aquests són els descendents de Lia i de Jacob, ^* nascuts a Padan-Aram. Cal afegir-hi la seva filla Dina. Tots plegats eren trenta-tres.
    ¹⁶ Gad i els seus fills Sefon, Haguí, Xuní, Esbon, Erí, Arodí i Arelí. ¹⁷ Aser i els seus fills Imnà, Ixvà, Ixví, Berià i la seva germana Sèrah; Berià tenia dos fills, Hèber i Malquiel. ¹⁸ Aquests són els descendents de Jacob i de Zilpà, ^* la serventa que Laban havia donat a la seva filla Lia. En total, setze persones.
    ¹⁹ Raquel, muller de Jacob, li va donar dos fills, Josep i Benjamí. ²⁰ A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis: Manassès i Efraïm. ^* Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d’Efraïm, germà de Manassès, van ser Xutèlah i Tàhan. El fill de Xutèlah va ser Eran. ²¹ Els fills de Benjamí van ser Bela, Bèquer i Aixbel. Els fills de Bela van ser Guerà, Naaman, Ehí, Roix, Mupim i Hupim. El fill de Guerà va ser Ard. ²² Aquests són els descendents de Jacob i de Raquel. ^* En total, dinou persones. ^*
    23 Dan i el seu fill Huixim. ²⁴ Neftalí i els seus fills Jahseel, Guní, Jésser i Xil·lem. ²⁵ Aquests són els descendents de Jacob i de Bilhà, ^* la serventa que Laban havia donat a la seva filla Raquel. En total, set persones.
    ²⁶ Els membres de la família de Jacob, els seus descendents directes que van entrar a Egipte, eren un total de seixanta-sis, sense comptar les mullers dels seus fills. ²⁷ Amb els dos fills de Josep que li van néixer a Egipte, el total de membres de la família de Jacob que van entrar a Egipte era de setanta-cinc persones. ^*
    28 Israel havia enviat Judà a dir a Josep que anés a trobar-lo a la regió de Goixen. Quan hi hagueren arribat, ²⁹ Josep va fer enganxar la seva carrossa i anà a Goixen a trobar el seu pare Israel. Quan va ser al seu davant, se li llançà al coll i va plorar una bona estona abraçat amb ell. ³⁰ Israel va dir a Josep:
—Ara ja em puc morir. T’he vist i sé que encara vius.
    ³¹ Després Josep va dir als seus germans i a tota la família del seu pare:
—Me’n vaig a fer-ho saber al faraó. Pujo a dir-li que ja han arribat els meus germans i la família del meu pare, que eren al país de Canaan. ³² Li explicaré que sou pastors d’ovelles i cabres, que crieu bestiar i que us heu endut els ramats d’ovelles, cabres i vaques i tot el que posseïu. ³³ Així, doncs, quan el faraó us faci cridar i us demani quin és el vostre ofici, ³⁴ responeu-li: “Els teus servents, des de joves, hem fet sempre de pastors, tant nosaltres com els nostres pares.” Així podreu habitar a la regió de Goixen, perquè als egipcis els repugnen tots els pastors d’ovelles i cabres. ^*

Gènesi 47

    ¹ Josep anà a informar el faraó:
—El meu pare i els meus germans ja han arribat del país de Canaan amb els seus ramats d’ovelles, cabres i vaques i amb tots els seus béns. Són aquí, a la regió de Goixen.
    ² Josep va escollir cinc dels seus germans i els va presentar al faraó. ³ Aquest els va preguntar:
—Quin ofici teniu?
Ells respongueren:
—Els teus servents som pastors d’ovelles i cabres, tant nosaltres com els nostres pares. ^*
    4 I van afegir:
—La fam és forta, al país de Canaan. Hem vingut a residir aquí com a immigrants, ^* ja que nosaltres, servents teus, no trobem pasturatges per als ramats. Permet, doncs, als teus servents que puguin habitar a la regió de Goixen.
    ^5-6 El faraó digué llavors a Josep: ^*
—Que visquin a la regió de Goixen. I, si creus que entre ells hi ha homes experimentats, posa’ls de majorals del meu bestiar.
Jacob, doncs, amb els seus fills va venir a Egipte a trobar Josep.
El faraó digué encara a Josep:
—El teu pare i els teus germans ja són aquí amb tu. Pots disposar de tot el país. Fes-los viure a la regió millor.
    ⁷ Josep va fer venir el seu pare Jacob i el presentà al faraó. Jacob va saludar el faraó, ⁸ i aquest li preguntà:
—Quants anys tens?
    ⁹ Jacob li va respondre:
—Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo. ^*
    10 Jacob tornà a saludar el faraó i va sortir del palau reial.
    ¹¹ Josep va fer viure el seu pare i els seus germans a la millor regió d’Egipte, als voltants de la ciutat de Ramsès, ^* tal com havia ordenat el faraó, i els va donar terres en propietat. ¹² Josep mantenia el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, juntament amb tots els seus fills.
    ¹³ La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam. ¹⁴ Josep, mentrestant, acumulava tots els diners que hi havia a Egipte i a Canaan a canvi del gra que li compraven, i ingressava aquests diners al tresor del faraó. ¹⁵ Però quan es van haver acabat els diners al país d’Egipte i al de Canaan, tots els egipcis van recórrer a Josep dient:
—Dona’ns pa. ¿Has de veure com morim de fam, perquè ja no tenim diners?
    ¹⁶ Josep els contestà:
—Si heu acabat els diners, porteu-me el bestiar, i jo us donaré menjar a canvi del bestiar.
    ¹⁷ Ells duien el seu bestiar a Josep, i aquest els procurava menjar a canvi dels cavalls, a canvi dels ramats d’ovelles i cabres i de vaques, i a canvi dels ases. Durant tot aquell any, Josep els va assegurar el pa a canvi dels seus ramats. ^*
    18 Va passar tot un any, i l’any següent els egipcis tornaren a dir a Josep:
—Senyor, no et podem pas amagar que els diners s’han acabat i que el bestiar està en mans del nostre senyor. Ara només tenim a disposició del nostre senyor la nostra persona i les nostres terres. ¹⁹ ¿Hem de morir de fam sota els teus ulls i s’han de perdre els nostres camps? Compra’ns a nosaltres amb les nostres propietats a canvi de pa: tots nosaltres, amb les nostres propietats, serem esclaus del faraó. Però dona’ns llavor perquè puguem sobreviure i les nostres terres no es tornin ermes. ^*
    20 Josep va comprar per al faraó totes les terres d’Egipte, perquè un per un tots els egipcis venien el seu camp, obligats per la fam. Així, el país sencer va acabar essent propietat del faraó. ²¹ D’un cap a l’altre d’Egipte, Josep va reduir el poble a l’esclavitud. ^{* 22} Les úniques terres que no va comprar foren les dels sacerdots, ja que hi havia un decret del faraó a favor d’ells. Els sacerdots vivien de la ració que el faraó els passava, i per això no hagueren de vendre les seves propietats.
    ²³ Josep va dir al poble:
—Avui us he comprat, a vosaltres i les vostres terres, per al faraó. Aquí teniu la llavor per a sembrar els camps. ²⁴ Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.
    ²⁵ Ells van respondre:
—Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.
    ²⁶ Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d’Egipte ha de ser per al faraó. ^* Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó.
    ²⁷ Els israelites habitaven al país d’Egipte, a la regió de Goixen. Van comprar-hi propietats, van ser fecunds i es multiplicaren molt. ²⁸ Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l’edat de cent quaranta-set anys. ²⁹ Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué:
—Si frueixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m ^* que no m’enterraràs a Egipte. ³⁰ Quan vagi a adormir-me amb els meus pares, treu-me d’Egipte i porta’m a enterrar al seu sepulcre. ^*
Josep li va respondre:
—Ho faré tal com dius.
    ³¹ Ell va insistir:
—Jura-m’ho.
Josep li ho va jurar. Llavors Israel es va ajeure al llit i reclinà el cap damunt el coixí. ^*

Gènesi 48

    ¹ Després d’això, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anà a veure’l amb els seus dos fills Manassès i Efraïm. ² Jacob en va ser informat:
—El teu fill Josep ve a veure’t.
Israel, fent un esforç, es va asseure al llit. ³ Jacob digué a Josep:
—El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, ^* en el país de Canaan, i em va beneir ⁴ amb aquestes paraules: “Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. ^* Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió.” ^*
    5 »I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó. ^{* 6} En canvi, els fills que has tingut després d’aquests seran només teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d’Efraïm i Manassès. ^*
    7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem. ^*
    8 Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar:
—Qui són aquests?
    ⁹ Josep va respondre al seu pare:
—Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí.
Jacob li diu:
—Acosta-me’ls, que els vull beneir.
    ¹⁰ Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar. ¹¹ Israel digué a Josep:
—No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.
    ¹² Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare ^* i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. ¹³ Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l’esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar. ¹⁴ Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran. ^{* 15} Israel els va beneir així: ^*
—Que el Déu davant el qual han viscut sempre
els meus pares, Abraham i Isaac,
el Déu que ha estat el meu pastor ^*
des que existeixo fins al dia d’avui,
    ¹⁶ l’àngel que m’ha alliberat de tot mal,
beneeixi aquests nois.
Que en ells es perpetuï
el meu nom i el dels meus pares Abraham i Isaac.
Que es multipliquin a desdir arreu del país.
    ¹⁷ A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mà dreta damunt el cap d’Efraïm, i va agafar la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès. ¹⁸ I li va dir:
—Així no, pare. El primogènit és aquest. Posa la teva mà dreta damunt el seu cap.
    ¹⁹ Però el seu pare s’hi va negar:
—Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera. ^*
    20 Aquell dia els va beneir així:
—Els d’Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: “Que Déu et faci com Efraïm i Manassès!”
Així Jacob va posar Efraïm davant de Manassès. ²¹ Després Israel va dir a Josep:
—Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. ²² I jo et dono un tossal de més que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc. ^*

Gènesi 49

    ¹ Jacob va cridar els seus fills i els digué:
—Reuniu-vos i us anunciaré el que us passarà en el futur: ^*
    2 Aplegueu-vos i escolteu, fills de Jacob,
escolteu el vostre pare Israel.
    ³ »Rubèn, ^* tu ets el meu primogènit,
la meva força, la primícia del meu vigor,
superior en dignitat, superior en poder,
    ⁴ impetuós com els aiguats.
Però no seràs més que els altres,
perquè vas pujar al llit del teu pare:
pujant al meu llit, et vas deshonrar. ^*
    5 »Simeó i Leví ^* són germans,
s’han decidit a destruir amb violència. ^*
    6 No vull tenir part en el seu complot,
no vull assistir a la seva conjura;
enfurismats van matar uns homes,
gent forta com toros, mutilant-los de grat.
    ⁷ Maleït el seu enuig, tan violent,
el seu furor, massa cruel! ^*
Repartiré els seus fills entre les tribus de Jacob,
els escamparé per les tribus d’Israel. ^*
    8 »Judà, ^* els teus germans t’enaltiran.
Agafaràs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu els teus germans.
    ⁹ Judà, fill meu, ets un cadell de lleó
que tornes de la caça.
Com un lleó t’ajeus i t’estires.
Ets una lleona. Qui et farà aixecar? ^*
    10 El ceptre no serà mai pres de Judà,
no mancarà als seus fills el comandament, ^*
fins que vindrà aquell a qui pertany ^*
i a qui els pobles obeiran.
    ¹¹ Fermarà a la vinya el seu pollí,
als ceps triats, el fill de la somera; ^*
rentarà amb vi la seva roba,
amb sang de raïms la seva túnica. ^*
    12 Tindrà els ulls tèrbols de tant de vi,
les dents blanques de tanta llet. ^*
    13 »Zabuló ^* viurà vora la mar,
serà una badia on les naus fondejaran.
El seu territori arribarà fins a Sidó.
    ¹⁴ »Issacar ^* és un ase robust,
ajaçat entre les cledes.
    ¹⁵ Veu que és bonic el seu lloc de repòs,
que el país és agradable,
i ajup l’espatlla sota la càrrega,
sotmès a treballs forçats.
    ¹⁶ »Dan ^* farà de jutge del seu poble, ^*
com una de les tribus d’Israel.
    ¹⁷ Serà una serp vora el camí,
un escurçó vora la ruta;
picarà la pota del cavall
i farà caure d’esquena el cavaller.
    ¹⁸ Senyor, jo espero la teva salvació. ^*
    19 »A Gad ^* l’atacaran incursions de bandolers;
però, quan ell els ataqui, no els deixarà de petja. ^*
    20 »Aser ^* tindrà un pa suculent,
farà que sigui les delícies dels reis. ^*
    21 »Neftalí ^* és una cérvola en llibertat,
que cria cervatells bonics. ^*
    22 »Josep ^* és un plançó fruitós,
un plançó fruitós vora una font;
els seus brots s’enfilen paret amunt. ^*
    23 L’han provocat disparant en contra d’ell,
l’han atacat llançant-li sagetes.
    ²⁴ Però el seu arc es manté ferm,
mentre ell mou àgilment braços i mans,
pel poder del Déu fort de Jacob,
pel nom del Pastor, la Roca d’Israel.
    ²⁵ Que el Déu del teu pare t’ajudi,
que el Déu ^* totpoderós et beneeixi:
benediccions de dalt el cel,
benediccions de les aigües abismals, sota la terra;
benediccions de la dona que és fecunda, ^*
    26 benediccions del teu pare, més potents
que les benediccions de les muntanyes antigues, ^*
millors que les delícies de les collades eternes.
Que totes elles davallin damunt el cap de Josep,
sobre el front del qui ha estat consagrat sobre els germans.
    ²⁷ »Benjamí ^* és un llop que destrossa:
al matí devora una presa,
al vespre en reparteix les despulles.
    ²⁸ Tots aquests formen les dotze tribus d’Israel.
Aquestes són les paraules que els va dir el seu pare quan va beneir-los. Donà una benedicció apropiada a cada un.
    ²⁹ Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué:
—Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: ³⁰ és la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, al país de Canaan. Abraham va comprar aquell camp a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat. ³¹ Allí hi ha enterrats Abraham ^* i la seva dona Sara, ^* i Isaac ^* i la seva dona Rebeca. I allí jo mateix vaig enterrar Lia. ³² Són el camp i la cova comprats als hitites. ^*
    33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.

Gènesi 50

    ¹ Josep es va abraçar al seu pare i li cobrí la cara de llàgrimes i de petons. ² Després Josep va encomanar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin el seu pare. I els metges van embalsamar Israel. ³ Van esmerçar-hi quaranta dies, que és el temps que cal per a embalsamar. Els egipcis van fer setanta dies de dol per Jacob.
    ⁴ Acabats els dies de dol, Josep va parlar amb alguns membres de la cort del faraó. Els digué:
—Si gaudeixo del vostre favor, vulgueu dir al faraó aquestes paraules de part meva: ⁵ “Abans de morir, el meu pare em va fer jurar que jo l’enterraria al país de Canaan, a la tomba que s’hi havia fet excavar. ^* Ara, doncs, deixa-m’hi anar a enterrar el meu pare, i després tornaré.”
    ⁶ El faraó va donar aquesta resposta:
—Ves a enterrar el teu pare, tal com ell t’havia fet jurar.
    ⁷ Quan Josep va pujar a enterrar el seu pare, el van acompanyar tots els oficials del faraó, els principals de la cort i tots els prohoms del país d’Egipte, ⁸ i també tota la seva família, els seus germans i altres persones de la família del seu pare. Només les criatures i els ramats d’ovelles i vaques es van quedar a la regió de Goixen. ⁹ També va acompanyar Josep una escorta de carros de guerra amb les seves dotacions. El seguici era impressionant.
    ¹⁰ Van arribar a Goren-Aatad, a l’altra banda del Jordà. Allí van celebrar amb gran solemnitat un funeral magnificent. Durant set dies, Josep va fer dol pel seu pare. ^{* 11} Els habitants del país, els cananeus, en veure la cerimònia fúnebre de Goren-Aatad, comentaven:
—Aquest és un gran dol per als egipcis.
Per això aquell indret, situat a l’altra banda del Jordà, va rebre el nom d’Abel-Misraim. ^*
    12 Els fills de Jacob van complir tot el que el seu pare els havia manat: ¹³ van transportar el seu cos al país de Canaan i van enterrar-lo a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, aquell camp que Abraham havia comprat a Efron, l’hitita, per tenir una sepultura en propietat. ^*
    14 Després d’haver enterrat el seu pare, Josep se’n tornà a Egipte amb els seus germans i amb tots els qui l’havien acompanyat per a l’enterrament.
    ¹⁵ Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: «Potser ara Josep ens perseguirà i ens tornarà tot el mal que li vam fer.» ¹⁶ I van enviar a Josep aquest missatge:
—El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre: ¹⁷ “Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.” ^*
Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.
    ¹⁸ Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren:
—Som els teus esclaus.
    ¹⁹ Però Josep els va respondre:
—No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu? ²⁰ Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix. ^{* 21} Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills.
Els va consolar i els parlava al cor.
    ²² Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys. ²³ Arribà a veure els fills i els nets d’Efraïm i adoptà ^* els fills de Maquir, fill de Manassès. ^*
    24 Un dia, Josep va dir als seus germans:
—Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos ^* i us farà pujar des d’aquest país ^* cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob. ^*
    25 Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los:
—Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos. ^*
    26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.