Carta als Filipencs 4
10 M’ha alegrat molt en el Senyor que darrerament hàgiu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però us faltava l’ocasió de demostrar-lo.
11 No vull pas dir que en aquests moments passi necessitat, perquè ja he après a acontentar-me en qualsevol situació.
12 Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat.
13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.
14 Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor.
15 Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc temps després d’anunciar-vos l’evangeli, d’ençà que vaig sortir de Macedònia, heu estat l’única comunitat de qui he rebut algun benefici a canvi de tot el que jo us havia donat.
16 De fet, estant a Tessalònica, una vegada i una altra m’havíeu enviat ajut per a les meves necessitats.
17 Jo no busco els donatius, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte.
18 Acuso, doncs, recepció de tot el que m’heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m’ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, un sacrifici acceptable i agradable a Déu.
19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist.