Càntic dels Càntics 2
8 Una veu! El meu estimat!
Mireu, ve trescant per les muntanyes,
saltant per les collades.
9 El meu estimat és semblant a una gasela
o a un cervatell.
Mireu-lo! És darrere la nostra tanca,
aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
10 El meu estimat parla i em diu:
10
Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!
11 Mira, l’hivern ja ha passat,
la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat.
12 Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d’esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps.
13 Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!
14 Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.