Cohèlet (Eclesiastès) 11
9 Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs.
10 Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran aviat.
Cohèlet (Eclesiastès) 12
El record del Creador i la vellesa
1 I recorda’t del teu creador,
ara que ets jove,
abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys
en què ja no dona gust de viure;
2 abans no s’apaguin el sol i la llum,
la lluna i els estels,
i, després de la pluja,
encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa,
els més vigorosos s’encorben;
les dones que abans molien
són poques i deixen de moldre,
les qui guaitaven per les finestres
ja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrer
mentre s’apaga la remor de la mola;
l’home es lleva amb el cant dels ocells,
però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espanta
i es té por de fer camí.
L’ametller floreix, la llagosta s’engreixa
i la tàpera madura,
però l’home se’n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda’t del teu creador
abans no es rompi el fil de plata
i el llantió d’or s’esberli,
abans no s’esmicoli la gerra a la font
i la corriola del pou es trenqui,
7 abans la pols no torni a la terra,
el lloc on era,
i l’alè de vida retorni a Déu,
ell que l’havia donat.
8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.