Carta als Hebreus 5
1 Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats.
2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.
3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.
4 I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.
6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.