Primera carta als Tessalonicencs 1
1 Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.
2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament
3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist.
4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit,
5 perquè el nostre evangeli s’ha difós entre vosaltres no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l’Esperit Sant; i prou sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem enmig vostre.
6 Però també vosaltres us heu fet imitadors nostres i del Senyor, acollint la Paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l’Esperit Sant.
7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia,
8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor; i no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més.
9 Tots ells expliquen com va ser la nostra estada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per servir només el Déu viu i veritable
10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens allibera de la indignació divina que ha de venir.
Primera carta als Tessalonicencs 2
1 Sabeu prou bé, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa.
2 De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició.
3 I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany.
4 Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que posa a prova els nostres cors.
5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni.
6 Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres,
7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dona escalf als seus fills,
8 el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!
9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu.
10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible.
11 Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres
12 us exhortàvem, us encoratjàvem i us empenyíem a viure d’una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria.
13 Per això, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que vau escoltar de nosaltres, l’acollíreu no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu.
14 Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, allò que elles van sofrir de part dels jueus,
15 aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tothom
16 quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquè se salvin. Han omplert així la mesura dels seus pecats, però ara, al final, els ha caigut al damunt la indignació divina.
17 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny dels vostres ulls, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat tant com hem pogut per venir-vos a veure, ja que en sentíem un gran desig.
18 Volíem venir-vos a trobar, i jo, Pau, ho he intentat una vegada i una altra, però Satanàs ens ho ha impedit.
19 Perquè fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? De quina corona ens podrem gloriar davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda?
20 Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!
Primera carta als Tessalonicencs 3
1 Per això, no podent esperar més, vam preferir de quedar-nos sols a Atenes,
2 i us vam enviar Timoteu, germà nostre i col·laborador de Déu en l’anunci de l’evangeli del Crist. El vam enviar perquè us enfortís i us encoratgés en la fe
3 i així ningú no trontollés enmig de les tribulacions que esteu passant. De fet, vosaltres mateixos sabeu prou bé que aquest és el nostre destí;
4 quan érem entre vosaltres, ja us vam predir que havíem de sofrir tribulacions, i ara veieu que ha estat així.
5 Per això no vaig poder esperar més i vaig enviar Timoteu perquè em portés notícies de la vostra fe, no fos cas que el temptador us hagués temptat i tot el nostre esforç hagués resultat inútil.
6 Ara Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha portat bones noves referents a la vostra fe i al vostre amor. Ens ha fet saber que sempre guardeu un bon record de nosaltres i que teniu tantes ganes de veure’ns com nosaltres en tenim de veure-us a vosaltres.
7 Per tot això, germans, gràcies a la vostra fe hem rebut un gran consol enmig de les contrarietats i tribulacions,
8 i ara ens sentim reviure veient que us manteniu ferms en el Senyor.
9 Quina acció de gràcies podríem elevar al nostre Déu per tota l’alegria que de vosaltres hem rebut davant d’ell?
10 Nit i dia preguem amb insistència perquè ens concedeixi de tornar-vos a veure i completar el que encara manca a la vostra fe.
11 Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, nostre Senyor, ens encaminin fins a vosaltres.
12 Que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, i que és semblant al que nosaltres us professem.
13 Que ell enforteixi els vostres cors i els mantingui sants i irreprensibles davant de Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, nostre Senyor, vindrà amb tots els seus sants. Amén.
Primera carta als Tessalonicencs 4
1 Finalment, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre com heu de comportar-vos per a agradar a Déu. És cert que ja ho feu, però us demanem que avanceu encara més.
2 Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor.
3 Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Absteniu-vos de comportaments libidinosos;
4 que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte,
5 sense deixar-se endur per la passió del desig com fan els pagans que no coneixen Déu.
6 Que ningú no perjudiqui els altres germans ni s’aprofiti d’ells en aquesta qüestió, perquè el Senyor demanarà comptes de tot això, com ja us hem dit i repetit.
7 En efecte, Déu ens ha cridat a viure santament i no de manera impura.
8 Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, que us dona el seu Esperit Sant.
9 No cal que us escriguem sobre l’amor fratern, ja que vosaltres mateixos heu après de Déu a estimar-vos els uns als altres,
10 i això és el que feu amb tots els germans d’arreu de Macedònia. Però us exhortem, germans, a avançar encara més:
11 tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar.
12 Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen i no caldrà que depengueu de ningú.
13 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.
14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que gràcies a Jesús Déu s’endurà amb ell els qui han mort.
15 D’acord amb l’ensenyament del Senyor, us diem que els qui de nosaltres quedem amb vida el dia de la seva vinguda, no passarem pas al davant dels qui hauran mort;
16 perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer.
17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i anirem a l’encontre del Senyor dalt als aires. I així estarem amb ell per sempre.
18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.
Primera carta als Tessalonicencs 5
1 Germans, no cal que us escriguem sobre els temps i els moments de la vinguda del Senyor:
2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà igual que un lladre en plena nit.
3 Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar.
4 Però a vosaltres, germans, que no esteu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre.
5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor.
6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.
7 Perquè els qui dormen, dormen de nit, i els qui s’embriaguen, s’embriaguen de nit.
8 Nosaltres, en canvi, que som del dia, siguem sobris, ja que anem revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor i amb el casc de l’esperança de la salvació.
9 Déu no ens ha destinat a sofrir la seva indignació, sinó a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist,
10 que va morir per nosaltres, perquè visquem juntament amb ell, tant si la seva vinguda ens troba vetllant entre els vius com si ens troba dormint entre els morts.
11 Per això, encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
12 Us demanem, germans, que tingueu consideració dels qui treballen entre vosaltres, que us presideixen en el Senyor i us instrueixen;
13 tracteu-los amb el més gran amor, tal com es mereix la seva tasca.
Viviu en pau entre vosaltres.
14 Us hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats, animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tots.
15 Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer sempre el bé als germans i a tothom.
16 Viviu sempre contents,
17 pregueu contínuament,
18 doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.
19 No sufoqueu l’Esperit,
20 no menyspreeu els dons de profecia.
21 Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo.
22 Allunyeu-vos de tota mena de mal.
23 Que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist.
24 El qui us crida és fidel, i ell mateix ho durà a terme.
25 Germans, pregueu també per nosaltres.
26 Saludeu tots els germans amb el bes de pau.
27 Us demano pel Senyor que aquesta carta sigui llegida a tots els germans.
28 Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.