Primer llibre de Samuel 26
2 Saül, amb tres mil homes escollits d’Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David.
2 Saül, amb tres mil homes escollits d’Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David.
3 Saül va acampar al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert, a prop del camí. David, que vivia aleshores al desert, en adonar-se que Saül venia a perseguir-lo,
4 envià uns exploradors per saber de cert si Saül arribava.
5 Llavors David s’aproximà al lloc on Saül havia acampat i va veure l’indret on dormien Saül i Abner, fill de Ner, el general en cap del seu exèrcit. Saül dormia al centre del campament, i la tropa jeia al voltant d’ell.
6 David va dir a l’hitita Ahimèlec i a Abisai, fill de Seruià i germà de Joab:
—Qui baixa amb mi al campament de Saül?
Abisai va respondre:
—Jo hi baixo.
7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes.
7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes.
8 Abisai digué a David:
—Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues.
8 Abisai digué a David:
—Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues.
9 Però David va respondre a Abisai:
—No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor?
9 Però David va respondre a Abisai:
—No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor?
10 David va afegir encara:
—Tan cert com viu el Senyor, és ell qui l’ha de fer morir, o bé de mort natural quan li arribi l’hora, o bé lluitant a la guerra.
11 Però Déu me’n guard de fer res a l’ungit del Senyor! Pren-li només la llança que té al capçal i el càntir d’aigua, i anem-nos-en.
12 Llavors David va agafar la llança i el càntir d’aigua que Saül tenia vora el capçal, i se’n van anar. Ningú no ho va veure ni se’n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d’ells un son profund.
13 David va passar a l’altre costat d’on era Saül i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.
22 David va cridar:
—Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes.
23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor.