La pregària comunitària
1 Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, 2 pels reis i per tots els qui ocupen un lloc elevat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. 3 Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, 4 que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. 5 Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist, 6 que es donà a si mateix en rescat per tothom: aquest és el testimoni donat en els temps fixats per Déu. 7 I dic la veritat, i no menteixo: jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre dels pobles en la fe i en la veritat.
8 Desitjo, doncs, que els homes preguin pertot arreu i que alcin unes mans pures, evitant violències i discussions.
9 Igualment, desitjo que les dones es presentin amb decència, que s’arreglin amb modèstia i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos, 10 sinó amb bones obres, com escau a dones que s’han compromès a adorar Déu. 11 A l’hora de la instrucció, les dones casades s’han de mantenir en silenci i submises. 12 No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin els seus marits, sinó que han d’estar en silenci. 13 Perquè primer va ser format Adam i després Eva. 14 I no fou enganyat Adam, sinó la seva dona, la qual, enganyada, va caure en la transgressió. 15 Tanmateix, la dona serà salvada gràcies a la maternitat, a condició que perseveri amb tota discreció en la fe, la santedat i l’amor.