(18)

El cel parla de la glòria de Déu ^*

    ¹ Per al mestre de cor. Salm del recull de David.

    ² El cel parla de la glòria de Déu, ^*
l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. ^*
    3 Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula,
l’una a l’altra se la revelen les nits.
    ⁴ Silenciosament, sense dir res,
sense que ningú els senti la veu,
    ⁵ el seu anunci s’escampa a tota la terra,
arriba el seu llenguatge fins als límits del món. ^*

En el cel ^* hi ha posat un pavelló per al sol,
    ⁶ i el sol en surt com un espòs de la cambra,
radiant com un atleta que es llança a la cursa. ^*
    7 Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre:
res no s’escapa de la seva escalfor.

    ⁸ És perfecta la llei del Senyor, ^*
l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona saviesa als senzills.
    ⁹ Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

    ¹⁰ Venerar el Senyor és cosa santa,
dura per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos, ^*
tots són justíssims. ^*
    11 Són més desitjables que l’or fi, ^*
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel ^*
regalimant de la bresca.

    ¹² El teu servent ^* hi troba la claror,
és molt profitós d’observar-los.
    ¹³ Però qui s’adona d’una falta involuntària?
Purifica’m del que em passa inadvertit. <sup>*

    14</sup> Preserva’m de l’orgull,
que no s’apoderi del teu servent. ^*
Així seré irreprensible,
i net d’una gran culpa.
    ¹⁵ Que et complaguin les paraules dels meus llavis
i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor, ^*
Senyor, penyal meu, redemptor meu!