Pregària de Jonàs
                                                                
    1  El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits.   
                                                                
    2  D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu:
                                                                
    3  —Enmig del perill he clamat al Senyor,  
i ell m’ha respost.  
Des de l’entranya de la mort he cridat auxili,  
i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.   
                                                                
    4  »M’havies llançat als mars profunds,  
m’engolien les aigües abismals,  
els teus rompents i les teves onades  
em passaven pel damunt.   
                                                                
    5  I em deia:  
Senyor, m’has apartat de la teva presència.  
Oh, si pogués tornar a veure  
el teu sant temple!   
                                                                
    6  »M’arribava l’aigua al coll,  
m’engolia el gran oceà,  
les algues se m’enredaven al cap.   
                                                                
    7  Davallava als fonaments de les muntanyes,  
rere meu es tancaven per sempre  
les portes del país dels morts.  
»Però tu, Senyor, Déu meu,  
m’has tret viu de la fossa.   
                                                                
    8  Quan la meva vida defallia,  
m’he recordat de tu, Senyor.  
T’ha arribat la meva pregària,  
ha arribat al teu sant temple.   
                                                                
    9  »Els qui adoren els ídols vans,  
que deixin de venerar-los!   
                                                                
    10  Però jo et donaré gràcies  
i t’oferiré un sacrifici:  
compliré el que havia promès.  
És el Senyor qui em salva!   
                                                                
    11  Després el Senyor va ordenar al peix que vomités Jonàs a la platja.