Preliminars (1)



Salutació


    1 Jaume, servent * de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora. *

Proves i temptacions


    2 Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, 3 sabent que la vostra fe provada engendra paciència. * 4 Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res.
    5 Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. * 6 Però que demani amb fe, sense dubtar, * perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent. 7 Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res 8 a qui té el cor dividit, * inconstant en tot el que emprèn.
    9 Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit, * 10 i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats. 11 Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; * així es marciran el ric i els seus negocis.
    12 Feliç l’home que es manté ferm en les proves! * Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, * que el Senyor ha promès als qui l’estimen. 13 Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» * Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú. 14 Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. 15 Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort. *
    16 No us enganyeu, germans meus estimats. 17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. * En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. 18 Ell ha decidit engendrar-nos * amb la paraula de la veritat, * perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat.

Posar en pràctica la paraula de Déu


    19 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar * i a irritar-se. * 20 Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu. * 21 Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, * i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.
    22 Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, * que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. 23 Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall: 24 es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia. 25 En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, * i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la.
    26 Si algú es té per religiós, però no domina la llengua * i enganya el seu cor, * la seva religió és buida. 27 La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.