Preliminars (1,1-11)



Salutació


    1 Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, * i el germà Timoteu, * a l’església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu d’Acaia. * 2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *

Acció de gràcies


    3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, * Pare entranyable i Déu de tot consol. * 4 Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. 5 És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. * 6 Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres. * 7 I l’esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol.
    8 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l’Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. 9 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: * tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. * 10 Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos, * 11 amb l’ajut també de les vostres oracions. * Així la gràcia que haurem obtingut per la pregària de moltes persones farà que molts donin gràcies per nosaltres.

Pau i la comunitat de Corint (1,12-7,16)



Pau ajorna la seva visita


    12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana. * 13 En efecte, en les nostres cartes només hi trobareu allò que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment 14 allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, * com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre. *
    15 Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquè obtinguéssiu una segona gràcia: * 16 passant per Corint hauria anat a Macedònia, des d’on hauria tornat a vosaltres perquè m’ajudéssiu a preparar el viatge a Judea. * 17 Aquests eren els meus plans. ¿Direu que vaig obrar amb lleugeresa? ¿O bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, * i que tan aviat dic un sí com un no? 18 Déu n’és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. 19 El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, * no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! 20 En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» * a Déu i li donem glòria. 21 És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. 22 Ell ens ha marcat amb el seu segell * i, com a penyora, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit. *
    23 Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, * que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. * 24 No volem pas dominar la vostra fe, * que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.