Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)



Jesús és detingut

(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-53)

    1 Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. * 2 Judes, el qui el traïa, * coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. * 3 Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans * i alguns guardes * que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, * surt fora i els pregunta:
     —Qui busqueu?
    5 Li respongueren:
     —Jesús de Natzaret.
     Els diu:
     —Sóc jo. *
     També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornà a preguntar-los:
     —Qui busqueu?
     Li digueren:
     —Jesús de Natzaret.
    8 Ell respongué:
     —Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.
    9 S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.» *
    10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava * i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús digué a Pere:
     —Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? *

Jesús davant d’Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere

(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)

    12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava * i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d’Annàs, * que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. * 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» *
    15 Simó Pere i un altre deixeble * seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. * 16 Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
     —¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?
     Ell respongué:
     —No, no ho sóc pas.
    18 Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells.
    19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20 Jesús li contestà:
     —Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
    22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
     —¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? *
    23 Jesús li respongué:
     —Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
    24 Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. *
    25 Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren:
     —¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
     Ell ho negà:
     —No, no ho sóc pas.
    26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, * li digué:
     —¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell?
    27 Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà. *

Jesús davant de Pilat

(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Lc 23,1-5)

    28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. * Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. * 29 Per això Pilat * sortí a trobar-los fora del pretori * i digué:
     —Quina acusació porteu contra aquest home?
    30 Ells li contestaren:
     —Si aquest no fos un criminal, * no te l’hauríem entregat.
    31 Pilat els replicà:
     —Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei.
     Els jueus li respongueren:
     —A nosaltres no ens és permès d’executar ningú. *
    32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. *
    33 Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
     —¿Tu ets el rei dels jueus? *
    34 Jesús contestà:
     —¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?
    35 Pilat replicà:
     —Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?
    36 Jesús contestà:
     —La meva reialesa no és d’aquest món. * Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
    37 Pilat li digué:
     —Per tant, tu ets rei?
     Jesús respongué:
     —Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. * Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. *
    38 Li diu Pilat:
     —I què és la veritat?

Jesús, condemnat a mort

(Mt 27,15-31; Mc 15,6-20; Lc 23,13-25)

     Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, * i els digué:
     —Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 39 Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? *
    40 Ells van contestar cridant:
     —Aquest, no! Volem Barrabàs!
     Barrabàs era un bandoler. *