Pròleg (1,1-18)


    1 Al principi * existia la Paraula. *
     La Paraula estava amb Déu
     i la Paraula era Déu.
    2 Ella estava amb Déu al principi.
    3 Per ella tot ha vingut a l’existència,
     i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. *
    4 En ella hi havia la vida,
     i la vida era la llum dels homes. *
    5 La llum resplendeix en la foscor,
     i la foscor no ha pogut ofegar-la. *
    6 Déu envià un home que es deia Joan. *
    7 Vingué com a testimoni
     a donar testimoni de la llum,
     perquè per ell tothom cregués.
    8 Ell no era la llum, *
     venia solament a donar-ne testimoni.
    9 Existia el qui és la llum veritable,
     el qui ve al món
     i il·lumina tots els homes. *
    10 Era present en el món,
     que per ell ha vingut a l’existència,
     i el món no l’ha reconegut. *
    11 Ha vingut a casa seva,
     i els seus no l’han acollit. *
    12 Però a tots els qui l’han rebut,
     als qui creuen en el seu nom,
     els ha concedit * de ser fills de Déu.
    13 No han nascut * per descendència de sang,
     ni per desig carnal,
     ni per voler humà,
     sinó de Déu mateix. *
    14 La Paraula s’ha fet carn *
     i ha habitat * entre nosaltres,
     i hem contemplat la seva glòria, *
     glòria que té com a Fill únic del Pare,
     ple de gràcia i de veritat.
    15 Joan dóna testimoni d’ell quan proclama:
     «És aquell de qui jo deia:
     El qui ve després de mi
     em passa al davant,
     perquè, abans que jo, ell ja existia.» *
    16 De la seva plenitud,
     tots nosaltres n’hem rebut
     gràcia rere gràcia. *
    17 Perquè la Llei fou donada per Moisès,
     però la gràcia i la veritat
     han vingut per Jesucrist. *
    18 A Déu, ningú no l’ha vist mai:
     el seu Fill únic, que és Déu
     i està en el si del Pare,
     és qui l’ha revelat. *

Senyals i diàlegs (1,19-12,50)



Testimoni de Joan Baptista

(Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Lc 3,15-17)

    19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus * li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:
     —Qui ets, tu?
    20 Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:
     —Jo no sóc el Messies. *
    21 Ells li preguntaren:
     —Qui ets, doncs? Elies? *
     Els respon:
     —No el sóc.
     —Ets el Profeta? *
     Respongué:
     —No.
    22 Llavors li digueren:
     —Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?
    23 Ell va declarar:
     —Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. * Així ho va dir el profeta Isaïes.
    24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25 li van fer aquesta altra pregunta:
     —Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? *
    26 Joan els respongué:
     —Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, 27 el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. *
    28 Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava. *
    29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
     —Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! * 30 És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” * 31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
    32 Joan testimonià encara:
     —He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. * 33 Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. *

Primers deixebles


    35 L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
     —Mireu l’anyell de Déu! *
    37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38 Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
     —Què busqueu?
     Ells li digueren:
     —Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites?
    39 Els respon:
     —Veniu i ho veureu.
     Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. *
    40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. * 41 Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
     —Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». *
    42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
     —Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra». *
    43 L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
     —Segueix-me.
    44 Llavors Felip, que era de Betsaida, * el poble d’Andreu i de Pere, 45 va trobar Natanael i li digué:
     —Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: * és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
    46 Natanael li replicà:
     —De Natzaret en pot sortir res de bo? *
     Felip li diu:
     —Vine i ho veuràs.
    47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
     —Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. *
    48 Natanael li digué:
     —D’on em coneixes?
     Jesús li respon:
     —Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.
    49 Li diu Natanael:
     —Rabí, tu ets el Fill de Déu, * tu ets el Rei d’Israel. *
    50 Jesús li digué:
     —¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
    51 I afegí:
     —En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home. *