Un peix a la riba del Tigris
                                                                
    1  Tobies i l’àngel emprengueren el viatge acompanyats del gos.    Van caminar fins que es feu de nit i acamparen a la vora del riu Tigris.
                                                                2  Tobies havia baixat al riu a rentar-se els peus, quan de sobte saltà de l’aigua un peix molt gros que volia arrencar-li un peu. El jove llançà un crit,
                                                                3  però l’àngel li va dir:  
—Agafa el peix i no el deixis escapar!  
Ell pogué dominar el peix i el va treure a terra.
                                                                
    4  L’àngel li digué:  
—Ara obre’l, treu-li el fel, el cor i el fetge i guarda-te’ls. La moca, llença-la. El fel, el cor i el fetge són un bon remei.
                                                                
    5  El jove va obrir el peix i li va treure el fel, el cor i el fetge. Va coure un tall de peix, se’l va menjar i va salar la resta.
                                                                
    6  I tots dos van continuar plegats el camí fins a Mèdia.
                                                                
    7  Llavors Tobies va preguntar a l’àngel:  
—Azaries, germà meu, contra quins mals són un remei el cor, el fetge i el fel del peix?
                                                                
    8  Ell li va contestar:  
—Quan un home o una dona sofreixen l’atac d’algun dimoni o esperit maligne, cremes davant d’ells el cor i el fetge del peix, i els atacs s’hauran acabat del tot. En seran alliberats per sempre.
                                                                9  I si algú té els ulls entelats, els hi untes amb el fel, hi bufes al damunt i es curaran.
                                                                
                    Consells de Rafael a Tobies
                                                                
    10  Quan van entrar a Mèdia i ja s’acostaven a Ecbàtana,
                                                                11  Rafael digué al jove:  
—Tobies, germà meu.  
Ell li respongué:  
—Aquí em tens!     
Rafael va continuar:  
—Aquesta nit l’hem de passar a casa de Ragüel. És parent teu i té una filla, que es diu Sara.
                                                                12  És filla única. Tu ets el seu parent més pròxim i tens més dret que ningú de casar-t’hi i d’heretar els béns del seu pare.    La noia és assenyada, decidida i bonica de debò. El seu pare és un home com cal.
                                                                
    13  I afegí:  
—És just que et casis amb Sara. I ara escolta’m, germà: aquesta mateixa nit parlaré de la noia amb el seu pare, perquè sigui la teva promesa, i quan tornarem de Ragues celebrarem el casament. Sé que Ragüel no te la pot negar ni tampoc la pot prometre a cap altre. Atesa la Llei de Moisès, s’exposaria a morir    sabent com sap que et pertoca a tu, abans que a ningú, de casar-te amb la seva filla. Escolta’m, doncs, germà. Aquesta nit parlarem de la noia i la demanarem per a tu en matrimoni. I quan tornarem de Ragues, la prendrem amb nosaltres i ens l’endurem a casa teva.
                                                                
    14  Aleshores Tobies va replicar a Rafael:  
—Azaries, germà meu: tinc entès que Sara ha estat donada a set marits i que tots set han mort a la cambra nupcial. La mateixa nit que s’acostaven a la noia, morien. He sentit a dir que un dimoni els matava.   
                                                                15  A Sara, el dimoni no li fa cap mal, però mata, en canvi, el qui prova d’acostar-s’hi. I jo tinc por, perquè soc fill únic: si moro, la pena que tindran per mi portarà al sepulcre el meu pare i la meva mare.    I no els queda cap més fill que els pugui enterrar!
                                                                
    16  Llavors Rafael li va dir:  
—¿Ja no recordes les recomanacions del teu pare? ¿No et va manar que et casessis amb una dona de la seva família?    Fes-me cas, germà, i no et capfiquis per aquest dimoni. Tu casa’t amb la noia. Jo sé que te la donaran per muller aquesta mateixa nit.
                                                                17  Això sí, quan entris a la cambra nupcial agafa un tros del fetge, i el cor del peix, i posa’ls sobre les brases del cremador de perfums. Quan s’escamparà la flaire i el dimoni l’haurà ensumada, fugirà i ja no se’l veurà mai més a prop de Sara.
                                                                18  I abans d’unir-te a ella, lleveu-vos primer tots dos a pregar i a suplicar al Senyor del cel que tingui pietat de vosaltres i us protegeixi. No tinguis por. Sara t’està destinada des de l’eternitat. Tu la salvaràs i ella vindrà amb tu. Estic segur que et donarà uns fills que tu estimaràs com germans.    No t’hi capfiquis més!
                                                                
    19  Quan Tobies va sentir aquestes raons de Rafael i va saber que Sara era parenta seva, de la mateixa família del seu pare, en va quedar corprès i se’n va enamorar profundament.