¹ El vi és descarat, la beguda engresca;
qui hi perd la xaveta no posarà mai seny. ^*
    2 Rugit de lleó, la ira del rei; ^*
a qui l’enfurisma li va la vida.
    ³ Retirar-se d’una disputa honora;
el neci sempre s’hi embolica.
    ⁴ A la tardor el gandul no vol llaurar,
però a la sega buscarà i no trobarà res.
    ⁵ Aigua profunda és la intenció de l’home:
el qui és sagaç l’arriba a pouar.
    ⁶ Molts es vanten de ser gent lleial;
però un home de confiança, qui el trobarà?
    ⁷ El just mena una vida honrada:
feliços els fills que deixarà! ^*
    8 El rei, quan seu al tribunal,
destria el mal d’un cop d’ull. ^*
    9 ¿Qui pot dir que té el cor net,
que és pur del pecat? ^*
    10 Doble pes i doble mesura:
el Senyor detesta una cosa i l’altra. ^*
    11 El jove deixa entreveure en el seu fer
si el seu obrar és pur i honrat.
    ¹² L’orella hi sent, l’ull hi veu:
tots dos els ha fet el Senyor.
    ¹³ No dormis massa, que t’empobriràs;
obre bé els ulls i tindràs pa de sobra. ^*
    14 «No val res, no val res!», diu el comprador,
i després se’n va tot fregant-se les mans.
    ¹⁵ L’or i els corals abunden,
però un parlar entenimentat no es troba.
    ¹⁶ Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat
i després empenyora’l a favor d’un desconegut. ^*
    17 Entra molt bé el pa robat,
però després la boca s’omple d’arena.
    ¹⁸ Sospesa els teus projectes i assegura-te’n;
si has de fer la guerra, calcula bé. ^*
    19 El xafarder tot ho xerra;
no tinguis tractes amb el bocamoll. ^*
    20 Al qui maleeix pare i mare ^*
se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.
    ²¹ Fortuna que de cop comença a créixer
no tindrà un final beneït.
    ²² No diguis: «Tornaré mal per mal!» ^*
Confia en el Senyor i ell et salvarà.
    ²³ El Senyor detesta els pesos falsos:
no és bo de fer trampa amb les balances. ^*
    24 El Senyor dirigeix els passos de l’home;
perquè l’home, com podria saber on va?
    ²⁵ És un parany fer prometences sense solta
i després haver-se’n de desdir. ^*
    26 Un rei savi esventa els malvats ^*
i els fa passar el corró pel damunt. ^*
    27 La llàntia del Senyor és l’alè que ha infós en l’home:
li ressegueix els racons més íntims.
    ²⁸ L’amor fidel protegeix el rei,
la misericòrdia aferma el seu tron. ^*
    29 La força és l’honor dels joves;
els cabells blancs, la glòria dels vells. ^*
    30 Cal obrir ferides per a drenar el mal,
calen cops per a netejar el fons de l’home.