(114-115)
Em sento ple d’amor
1 Em sento ple d’amor
perquè el Senyor ha escoltat la meva súplica;
2 ha escoltat el meu clam
així que l’invocava.
3 M’envoltaven els llaços de la mort,
el país dels morts se m’acostava,
venien a trobar-me l’angoixa i el neguit.
4 Llavors vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salva’m la vida!»
5 El Senyor és just i compassiu,
el nostre Déu té misericòrdia.
6 El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m’ha salvat.
7 Recobra la serenor, ànima meva,
mira el bé que t’ha fet el Senyor.
8 Ha alliberat de la mort la meva vida,
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
9 Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.
10 Em sento ple de fe, tot i que deia:
«Que en soc, de dissortat!»;
11 tot i que deia, veient-me perdut:
«Els homes, tots enganyen.»
12 Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?
13 Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.
14 Compliré les meves prometences al Senyor,
ho faré davant tot el seu poble.
15 Als ulls del Senyor és preciosa
la mort dels seus fidels.
16 Ah, Senyor, soc el teu servent,
servent teu i fill de la teva serventa!
Tu m’has trencat les cadenes.
17 T’oferiré una víctima d’acció de gràcies
invocant el teu nom.
18 Compliré el que he promès al Senyor,
ho faré davant tot el seu poble,
19 als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.
Al·leluia!