(90)

Tu que vius a recer de l’Altíssim ^*

    ¹ Tu que vius a recer de l’Altíssim
i fas nit a l’ombra del Totpoderós, ^*
    2 digues ^* al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo, ^*
el meu Déu, en qui confio.»

    ³ Ell et guardarà del parany del caçador ^*
i del flagell de la pesta;
    ⁴ t’abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales: ^*
la seva fidelitat et serà escut i cuirassa.

    ⁵ No et farà por la basarda de la nit,
ni la fletxa que vola de dia,
    ⁶ ni la pesta que ronda en la fosca
o l’epidèmia que a migdia fa estralls.

    ⁷ Ni que en caiguin vora teu un miler
o deu mil al teu costat,
a tu res no et tocarà. ^*
    8 Només obrir els ulls,
veuràs la paga que reben els injustos.

    ⁹ Quan deies: «M’emparo en el Senyor»,
feies de l’Altíssim el teu refugi.
    ¹⁰ No et passarà res de mal ^*
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, ^*
    11 perquè donarà ordre als seus àngels
de guardar-te en tots els camins.

    ¹² Et duran a les palmes de les mans
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres; ^*
    13 trepitjaràs lleopards i escurçons, ^*
passaràs sobre lleons i sobre dracs. <sup>*

    14</sup> «Ja que m’estima, jo l’alliberaré,
el sostindré perquè coneix el meu nom.
    ¹⁵ Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,
estaré vora d’ell en els perills,
el salvaré i l’ompliré de glòria;
    ¹⁶ saciaré el seu desig de llarga vida, ^*
li mostraré la meva salvació.» ^*