(82)
Déu meu, no et quedis en silenci
1 Càntic. Salm del recull d’Assaf.
2 Déu meu, no et quedis en silenci,
sense dir res; no callis.
3 Prou que veus com s’avaloten els teus enemics,
com alcen el cap els qui et detesten.
4 Tramen un complot contra el teu poble,
conspiren contra el teu tresor i diuen:
5 «Suprimim-lo d’entre les nacions,
que el nom d’Israel caigui en l’oblit.»
6 Conspiren tots alhora,
lliguen pactes en contra teu
7 els nòmades d’Edom i d’Ismael,
Moab i els fills d’Agar,
8 Guebal, Ammon i Amalec,
els filisteus i els habitants de Tir;
9 fins Assur s’ha aliat amb ells
i fa costat als fills de Lot. Pausa
10 Fes-los com vas fer a Madian i Sisserà,
com a Jabín en el torrent de Quixon;
11 tots foren desfets a Endor
i serviren de fems per als camps.
12 Tracta els seus nobles com tractares Oreb i Zeeb,
i els seus capitans, com Zèbah i Salmunnà;
13 són ells els qui digueren:
«Apoderem-nos de l’heretat de Déu!»
14 Tracta’ls, Déu meu, com llavor de card,
com el boll a mercè del vent.
15 Com un foc que s’abranda en els boscos,
com un incendi que devora muntanyes,
16 persegueix-los amb la teva tempesta,
desconcerta’ls amb el teu huracà.
17 Cobreix-los la cara de vergonya,
fins que cerquin el teu nom, Senyor.
18 S’enduran la confusió d’una desfeta,
desconcertats i avergonyits per sempre,
19 i sabran que tens un nom, Senyor,
que ets l’únic Altíssim sobre tota la terra.