(45)

Déu és el nostre castell de refugi ^*

    ¹ Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. ^* A la tonada de «Alamot». ^* Càntic.

    ² Déu és el nostre castell de refugi, ^*
un defensor ferm en hores de perill.
    ³ Per això no temem res quan la terra se somou,
quan les muntanyes trontollen dins els mars; ^*
    4 ja poden bramular i escumejar les seves aigües ^*
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa <sup>*

    5</sup> Els braços d’un riu ^* alegren ^* la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim. ^*
    6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar. ^*
Déu la defensa abans que apunti el dia.
    ⁷ Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes,
retruny la seva veu i la terra es desfà. <sup>*

    8</sup> El Senyor de l’univers és amb nosaltres, ^*
la nostra muralla ^* és el Déu de Jacob. ^* Pausa

    ⁹ Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles ^* que fa sobre la terra. ^*
    10 A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts. <sup>*

    11</sup> «Desistiu, reconeixeu que jo soc Déu:
domino els pobles, domino la terra.» <sup>*

    12</sup> El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. ^* Pausa