(26)
El Senyor m’il·lumina i em salva
1 Del recull de David.
El Senyor m’il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
2 Quan m’envesteix la gent malvada
per devorar-me sencer,
són ells, els enemics, els meus rivals,
els qui ensopeguen i cauen.
3 Ni que acampi contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no tindrà por;
per més que em declarin la guerra,
jo em sentiré confiat.
4 Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l’ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l’encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.
5 Ell m’amaga al seu recer
el dia de la desgràcia;
m’encobreix al fons de la seva tenda,
em porta dalt la roca inaccessible.
6 I ara aixeca el meu cap
sobre els enemics que m’envolten;
a casa d’ell ofereixo sacrificis,
ofereixo sacrificis de victòria,
himnes i càntics en honor del Senyor.
7 Escolta, Senyor, escolta el meu clam,
compadeix-te de mi, respon-me.
8 Tu em parles dintre el cor i em dius:
«Busqueu la meva mirada!»
Buscar-la és el que vull, Senyor.
9 No m’amaguis la mirada,
no t’indignis fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut.
No em deixis abandonat,
Déu meu, salvador meu.
10 Si mai m’abandonessin pare i mare,
el Senyor em recolliria.
11 Ensenya’m, Senyor, la teva ruta,
guia’m per camins planers,
lluny dels qui em detesten.
12 No em deixis a mercè dels adversaris:
es presenten falsos testimonis
que respiren violència.
13 N’estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.
14 Espera en el Senyor;
sigues fort, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.