(15)


Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi


    1 Poema del recull de David.

Guarda’m, Déu meu,
en tu trobo refugi.

    2 Dic al Senyor: «Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.»

    3 Als sants que hi ha a la terra, gent forta,
va tot el meu amor.

    4 Però que multipliquin les penes
els qui van darrere els falsos déus;
jo no els oferiré més sacrificis,
els meus llavis no pronunciaran els seus noms.

    5 Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió.

    6 La part que m’ha tocat és deliciosa,
m’encisa la meva heretat.

    7 Beneït sigui el Senyor, que em dona seny;
fins a les nits instrueix el meu cor.

    8 Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

    9 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:

    10 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.

    11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, delícies per sempre.