El Senyor anuncia coses noves


    1 Escolteu, casal de Jacob,
vosaltres que porteu el nom d’Israel
i sou descendents de Judà;
vosaltres que jureu pel nom del Senyor
i invoqueu el Déu d’Israel,
però no sincerament ni amb rectitud;

    2 vosaltres que us feu dir «fills de la ciutat santa»
i confieu en el Déu d’Israel,
que té per nom «Senyor de l’univers».

    3 Escolteu, doncs, això:
«Vaig anunciar ja fa temps el que ha passat;
ho havia dit, ho havia fet saber.
Ara, tot d’una, ho he executat i s’ha complert.

    4 Perquè sé que ets un poble obstinat,
que tens la cara com el ferro
i el coll com el bronze.

    5 T’ho vaig anunciar per endavant,
t’ho vaig fer saber abans que passés,
per evitar que diguessis:
“Ho ha fet el meu ídol,
ho ha manat el meu déu de fusta o de fosa.”

    6 Ho havies sentit, i ara veus com s’ha complert.
¿No ho voldràs reconèixer?
Des d’ara t’anuncio coses noves;
les tenia reservades i tu no les coneixies.

    7 Les he creades ara, no pas temps enrere.
Fins avui no n’havies sentit parlar;
no podràs dir que ja ho sabies.

    8 Ni ho havies sentit mai ni ho coneixies:
des de sempre et tapaves les orelles.
Jo prou sabia que series un traïdor
i que et dirien infidel des del dia mateix de la naixença.

    9 Però jo, per amor del meu nom, he estat pacient,
pel meu honor m’he contingut
i no t’he volgut destruir.

    10 T’he depurat, però no al foc, com fan amb la plata,
sinó en el gresol del sofriment.

    11 Ho he fet per mi, ben bé per mi.
¿Podria suportar que em deshonressin?
No cediré a d’altres la meva glòria.»

Cir, l’estimat del Senyor


    12 «Escolta’m, poble de Jacob,
Israel, a qui jo he cridat.
Jo soc. Soc el primer
i seré també el darrer.

    13 Les meves mans van posar els fonaments de la terra
i van desplegar el cel.
Quan jo els crido,
compareixen l’una i l’altre.

    14 Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:
Qui de tots aquells va predir això?
L’estimat del Senyor complirà el seu voler contra Babilònia,
el seu braç s’abatrà sobre els caldeus.

    15 Soc jo, soc jo qui ho va predir, i l’he cridat;
jo l’he fet venir, i ha triomfat la seva missió.

    16 Acosteu-vos i escolteu-me:
Des del principi us he parlat obertament;
jo era present quan tot allò començava.»
I ara el Senyor Déu m’envia.
Ho fa el seu Esperit.

El poble surt de Babilònia


    17 El Senyor, que t’allibera,
el Sant d’Israel, et diu això:
«Jo, el Senyor, soc el teu Déu.
Jo t’ensenyo el que et serà profitós
i et guio pel camí que has de seguir.

    18 Tant de bo haguessis fet cas del que jo mano!
T’hauria cobert a riuades la pau,
la justícia t’hauria inundat com les ones de la mar;

    19 els teus fills, els teus plançons,
serien tants com els grans de grava o de sorra.
Però sàpigues que el teu nom mai no desapareixerà,
no serà esborrat del meu davant.»

    20 Sortiu de Babilònia,
fugiu d’entre els caldeus.
Amb crits d’alegria anuncieu aquesta nova,
feu-la arribar fins a l’extrem de la terra.
Digueu: «El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob, el seu servent.»

    21 No han patit set
quan els conduïa per terres àrides;
per a ells ha fet néixer l’aigua de la roca:
tot just l’ha esberlada,
l’aigua s’ha escolat.

    22 Però la pau no és per als malvats,
diu el Senyor.

El servent del Senyor

22
(cant segon)