Siràcida (Eclesiàstic) 51

Apèndix (51)

Pregària de Jesús, fill de Sira


    1 Et vull donar gràcies, Senyor, Rei,
et vull lloar, oh Déu, salvador meu.
Dono gràcies al teu nom,

    2 perquè has estat el meu defensor i el meu auxili
i has alliberat el meu cos de la mort,
del parany dels qui em calumnien,
dels llavis que forgen la mentida.
Has estat el meu auxili davant els adversaris;

    3 i, pel teu immens amor
i la grandesa del teu nom,
m’has alliberat
dels llaços dels qui estaven a punt de devorar-me,
de les mans dels qui buscaven la meva vida,
de les moltes proves que he patit,

    4 de l’asfíxia sufocant que m’envoltava,
del mig d’un foc que jo no havia encès,

    5 de les entranyes profundes del país dels morts,
dels qui tenen impura la llengua i diuen paraules mentideres,

    6 de les fletxes de les llengües malvades.
Jo m’acostava a la fossa mortal,
la meva vida era a tocar les fondàries del país dels morts;

    7 m’envoltaven per tots costats, i de ningú no rebia auxili,
buscava algú que m’ajudés, però no hi era.

    8 Llavors, Senyor, em vaig recordar que tu ets misericordiós,
que sempre concedeixes els teus beneficis,
que sostens els qui esperen en tu
i els salves de les mans dels enemics.

    9 I, de la terra, vaig alçar fins a tu la meva súplica
i et vaig demanar que em traguessis de la mort.

    10 Vaig clamar: «Senyor, pare del meu senyor,
no m’abandonis a l’hora del perill,
quan manen els orgullosos i jo no tinc qui m’ajudi.

    11 Lloaré per sempre el teu nom
i cantaré himnes d’acció de gràcies.»
I tu vas escoltar la meva pregària,

    12 em vas salvar de la destrucció
i m’arrencares d’aquella mala hora.
Per això et donaré gràcies i et lloaré,
i beneiré el teu nom, Senyor.

A la recerca de la saviesa


    13 Quan encara era jove, abans de viatjar pertot arreu,
ja cercava obertament la saviesa en la meva pregària.

    14 Davant el santuari pregava per obtenir-la
i continuaré cercant-la fins a la fi.

    15 Quan vaig veure que floria, com raïm que madura,
el meu cor se’n va alegrar.
Aleshores vaig emprendre el bon camí
i des de jove he seguit les seves passes.

    16 En tenia prou de parar un moment l’orella per a rebre la saviesa,
i en ella vaig trobar una instrucció abundosa.

    17 Gràcies a ella vaig ser capaç de progressar;
per això, a qui me l’ha donada, jo li dono glòria.

    18 Vaig decidir de posar-la en pràctica,
vaig ser zelós del bé, i no me n’he d’avergonyir.

    19 He lluitat per obtenir la saviesa,
he estat rigorós a practicar la Llei.
Sovint he pregat alçant les mans cap al cel
i m’ha sabut greu d’haver ignorat la saviesa.

    20 Tot jo m’he orientat cap a ella,
i en la puresa l’he trobada.
Amb ella he adquirit seny des del principi;
per això no m’abandonarà.

    21 Em cremaven les entranyes mentre la buscava;
és un bé preciós, el que he adquirit.

    22 El Senyor m’ha donat aquesta llengua en recompensa,
i amb ella el lloaré.

    23 Acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció,
i quedeu-vos a l’escola de la saviesa.

    24 Per què us n’heu de privar per més temps
si n’esteu talment assedegats?

    25 La meva proclama és aquesta:
«Adquiriu la saviesa sense diners.

    26 Doblegueu el coll sota el seu jou
i rebeu-ne la instrucció.
És ben a prop vostre per a trobar-la.

    27 Vegeu amb els vostres propis ulls que ben poc m’he fatigat
per trobar tant de repòs.

    28 Procureu-vos la instrucció ni que sigui amb molts diners,
perquè adquirir la saviesa serà posseir un tresor.

    29 Alegreu-vos de la misericòrdia del Senyor,
no us avergonyiu de lloar-lo.

    30 Allò que heu de fer, feu-ho abans del temps final,
i, quan aquest temps arribi, el Senyor us donarà la recompensa.»

Siràcida (Eclesiàstic) 51