Nombres



El poble refusa l’autoritat de Moisès i Aaron


16



Rebel·lió de Corè *


    1 Corè, fill d’Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, * va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn, * 2 per tal de rebel·lar-se contra Moisès. S’hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l’assemblea del poble, tots ells homes de prestigi. 3 Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir:
     —Ja n’hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant * i enmig d’ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor?
    4 En sentir això, Moisès es va prosternar amb el front a terra. 5 Després digué a Corè i a tots els seus partidaris:
     —Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, * qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes. 6 Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers, 7 i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. * L’home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n’hi ha prou, levites!
    8 Moisès va dir encara a Corè:
     —Escolteu-me, levites! 9 ¿No en teniu prou que el Déu d’Israel us hagi separat de la comunitat d’Israel i us concedeixi d’acostar-vos a ell, d’estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat? * 10 El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d’ell. Per què reclameu també el sacerdoci? * 11 De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat. *

Rebel·lió de Datan i Abiron


    12 Moisès va fer cridar Datan i Abiron, fills d’Eliab. Però ells van contestar:
     —No volem venir! 13 ¿No en tens prou d’haver-nos tret d’un país que regalima llet i mel * per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap? 14 No ens has dut pas a un país que regalimi llet i mel, ni ens has donat camps ni vinyes. ¿Et penses que aquesta gent són cecs? Doncs no, no volem venir!
    15 Moisès, molt indignat, va dir al Senyor:
     —No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, * ni he fet cap mal a ningú dels seus.

Càstig de Corè i dels seus partidaris


    16 Moisès va dir després a Corè:
     —Tu i tots els teus partidaris, presenteu-vos demà davant el Senyor. Aaron també hi serà. 17 Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor.
    18 Cada un, doncs, va prendre el seu encenser, va posar-hi les brases i l’encens, i es quedaren drets amb Moisès i Aaron a l’entrada de la tenda del trobament. 19 Corè havia reunit contra Moisès i Aaron tota la comunitat * a l’entrada de la tenda del trobament. Llavors la presència gloriosa del Senyor es va aparèixer a tota l’assemblea. * 20 El Senyor parlà llavors a Moisès i a Aaron. Els digué:
    21 —Separeu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.
    22 Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar:
     —Déu i Senyor de l’alè de tots els vivents, * ¿pel pecat d’un sol home t’indignaràs contra tota la comunitat? *
    23 El Senyor va respondre a Moisès:
    24 —Digues a la comunitat que s’apartin dels voltants de l’indret on viuen Corè, Datan i Abiron.
    25 Moisès, seguit pels ancians d’Israel, va anar on eren Datan i Abiron. 26 Allà digué a la comunitat:
     —Aparteu-vos de les tendes d’aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats.
    27 Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Corè, Datan i Abiron.
     Datan i Abiron havien sortit fora, i s’estaven a l’entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i les criatures. 28 Llavors Moisès va dir:
     —Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m’ha enviat a fer tot el que he fet, i que no sóc jo qui ho ha volgut així. 29 Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m’ha enviat. 30 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, * sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.
    31 Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s’esberlà sota els peus d’ells. 32 La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns. 33 Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d’ells i desaparegueren d’enmig de la comunitat. 34 En sentir els seus crits, tots els israelites que eren allà presents van fugir, tement que la terra els engolís. 35 D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens. *

17



Els encensers dels partidaris de Corè


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les brases, perquè són sagrades, i escampi lluny el caliu. * 3 Els encensers d’aquests homes morts pel pecat que han comès, ara són consagrats, perquè amb ells han ofert encens al Senyor. Transformeu-los en làmines per a recobrir l’altar i seran un signe per a advertir els israelites. *
    4 El sacerdot Eleazar recollí els encensers de bronze amb què oferien encens els homes que havien mort cremats i els va laminar per a recobrir l’altar. 5 Això recordava als israelites que només el qui és descendent d’Aaron pot acostar-se a l’altar a cremar encens al Senyor. Si algun altre s’hi acostés, acabaria com Corè i els seus partidaris, tal com el Senyor li havia advertit per mitjà de Moisès.

Murmuració del poble contra Moisès i Aaron


    6 L’endemà, tota la comunitat dels israelites va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los:
     —Esteu matant el poble del Senyor!
    7 La comunitat començava a amotinar-se contra Moisès i Aaron, quan aquests es van girar cap a la tenda del trobament. En aquell moment, el núvol la va cobrir i aparegué la presència gloriosa del Senyor; * 8 Moisès i Aaron van anar llavors davant la tenda del trobament. 9 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
    10 —Aparteu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.
     Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra. 11 Després Moisès va dir a Aaron:
     —Pren l’encenser, posa-hi brases de l’altar, tira-hi encens i vés de pressa cap a la comunitat, i fes el ritu d’expiació a favor d’ells. * El Senyor s’ha indignat, i el flagell ja comença.
    12 Aaron va prendre l’encenser, tal com Moisès havia ordenat, i corregué cap a la comunitat. El flagell ja començava a estendre’s entre el poble. Aaron va posar encens a l’encenser i va fer el ritu d’expiació pel poble. 13 Es va posar entre els qui ja havien mort i els qui encara quedaven amb vida, i va cessar la mortaldat. * 14 El nombre dels qui van morir d’aquest flagell fou de catorze mil set-cents, sense comptar els morts per la rebel·lió de Corè. 15 Quan s’hagué aturat la mortaldat, Aaron va tornar a l’entrada de la tenda del trobament i es reuní amb Moisès.

La vara d’Aaron


    16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    17 —Ordena als israelites que els caps de cada tribu et portin cada un una vara. * En total seran dotze vares. Escriu el nom de cada un d’ells a la seva vara. 18 A la vara de Leví, escriu-hi el nom d’Aaron. Hi haurà una sola vara per cada cap de tribu. * 19 Posa-les a la tenda del trobament, davant el document de l’aliança, allí on jo em manifesto a vosaltres. * 20 La vara de l’home que jo hagi escollit florirà. Així faré cessar les murmuracions dels israelites contra vosaltres.
    21 Moisès va transmetre aquesta ordre als israelites. Llavors els caps de les tribus li portaren cada un una vara, és a dir, dotze vares en total, incloent-hi la d’Aaron. 22 Moisès va col·locar les vares davant el Senyor, a la tenda de l’aliança del Senyor. 23 Quan l’endemà Moisès va entrar-hi, la vara d’Aaron, de la tribu de Leví, havia brotat i florit, i les flors havien produït ametlles madures. 24 Moisès va retirar les vares de davant el Senyor per mostrar-les a tots els israelites. Ells les van veure i cada un prengué la seva.
    25 Després el Senyor digué a Moisès:
     —Torna a posar la vara d’Aaron davant el document de l’aliança, perquè es conservi com un signe per als rebels. * Així faràs cessar les seves murmuracions contra mi i no moriran.
    26 Moisès va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat.

Prescripcions diverses



Sacerdots i levites


    27 Els israelites van dir a Moisès:
     —Mira com ens morim! Estem perduts, tots estem perduts! 28 Tothom qui s’acosta al tabernacle del Senyor, mor. ¿És que hem de morir tots? *