Evangeli segons Mateu



14


    22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. * Al vespre encara era allà tot sol. 24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros * de terra, i les ones la sacsejaven, * perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, * Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. * 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
     —És un fantasma! *
     I es posaren a cridar de por.
    27 Però de seguida Jesús els digué:
     —Coratge! Sóc jo. No tingueu por.
    28 Pere li contestà:
     —Senyor, * si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
    29 Jesús li digué:
     —Vine.
     Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
     —Senyor, salva’m!
    31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
     —Home de poca fe! * Per què has dubtat? *
    32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
     —Realment ets Fill de Déu! *