Levític




3. Malalties de la pell i floridures


13



a. La lepra


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
    2 —Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, * serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots. 3 El sacerdot procedirà a l’examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d’un cas de lepra. Després que el sacerdot l’haurà examinat, el declararà impur.
    4 »Ara bé, si a la pell hi ha una taca blanquinosa però no s’hi veu cap cavitat ni el pèl s’ha esblanqueït, el sacerdot aïllarà el malalt durant set dies. * 5 El dia setè el tornarà a examinar. Si el sacerdot constata que el mal no ha canviat d’aspecte ni s’ha estès per la pell, l’aïllarà set dies més. 6 Passats aquests dies, l’examinarà novament. Si la part afectada ha perdut el color que tenia i no s’ha estès per la pell, el sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tracta d’un èczema benigne. El malalt es rentarà la roba i quedarà pur.
    7 »Però si, després d’haver estat examinat el malalt i declarat pur pel sacerdot, l’èczema s’estén per la pell, s’haurà de presentar una altra vegada al sacerdot. 8 Aquest l’examinarà i, si comprova que efectivament el mal s’ha estès per la pell, el declararà impur, perquè es tracta d’un cas de lepra.
    9 »Quan algú tingui una malaltia a la pell, l’hauran de dur al sacerdot. 10 Aquest l’examinarà i, si comprova que hi ha una inflamació blanquinosa a la pell que ha esblanqueït el pèl de la part afectada i que aquesta està en carn viva, 11 es tracta d’un cas de lepra crònica. El malalt serà declarat impur pel sacerdot. No caldrà tenir-lo en observació, perquè és certament impur.
    12 »Però si el sacerdot constata que s’ha estès una erupció per tota la pell del malalt, fins al punt que el cobreix de cap a peus, 13 procedirà a examinar-lo i, si veu que la pell se li ha tornat tota blanca, declararà que l’afectat és pur. 14 Però tan bon punt en el seu cos aparegui la carn viva, és impur. És un cas de lepra. 15 El sacerdot examinarà on apareix la carn viva i el declararà impur, perquè la carn viva el fa impur. És un cas de lepra. 16 Però si la carn viva presenta de nou un aspecte de pell blanca, el malalt anirà a trobar el sacerdot. 17 Aquest l’examinarà i, si efectivament la part afectada s’ha tornat blanca, declararà que no hi ha impuresa ritual. L’afectat serà declarat pur.
    18 »Si algú ha tingut a la pell una úlcera i ha desaparegut, 19 però en el mateix lloc de l’úlcera s’ha format una inflamació blanquinosa o una taca d’un aspecte blanc vermellós, anirà a trobar el sacerdot, 20 i aquest l’examinarà. Si la part afectada presenta una cavitat i el pèl pren un to blanquinós, el declararà impur. És lepra que ha sortit a la cicatriu de l’úlcera. 21 Però si el sacerdot procedeix a l’examen i comprova que la part afectada no té cap pèl blanquinós, que la cicatriu no forma una cavitat a la pell i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà el malalt durant set dies. 22 Si el dia setè el mal s’ha estès per la pell, el sacerdot el declararà impur. És un cas de lepra. 23 Però si la taca no s’estén, és tan sols la cicatriu de l’úlcera. El sacerdot declararà pura aquella persona.

b. Cremades


    24 »Quan algú s’ha fet una cremada i, encara viva, li produeix una taca vermellosa o blanquinosa, 25 la taca ha de ser examinada pel sacerdot. Si aquest comprova que el pèl de la taca pren un to blanquinós i la pell presenta una cavitat, és lepra que s’ha format a la cremada. El sacerdot declararà impura aquella persona. És certament un cas de lepra. 26 Però si quan el sacerdot procedeix a l’examen comprova que la taca no té cap pèl blanquinós, que la pell no presenta cap cavitat i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà l’afectat durant set dies. 27 El setè dia el tornarà a examinar i, si comprova que l’afecció s’ha estès per la pell, el declararà impur. És un cas de lepra. 28 Si, en canvi, la taca es manté sense estendre’s per la pell i, a més, ha perdut el color que tenia, és una inflamació provocada per la cremada. El sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tractava tan sols de la cicatriu d’una cremada.

c. Malalties dels cabells


    29 »Quan un home o una dona tinguin una nafra al cap o al mentó, 30 el sacerdot procedirà a l’examen del mal i, si la pell presenta una cavitat amb pèl groguenc i escàs, declararà impur el malalt o malalta. Es tracta d’una afecció de tinya que ataca el cap o el mentó. 31 En canvi, si quan el sacerdot examina l’afecció de tinya comprova que la pell ja no presenta cap cavitat però encara no ha sortit pèl negre, aïllarà la persona afectada durant set dies. 32 El setè dia la tornarà a examinar i, si constata que la tinya no s’ha estès, ni té pèl groguenc, ni la pell presenta cap cavitat, 33 la persona afectada s’afaitarà el cap, * menys la part afectada per la tinya, i el sacerdot l’aïllarà set dies més. 34 El setè dia tornarà a examinar la tinya i, si observa que no s’ha estès ni la pell presenta cap cavitat, el sacerdot declararà pura aquella persona. Llavors es rentarà la roba, i quedarà pura. 35 Però si, després d’haver estat declarada pura, resulta que la tinya s’estenia per la pell, 36 el sacerdot l’examinarà una altra vegada i, si la tinya efectivament s’ha estès per la pell, no caldrà que el sacerdot cerqui si hi ha pèl groguenc, perquè és clar que aquella persona és impura. 37 Si, en canvi, la tinya ha quedat visiblement localitzada i ha sortit pèl negre, és que el mal no empitjora. Aquella persona és pura, i així la declararà el sacerdot.

d. Erupció benigna de la pell


    38 »Quan a un home o a una dona li surtin a la pell moltes taques blanques, 39 el sacerdot procedirà a examinar-les i, si comprova que les taques presenten un to blanc pàl·lid, vol dir que es tracta d’un simple èczema de la pell. Aquella persona és pura.

e. Calvície


    40 »Si un home perd el cabell i es torna calb, és pur. 41 Si li cau el cabell de la part del front i queda mig calb, també és pur. 42 Però si a les parts afectades per la calvície, sobre el crani o a la part del front, li surt una nafra d’un to blanc vermellós, vol dir que en aquesta part se li està formant una afecció de tipus leprós. 43 El sacerdot l’examinarà i, si comprova que el mal presenta una inflamació d’un to blanc vermellós sobre el crani o a la part del front, semblant al d’una afecció leprosa de la pell, 44 vol dir que és un leprós. El sacerdot el declararà impur. Té lepra al cap.

f. Normes sobre els leprosos


    45 »El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esquinçada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: “Impur, impur!” 46 Mentre li duri el mal, serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament. *

g. Floridura de la roba


    47 »Quan surti una taca en un vestit de llana o de lli, 48 en la trama o l’ordit de la llana o del lli, o bé en una pell o en qualsevol objecte de cuiro, 49 si la taca té un to verdós o vermellós, és una taca de floridura, i haurà de ser examinada pel sacerdot. 50 Aquest examinarà la taca i aïllarà l’objecte durant set dies. 51 El setè dia examinarà de nou la taca i, si s’ha estès pel vestit, per la trama, l’ordit o l’objecte de pell, sigui quin sigui el tipus de pell, vol dir que es tracta d’una floridura que podreix, i aquell objecte és impur. 52 Per tant, el vestit, la trama o l’ordit de la llana o del lli, o qualsevol objecte de pell que tingui aquesta taca, s’haurà de cremar. És una floridura que podreix, i aquell objecte s’ha de cremar. 53 Però si el sacerdot constata que la taca no s’ha estès, 54 farà rentar el lloc de la taca i tornarà a aïllar l’objecte set dies més. 55 Després tornarà a examinar la taca rentada. Si comprova que la taca, encara que no s’hagi estès, no ha canviat d’aspecte, l’objecte és impur i s’ha de cremar, tant si la floridura podreix el dret com el revés de l’objecte. 56 Si el sacerdot comprova que la taca, després de rentada, s’ha tornat d’un color pàl·lid, l’esquinçarà del vestit, de la trama, de l’ordit o de la pell. 57 Però si encara hi torna a sortir, és que el mal continua viu; aquell objecte s’haurà de cremar. 58 En canvi, si, després de rentat, la taca ha desaparegut del vestit, de la trama, de l’ordit o de l’objecte de pell, que el tornin a rentar i quedarà purificat.
    59 »Aquesta és la llei sobre les taques de floridura que apareixen en un vestit de llana o de lli, en la trama o l’ordit, o en qualsevol objecte de pell, i que permet de declarar-lo pur o impur.

14



h. Purificació legal del malalt de la pell


    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Aquesta és la llei per al qui ha estat declarat leprós, el dia que es presenti al sacerdot per ser purificat: *
    3 »El sacerdot sortirà fora del campament i procedirà a examinar-lo. * Si comprova que la lepra ha desaparegut, 4 ordenarà que prenguin, per al qui s’ha de purificar, dos ocells vius que siguin purs, un tronc de cedre, llana tenyida d’escarlata i hisop. * 5 El sacerdot ordenarà que degollin un dels ocells damunt un atuell de terrissa omplert amb aigua corrent. 6 Després prendrà l’ocell viu amb el tronc de cedre, la llana tenyida d’escarlata i l’hisop, i ho mullarà tot en la sang de l’ocell degollat damunt l’aigua corrent. 7 Llavors farà set aspersions sobre el qui s’ha de purificar de la lepra i, després de declarar-lo pur, deixarà anar l’ocell viu perquè voli lliure pels camps.
    8 »El qui es purifica s’haurà de rentar la roba, s’afaitarà tot el cos, es rentarà amb aigua i quedarà pur. Després podrà entrar al campament, però durant set dies viurà fora de la seva tenda. 9 El setè dia es tornarà a afaitar tot el pèl: cabells, mentó, celles i tota la resta del cos. Després rentarà la seva roba, es rentarà amb aigua tot ell i quedarà pur. *
    10 »El vuitè dia * presentarà dos anyells sense cap defecte, una ovella d’un any sense cap defecte i, com a ofrena, nou quilos * de flor de farina pastada amb oli i, a més, un quart de litre * d’oli. 11 El sacerdot que celebri la cerimònia de la purificació presentarà la persona que es purifica i totes aquestes ofrenes davant el Senyor a l’entrada de la tenda del trobament. 12 Després prendrà un dels anyells, destinat al sacrifici de reparació, junt amb el quart de litre d’oli, i ho presentarà davant el Senyor. * 13 Després degollarà l’anyell en el lloc sagrat on es degollen les víctimes del sacrifici pel pecat i les que són ofertes en holocaust, ja que tant les víctimes en sacrifici pel pecat com les que s’ofereixen en el sacrifici de reparació pertanyen al sacerdot: són cosa molt sagrada.
    14 »Acabat, el sacerdot prendrà sang de la víctima oferta com a reparació de la falta i untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica. * 15 Després prendrà una mica d’oli i l’abocarà al palmell de la mà esquerra, 16 hi mullarà l’índex de la mà dreta i farà set aspersions d’oli davant el Senyor. 17 Amb l’oli que li quedi a la mà untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica, és a dir, els mateixos indrets que abans havia untat amb la sang de l’anyell ofert en el sacrifici de reparació. 18 L’oli que encara tingui a la mà, el vessarà sobre el cap del qui es purifica, i després farà el ritu d’expiació davant el Senyor. 19 El sacerdot oferirà llavors el sacrifici pel pecat i, a la persona que es purifica, li farà novament el gest ritual de l’expiació. Acabat degollarà la víctima de l’holocaust * 20 i l’oferirà sobre l’altar, junt amb l’ofrena de farina. Així el sacerdot expiarà pel qui es purifica, i aquest quedarà pur.
    21 »Si el qui es purifica és pobre i no té recursos, * que prengui només un anyell per presentar-lo com a víctima de reparació, junt amb tres quilos * de flor de farina pastada amb oli per a l’ofrena, i, a més, un quart de litre d’oli. * 22 Que prengui també dues tórtores o dos colomins, segons els seus recursos; un dels ocells serà per al sacrifici pel pecat i l’altre per a l’holocaust. 23 El vuitè dia, durà aquestes ofrenes al sacerdot per a la seva purificació, a l’entrada de la tenda del trobament, davant el Senyor. 24 El sacerdot prendrà l’anyell destinat al sacrifici de reparació junt amb el quart de litre d’oli i ho presentarà davant el Senyor. 25 Després degollarà l’anyell del sacrifici de reparació, en prendrà sang i untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica. 26 Acabat prendrà una mica d’oli i l’abocarà al palmell de la mà esquerra, 27 hi mullarà l’índex de la mà dreta i farà set aspersions d’oli davant el Senyor. 28 Amb l’oli que li quedi a la mà untarà el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret del qui es purifica, és a dir, els mateixos indrets que abans havia untat amb la sang de l’anyell ofert en el sacrifici de reparació. 29 L’oli que encara tingui a la mà, el vessarà sobre el cap del qui es purifica, i després farà el ritu d’expiació davant el Senyor. 30 Acabat, el sacerdot prendrà una de les tórtores o un dels colomins que, segons els seus recursos, hagi presentat aquella persona 31 i n’oferirà un en sacrifici pel pecat i l’altre en holocaust, amb l’ofrena de farina. Així el sacerdot expiarà davant el Senyor pel qui es purifica.
    32 »Aquesta és la llei per al qui havia estat declarat leprós i no té recursos per a oferir tot el que és prescrit per a la seva purificació. *

i. Floridura de les cases *


    33 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
    34 —Quan haureu entrat al país de Canaan, que jo us dono en possessió, si jo faig sortir una taca de floridura en alguna casa d’aquell país que serà el vostre, 35 el propietari de la casa anirà a trobar el sacerdot i li farà saber que a casa seva s’hi veu com una taca. 36 Llavors el sacerdot ordenarà que buidin la casa abans que ell hi entri per procedir a l’examen de la taca; així s’evitarà que quedi impur tot el que hi ha dins la casa. * Després hi entrarà el sacerdot. 37 Si, en examinar la taca, comprova que hi ha clotets * a la paret d’un to verdós o rogenc, 38 el sacerdot anirà cap a la porta i sortirà d’aquella casa, i la tancarà durant set dies. 39 El setè dia, hi tornarà i procedirà a un nou examen, i, si observa que la taca s’ha estès per les parets de la casa, 40 ordenarà que arrenquin les pedres tacades i les llencin fora de la població en un lloc impur. 41 Després farà rascar l’arrebossat de tot l’interior de la casa, i llençaran la runa en un lloc impur fora de la població. 42 Prendran altres pedres per posar-les en lloc de les que han estat arrencades, i argamassa per a arrebossar de nou la casa. 43 Però si, després d’arrencar les pedres afectades, rascar la casa i arrebossar-la, el mal torna a sortir-hi i s’escampa, 44 el sacerdot la tornarà a examinar. Si veu que el mal s’ha estès per la casa, hi ha una floridura corrosiva. La casa és impura. 45 Llavors l’enderrocaran, i trauran les pedres, la fusta i tot l’arrebossat fora de la població, en un lloc impur.
    46 »Qui entri a la casa durant els dies que estigui tancada, serà impur fins al vespre. 47 Qui dormi i mengi en aquesta casa s’haurà de rentar la roba. 48 En canvi, si el sacerdot, quan entra a la casa i l’examina, constata que, després d’haver estat arrebossada de nou, el mal no s’ha estès, declararà pura la casa, perquè el mal ha desaparegut.
    49 »Per al ritu de purificació de la casa, el sacerdot prendrà dos ocells, un tronc de cedre, llana tenyida d’escarlata i hisop. * 50 Degollarà un dels ocells damunt un atuell de terrissa omplert amb aigua corrent. 51 Després prendrà el tronc de cedre, l’hisop, la llana tenyida d’escarlata i l’ocell viu, ho mullarà tot en la sang de l’ocell degollat damunt l’aigua corrent i aspergirà set vegades la casa. 52 Purificarà, doncs, la casa amb la sang de l’ocell i l’aigua corrent, amb l’ocell viu, el tronc de cedre, l’hisop i la llana tenyida d’escarlata. 53 Deixarà anar l’ocell viu perquè voli lliure pels camps, fora de la població. Després farà el ritu d’expiació per aquella casa, i quedarà pura.

j. Recapitulació


    54 »Aquesta és la llei sobre les diverses menes de lepra o de tinya, 55 sobre les taques de floridura de la roba i de la casa, 56 sobre les inflamacions, erupcions i taques, 57 a fi de poder dictaminar quan les persones o les coses són impures o pures. Aquesta és la llei sobre les diverses menes de lepra. *