Lamentacions



1



Jerusalem, abandonada *

Àlef

    1    1
    1 Ah! * Com ha quedat, de deserta,
     la ciutat tan ben poblada! *
     La més famosa entre els pobles,
     avui és una viuda. *
     La reina de les ciutats,
     ara és esclava.
Bet

    2    2
    2 Bé prou que plora de nit,
     li llisca el plor per les galtes.
     Cap dels qui l’estimaven
     no ve pas a consolar-la. *
     L’han traïda els aliats;
     ara li són enemics. *
Guímel

    3    3
    3 Sotmès i esclau és Judà,
     en pes ha estat deportat. *
     Viu en país estranger
     i no sap on reposar. *
     Tots els qui el perseguien
     l’han capturat i afligit.
Dàlet

    4    4
    4 Els camins de Sió estan de dol,
     ja no va ningú a les festes; *
     les places estan desolades;
     els sacerdots, tots gemeguen;
     les noies joves sospiren.
     Tot és amarg a Sió. *
He

    5    5
    5 Els seus opressors dominen,
     s’hi fan ferms els enemics,
     perquè el Senyor l’ha afligida
     per tanta infidelitat.
     Els seus fills, fets captius,
     se’n van davant l’opressor.
Vau

    6    6
    6 Sió, * la ciutat magnífica,
     va perdent el seu esclat.
     Els governants, com uns cérvols
     que no troben cap pastura,
     corren desfets i esgotats,
     encalçats pels caçadors.
Zain

    7    7
    7 Aquests dies de misèria i d’abandó,
     Jerusalem recorda les riqueses *
     que tenia des de sempre.
     Es recorda del seu poble
     capturat per l’enemic,
     sense ajuda de ningú.
     Quan l’han vista derrotada, *
     els botxins se n’han burlat. *
Het

    8    8
    8 Ha pecat tant Jerusalem *
     que fa fàstic de mirar. *
     Aquells qui l’enaltien, la menyspreen
     avui que l’han vista nua.
     Ella gemega, però,
     i es gira d’esquena.
Tet

    9    9
    9 Li taca tot el vestit
     la sang immunda de les regles; *
     no esperava aquesta fi,
     però de sobte ha caigut
     i ningú no la consola.
     «Mira, Senyor, la meva misèria;
     l’enemic ara em domina.»
Iod

    10    10
    10 Els opressors s’han emparat
     d’allò que ella més estimava;
     ara veu com els estrangers
     entren dins el santuari:
     aquells, Senyor, que no admeties
     entre els teus en l’assemblea. *
Caf

    11    11
    11 Tot el seu poble gemega,
     mentre pidola aliment.
     Per menjar, bescanvia béns preciosos,
     i així recobra les forces.
     «Senyor, fixa’t en mi,
     que he quedat humiliada.»
Làmed

    12    12
    12 Als qui passeu pel camí,
     a tots us és ben igual! *
     Mireu-ho bé i veureu *
     si hi ha un dolor com aquest:
     el dolor amb què ell em turmenta,
     amb què el Senyor m’afligeix
     ara que s’indigna.
Mem

    13    13
    13 Del cel ha enviat un foc
     que ha consumit els meus ossos; *
     m’ha posat un parany en ple camí,
     de sobte m’ha fet caure.
     M’ha deixat abandonada,
     malalta tot el dia.
Nun

    14    14
    14 Em carrega les infidelitats com un jou:
     amb la seva mà les nua
     i me les carrega al coll;
     m’esgota les forces.
     El Senyor em lliura a les mans de gent
     a qui no puc plantar cara. *
Sàmec

    15    15
    15 El Senyor ha deshonrat els valents
     que tenia dintre meu;
     ha arreplegat contra mi una multitud
     per destruir els meus combatents.
     El Senyor ha trepitjat en el cup
     el país de Judà.
Ain

    16    16
    16 És per això que ploro,
     els ulls se’m fonen en llàgrimes; *
     no tinc ningú que em consoli,
     no tinc ningú que em conforti:
     he perdut tots els meus fills.
     L’enemic ha vençut.
Pe

    17    17
    17 Sió estén les mans suplicant
     i ningú no la consola;
     el Senyor envia enemics
     i encercla els de Jacob.
     Enmig d’ells, Jerusalem
     fa fàstic de mirar.
Sade

    18    18
    18 El Senyor, bé prou que és just,
     però jo no l’obeïa.
     Escolteu-me, tots els pobles,
     mireu el meu dolor:
     els meus nois i les meves joves
     se’n van captius.
Cof

    19    19
    19 He cridat els qui més m’estimaven,
     però, ai las!, m’han traït. *
     Ancians i sacerdots
     cauen morts per la ciutat
     mentre cerquen l’aliment
     per a refer les seves forces.
Reix

    20    20
    20 Mira, Senyor, * quina angoixa:
     se’m remouen les entranyes!
     Tinc el cor tot trasbalsat
     per haver estat tan rebel.
     L’espasa em pren els fills pels carrers,
     la mort entra a casa meva.
Xin

    21    21
    21 Prou em senten gemegar,
     però ningú no em consola.
     Els enemics s’han alegrat del meu mal,
     perquè ets tu qui ho ha fet;
     has fet caure sobre meu aquell dia anunciat.
     Però ells acabaran com jo! *
Tau

    22    22
    22 Tingues present la seva malícia
     i tracta’ls a ells
     igual com em tractares a mi
     per les infidelitats comeses.
     No paro de gemegar;
     tinc el cor tot desfet.

2



El Senyor destrueix Jerusalem *

Àlef

    1    1
    1 Ah! * El Senyor, tot indignat,
     ha omplert Sió de tenebres.
     Ha llançat de cel a terra
     tota l’esplendor d’Israel. *
     S’oblida, en l’enuig, que Sió
     és l’escambell dels seus peus! *
Bet

    2    2
    2 El Senyor ha assolat sense mirar-s’hi
     totes les viles de Jacob,
     ha enderrocat furiosament
     les fortaleses de Judà. *
     Ha llançat per terra i ha profanat
     el regne amb els governants. *
Guímel

    3    3
    3 Ha arranat, encès d’enuig,
     tot el poder d’Israel. *
     El Senyor ha sostret la mà
     que aturava l’enemic.
     Ha calat un foc que tot ho crema
     en el poble de Jacob.
Dàlet

    4    4
    4 El Senyor tensa l’arc, com l’enemic,
     i el tiba amb la seva mà.
     Com faria un adversari,
     ha fet morir els millors del poble.
     Ha abocat tot el foc del seu enuig
     al santuari de Sió.
He

    5    5
    5 El Senyor, com un enemic, *
     ha destruït Israel:
     ha destrossat els baluards,
     ha enderrocat les ciutats fortes,
     ha negat el país de Judà
     de plors i de planys.
Vau

    6    6
    6 Com si fos la tanca d’un hort, ha arrasat el seu temple,
     ha derruït el santuari. *
     Ha esborrat a Sió la recordança
     de dissabtes i de festes,
     i, pres del seu enuig, ha menyspreat
     el rei i els sacerdots.
Zain

    7    7
    7 El Senyor ha rebutjat el seu altar,
     ha abandonat el santuari.
     Ha posat en mans dels enemics
     els baluards i les muralles.
     Hi ha cridadissa en el temple
     com els dies de festa.
Het

    8    8
    8 El Senyor s’ha proposat de destruir
     les muralles de Sió; *
     la seva mà tiba la llença, *
     no para de derruir-les.
     Desfà merlets i muralla,
     i s’esfondren tots alhora.
Tet

    9    9
    9 Les portes s’han enfonsat en el fang,
     ell ha arrencat i esmicolat forrellats.
     Són a l’exili el rei i els cortesans,
     l’oracle diví ja no respon
     i els profetes ja no tenen visions
     que els arribin del Senyor. *
Iod

    10    10
    10 Seuen per terra en silenci
     els ancians de Sió,
     omplen de terra els seus caps
     i porten roba de sac.
     Ajupen el cap, l’acoten fins a terra
     les noies de Jerusalem.
Caf

    11    11
    11 Els ulls se’m neguen de llàgrimes,
     se’m remouen les entranyes,
     he perdut tot el coratge. *
     La capital en ruïna!
     Veig infants i nadons extenuats
     pels carrers de la ciutat.
Làmed

    12    12
    12 Demanen a les seves mares
     on tenen el pa i el vi,
     tot defallint, malferits,
     pels carrers de la ciutat,
     i exhalen el darrer sospir
     a la falda de la mare.
Mem

    13    13
    13 Quina altra cosa puc dir-te?
     Amb què et podré comparar,
     ciutat de Jerusalem?
     Amb què t’igualaré per consolar-te,
     oh vila de Sió?
     La teva ruïna és immensa com la mar!
     Qui hi podrà posar remei?
Nun

    14    14
    14 Han tingut visions sobre tu els teus profetes,
     però tot són falsedats i futileses. *
     Si t’haguessin mostrat els teus crims,
     fóra un altre el teu destí.
     Sobre tu veuen en somnis
     presagis falsos i seductors.
Sàmec

    15    15
    15 Els qui passen pel camí
     aplaudeixen la teva dissort,
     xiulen contents, branden el cap *
     i exclamen, tot veient Jerusalem:
     «¿És aquesta la qui s’havia de dir
     “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?» *
Pe

    16    16
    16 Aquells qui et volien mal,
     ara es riuen de tu;
     xiulen satisfets i ensenyen les dents
     dient: «Hem fet destrossa.
     Aquest és el dia que esperàvem:
     ja hi hem arribat!»
Ain

    17    17
    17 El Senyor ha fet allò que es proposava,
     ha complert la paraula
     que havia donat feia temps:
     destruir sense plànyer.
     Els enemics se n’alegren,
     triomfen els opressors.
Sade

    18    18
    18 Crideu de tot cor al Senyor.
     Oh muralla de Sió,
     plora a llàgrima viva
     de nit i de dia!
     Que els ulls no se t’eixuguin,
     no paris de plorar.
Cof

    19    19
    19 Lleva’t i clama de nit,
     a cada relleu de les guàrdies.
     Que el teu cor es desbordi com l’aigua
     davant el Senyor.
     Alça les mans i suplica
     per la vida dels petits,
     que pels racons de les places
     defalleixen de fam. *
Reix

    20    20
    20 Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi;
     quina angoixa m’has donat!»
     Quina dona menjaria el fruit de les entranyes,
     els fillets que amanyagava? *
     Qui immolaria sacerdots i profetes
     en el temple del Senyor?
Xin

    21    21
    21 Els cadàvers de joves i vells
     són estesos per les places;
     han caigut les joves i els nois,
     víctimes de l’espasa.
     El dia del teu enuig els has mort,
     els has immolat sense clemència.
Tau

    22    22
    22 Convoques, com en dies d’aplec,
     els terrors de tots costats.
     El dia que el Senyor s’ha indignat,
     ningú no ha sobreviscut
     d’aquells que vaig criar i amanyagar.
     Els ha exterminat l’enemic.

3



Enmig del plany, una esperança *

Àlef

    1    1
    1 Sóc l’home * que ha tastat el desastre
     sota el cop furiós del Senyor.
    2 Em fa caminar i m’arrossega
     per llocs de foscor, sense llum.
    3 Gira tot el dia contra mi,
     un cop i un altre, la seva mà.
Bet

    4    4
    4 Tinc la carn i la pell eixarreïdes,
     ha esmicolat tots els meus ossos.
    5 M’estreny i m’envolta
     de turments * i d’amargor.
    6 M’ha confinat a les tenebres
     igual que els morts de temps immemorial. *
Guímel

    7    7
    7 M’ha reclòs darrere un mur; no en sortiré.
     Com em pesen les cadenes!
    8 Fins si clamo i crido auxili,
     ell ofega la meva pregària.
    9 M’ha barrat els camins amb carreus,
     m’ha amagat la bona ruta.
Dàlet

    10    10
    10 És com un ós que m’espia,
     com un lleó a l’aguait! *
    11 Ha sembrat d’esbarzers els camins,
     m’ha deixat sense alè, esgarrinxat.
    12 Tensa l’arc mentre em crida: «No et moguis!»
     Sóc el blanc dels seus dards.
He

    13    13
    13 Enfonsa en els meus ronyons
     les seves sagetes.
    14 Sóc la riota de tot el meu poble, *
     el tema de les seves sàtires. *
    15 M’atipa de plantes amargues,
     m’embriaga d’absenta. *
Vau

    16    16
    16 Em fa mastegar rocs, m’esdenta.
     M’ha enfonsat a la cendra.
    17 Senyor, m’has fet orfe * de pau, *
     he oblidat la felicitat.
    18 M’he dit: «No tinc futur
     ni esperança en el Senyor.»
Zain

    19    19
    19 Recordar l’abandó i la misèria
     és per a mi com verí i absenta.
    20 Penso i repenso un cop i un altre,
     i em replego dintre meu.
    21 Però vull recordar això *
     que em dóna nova esperança:
Het

    22    22
    22 Encara som vius per l’amor del Senyor,
     la seva misericòrdia no s’esgota.
    23 La renoves cada dia.
     Oh, quina fidelitat!
    24 M’he dit: «El Senyor és la meva heretat.» *
     Per això confio en ell.
Tet

    25    25
    25 El Senyor és bo per al qui en ell espera,
     per als qui el cerquen de cor.
    26 És bo d’esperar en silenci
     la salvació del Senyor.
    27 És bo que l’home carregui el seu jou
     quan encara és jove.
Iod

    28    28
    28 Que resti tot sol en silenci.
     Quan el Senyor el corregeix,
    29 que enfonsi el rostre a la pols:
     potser hi haurà encara esperança.
    30 Que pari la galta al qui li pega
     i aguanti l’oprobi. *
Caf

    31    31
    31 El Senyor no abandona
     per sempre més.
    32 Fa sofrir, però també es compadeix
     pel seu gran amor.
    33 El seu cor no pretén d’afligir
     ni vol que els homes sofreixin.
Làmed

    34    34
    34 Quan tots els captius del país
     són esclafats i oprimits,
    35 quan són violats drets humans
     a la presència de l’Altíssim,
    36 quan es comet injustícia en un plet,
     el Senyor no ho veu?
Mem

    37    37
    37 Qui parla, i allò que diu es compleix?
     Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?
    38 No vénen potser de l’Altíssim
     goig i desgràcia? *
    39 Si encara viu l’home, de què s’ha de plànyer?
     Pot culpar un altre dels propis mancaments? *
Nun

    40    40
    40 Mirem quins camins hem seguit.
     Revisem-los, tornem al Senyor.
    41 Amb el cor a les mans, supliquem
     al Déu que és al cel:
    42 «Som infidels i ens hem revoltat,
     i tu no ens perdones.
Sàmec

    43    43
    43 »T’amagues darrere la fúria
     per tal d’encalçar-nos.
     Ens mates, no tens pietat de nosaltres.
    44 Amagat en els núvols,
     ignores la nostra pregària.
    45 Has fet de nosaltres deixalla,
     rebuig entre els pobles.»
Pe

    46    46
    46 Tots aquells qui ens volen mal
     es riuen de nosaltres.
    47 Terror i basarda és el nostre destí,
     derrota i ruïna.
    48 Mars de llàgrimes em cauen dels ulls
     per la desfeta del meu poble. *
Ain

    49    49
    49 Els meus ulls no paren de plorar,
     no poden estar-se’n,
    50 fins que el Senyor, des del cel,
     s’inclini i ho vegi.
    51 Em moro de dolor quan contemplo
     les filles de la meva ciutat. *
Sade

    52    52
    52 Sense motiu, els enemics
     em volen caçar com un ocell.
    53 Porten la meva vida al silenci del sepulcre,
     a sobre em posen una llosa.
    54 Em passa la riuada pel damunt *
     i exclamo: «Estic perdut!»
Cof

    55    55
    55 T’he cridat pel teu nom, oh Senyor,
     des de la fossa profunda.
    56 Has sentit el meu clam.
     Escolta el meu crit d’auxili!
    57 Quan et cridava, t’has acostat
     i m’has dit: «No tinguis por!»
Reix

    58    58
    58 Has pledejat a favor meu,
     has rescatat la meva vida.
    59 Veus prou, Senyor, la injustícia que em fan:
     defensa el meu dret!
    60 Mira com volen venjar-se,
     maquinen complots contra mi.
Xin

    61    61
    61 Has sentit, oh Senyor, els seus insults
     i totes les seves conxorxes.
    62 Tot el dia murmuren contra mi
     els meus adversaris.
    63 Mira com, a tort i a dret,
     sóc tema de les seves sàtires. *
Tau

    64    64
    64 Retorna’ls en paga, Senyor,
     tot allò que m’han fet.
    65 Dóna’ls un cor ofuscat:
     maleeix-los així!
    66 Que el teu enuig, Senyor, els empaiti
     i els esborri de sota el teu cel.

4



Els horrors del setge *

Àlef

    1    1
    1 Ah! * Com s’ha enfosquit aquell or,
     un or tan brillant!
     Com han escampat pedreria sagrada
     a les raconades dels carrers!
Bet

    2    2
    2 Als fills més nobles de Sió,
     valuosos com l’or depurat,
     els tenen per vasos d’argila
     modelats pel terrisser.
Guímel

    3    3
    3 Fins i tot els xacals alleten
     i crien els seus cadells.
     Però el meu poble és una mare sense cor,
     com els estruços del desert. *
Dàlet

    4    4
    4 Als nadons, de tanta set, se’ls encasta
     la llengua al paladar;
     els infants reclamen pa,
     però ningú no els en llesca.
He

    5    5
    5 Els qui assaborien plats exquisits,
     van sense esma per les places,
     els qui s’asseien en coixins escarlates
     s’ajauen pels femers. *
Vau

    6    6
    6 La culpa del meu poble és més gran
     que el pecat de Sodoma,
     la ciutat destruïda en un moment
     i no pas per cap mà d’home. *
Zain

    7    7
    7 Els seus nobles anaven com la neu,
     més blancs i més pulcres que la llet;
     els seus ossos eren forts com el corall, *
     les seves venes, blaves com safir.
Het

    8    8
    8 Ara, però, van més negres que el sutge:
     ni els reconeixen quan caminen pel carrer.
     Se’ls encasta la pell als ossos,
     resseca com un tronc.
Tet

    9    9
    9 Més val morir per l’espasa
     que ser víctima de la fam;
     els uns defalleixen traspassats,
     els altres, per manca d’aliment.
Iod

    10    10
    10 Mans de mares amoroses
     couen els seus propis fills:
     és el seu darrer aliment
     mentre la ciutat s’esvaneix. *
Caf

    11    11
    11 L’enuig del Senyor és complet,
     ha abocat el seu furor.
     Ha calat foc a Sió,
     l’ha consumida de soca-rel.
Làmed

    12    12
    12 Ni els reis de la terra ni els seus habitants
     no podien mai creure
     que l’enemic entraria
     per les portes de Jerusalem. *
Mem

    13    13
    13 Hi ha entrat pels pecats dels profetes
     i pels crims dels sacerdots,
     que havien escampat per dintre d’ella
     la sang dels justos.
Nun

    14    14
    14 Van encegats pels camins,
     tacats de sang.
     I ningú no pot tocar
     els seus vestits. *
Sàmec

    15    15
    15 Criden: «Aparteu-vos, som impurs!
     Fora, fora, no ens toqueu!» *
     Fugen errants, i els altres pobles diuen:
     «Que ningú no els aculli!» *
Pe

    16    16
    16 El Senyor mateix els ha dispersat,
     no se’ls tornarà a mirar.
     Ningú no respecta els sacerdots
     ni té compassió dels ancians.
Ain

    17    17
    17 Els nostres ulls s’han cansat d’esperar
     una ajuda, però era un miratge:
     havíem posat l’esperança
     en pobles que no salven. *
Sade

    18    18
    18 Ens espien els passos talment uns caçadors,
     no ens deixen sortir pels camins. *
     La nostra fi s’acosta. El temps s’acaba.
     Ha arribat la nostra fi.
Cof

    19    19
    19 Els perseguidors van més de pressa
     que no volen les àguiles pel cel.
     Per les muntanyes ens encalcen
     i ja ens esperen al desert.
Reix

    20    20
    20 L’ungit del Senyor, * que era la nostra vida, *
     ha estat capturat en les seves trampes.
     D’ell havíem dit: «A la seva ombra
     viurem enmig dels pobles.» *
Xin

    21    21
    21 Ara saltes d’alegria, oh poble d’Edom, *
     que vius a la terra d’Us! *
     Però també a tu t’arribarà la teva copa *
     i, embriagat, et despullaràs.
Tau

    22    22
    22 Ciutat de Sió, has expiat la teva culpa,
     mai més no seràs deportada.
     Però el Senyor passarà comptes amb tu, Edom,
     posarà al descobert els teus pecats.

5



Converteix-nos, Senyor *


    1 Recorda, Senyor, el que ens ha passat;
     mira i considera les ofenses que ens fan.
    2 Els nostres camps, ara són d’estrangers;
     a les nostres cases hi sojorna gent forana.
    3 Som orfes, no tenim pare;
     són viudes les nostres mares.
    4 Fins i tot hem de pagar l’aigua per beure; *
     la llenya també té preu.
    5 Ens fan córrer a cops i empentes,
     no ens deixen reposar; * no podem més.
    6 Hem fet aliança amb Egipte i Assíria
     per saciar la nostra fam. *
    7 Els nostres pares van pecar, però ja no hi són;
     i ara nosaltres paguem les seves culpes. *
    8 Uns esclaus són amos nostres,
     ningú no ens salva del seu poder.
    9 Per trobar pa, ens juguem la vida,
     mentre els bandits del desert ens amenacen.
    10 El cos ens crema com un forn,
     enfebrat de tanta fam.
    11 Han violat les dones a Sió,
     les donzelles a les viles de Judà.
    12 Han penjat els consellers del rei,
     no han respectat els ancians.
    13 Imposen als joves el treball de la mola,
     sota el pes de la llenya s’ajupen els nois.
    14 Els ancians no es reuneixen a les portes de la ciutat *
     ni s’hi senten les músiques dels joves.
    15 S’ha fos el goig del nostre cor,
     la nostra dansa s’ha convertit en dol.
    16 Ja no portem les corones de festa.
     Ai de nosaltres, que hem pecat!
    17 Per això el nostre cor està desfet,
     per això s’entelen els nostres ulls,
    18 en veure desolada la muntanya de Sió,
     on ronden els xacals.
    19 Però tu, Senyor, regnes per sempre;
     el teu tron es manté segles i segles. *
    20 Per què ens has d’oblidar per sempre?
     ¿Vols deixar-nos de costat anys i més anys?
    21 Senyor, fes-nos tornar a tu, que tornarem; *
     refés, com era abans, la nostra vida. *
    22 Per ventura ens rebutges del tot? *
     ¿En contra nostre t’indignes sense mida?