Evangeli segons Lluc



9


    37 L’endemà, quan baixaven de la muntanya, * sortí a rebre’l una gentada. 38 Un de la gent cridà:
     —Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. 39 Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. 40 He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. *
    41 Jesús exclamà:
     —Generació descreguda i rebel! * Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
    42 Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. 43 I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort

(Mt 17,22-23; Mc 9,30-32)

     Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles: