Jutges




Apèndixs (17-21) *


17



Micà i el seu temple privat


    1 A les muntanyes d’Efraïm * hi havia un home anomenat Micà. 2 Un dia va confessar a la seva mare:
     —¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres.
     La seva mare va exclamar:
     —Que el Senyor et beneeixi, fill meu! *
    3 Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué:
     —Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall. * Ara, doncs, te les torno.
    4 Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l’argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.
    5 Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod * i uns terafim * i va donar la investidura sacerdotal * a un dels seus fills. 6 En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava. *
    7 Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, * que era levita, però que residia allí com a foraster. 8 El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d’Efraïm va arribar a la casa de Micà.
    9 Aquest va preguntar-li:
     —D’on véns?
     Ell respongué:
     —Sóc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.
    10 Micà li va proposar:
     —Queda’t amb mi! Em faràs de pare * i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar.
     El levita primerament se’n va anar, 11 però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills. 12 Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; * aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva. 13 Micà es va dir:
     —Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.

18



Els danites canvien de territori *


    1 En aquell temps no hi havia rei a Israel. * Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel. *
    2 Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, * poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, * molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir:
     —Aneu a explorar el país. *
     Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit. 3 Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s’hi van acostar. Li preguntaren:
     —Qui t’ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?
    4 El levita els va explicar tot el que Micà havia fet per ell, i afegí:
     —Em paga un sou i sóc el seu sacerdot.
    5 Ells li demanaren:
     —Consulta Déu * a veure si sortirà bé l’expedició que hem emprès.
    6 El sacerdot els respongué:
     —Aneu en pau, que el Senyor és favorable a la vostra expedició.
    7 Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. * Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. * En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. * Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú. *
    8 Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar:
     —Què us ha semblat?
    9 Ells respongueren:
     —Anem a atacar-los! * Hem vist el país i és d’allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en. 10 Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l’ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
    11 Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra. 12 Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, * en el territori de Judà. Per això aquell lloc s’anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l’oest de Quiriat-Jearim. 13 Des d’allí van passar cap a les muntanyes d’Efraïm i arribaren a la casa de Micà.
    14 Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys:
     —¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? * Penseu què convé de fer.
    15 Es van dirigir a la casa de Micà, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar. 16 Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l’entrada de la casa. 17 Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l’estàtua, l’efod i els terafim. El sacerdot s’estava a l’entrada amb els sis-cents homes armats. 18 En veure que entraven a la casa de Micà i que prenien l’estàtua, l’efod i els terafim, el sacerdot els va dir:
     —Què feu?
    19 Ells li contestaren:
     —Tu calla! Tanca la boca i acompanya’ns: ens faràs de pare i de sacerdot. * Què t’estimes més: ser sacerdot d’una sola família o bé ser-ho d’una tribu i d’un clan d’Israel?
    20 La proposta agradà al sacerdot, que va agafar l’efod, els terafim i l’estàtua i se n’anà amb aquella gent.
    21 Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures, * el bestiar i els bagatges. 22 Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los. 23 Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà:
     —Què et passa, que t’exclames tant?
    24 Micà va respondre:
     —M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?” *
    25 Els danites li replicaren:
     —No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.
    26 Els danites continuaren la marxa. Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se’n tornà a casa seva. 27 Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia.
     Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat. 28 Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s’hi establiren. 29 Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d’Israel; però antigament la ciutat s’anomenava Laix. *
    30 Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, * fill de Guerxom, fill de Moisès, * amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació. * 31 Van conservar entre ells l’estàtua que Micà s’havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Siló el santuari de Déu. *