Josuè



3



El pas del Jordà *


    1 Josuè va aixecar el campament de bon matí i marxà des de Xitim fins al Jordà amb tots els israelites. Allí acamparen abans de travessar el riu. 2 Al cap de tres dies, els capdavanters van recórrer tot el campament 3 comunicant al poble aquesta ordre:
     —Així que veureu l’arca de l’aliança del Senyor, el vostre Déu, portada pels sacerdots levites, * avanceu des d’on us trobeu i seguiu-la, 4 però sense acostar-vos-hi. L’arca ha d’anar unes mil passes * al davant vostre. Així sabreu el camí que heu de fer, ja que fins ara no hi heu passat mai.
    5 Josuè va dir al poble:
     —Purifiqueu-vos, * perquè demà el Senyor farà meravelles entre vosaltres.
    6 I als sacerdots els digué:
     —Preneu l’arca de l’aliança i poseu-vos davant el poble.
     Ells van agafar l’arca i avançaven al davant de tots.
    7 El Senyor va dir a Josuè:
     —Des d’avui, jo et faré gran als ulls de tot Israel; així sabran que jo sóc amb tu * com ho vaig ser amb Moisès. 8 Mana als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que s’aturin quan arribin arran de l’aigua del Jordà.
    9 Llavors Josuè digué als israelites:
     —Acosteu-vos i escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu. 10 Ara sabreu que el Déu viu és enmig de vosaltres i que expulsarà de davant vostre els cananeus, els hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus. * 11 Mireu, l’arca de l’aliança del Sobirà de tota la terra us precedirà en el pas del Jordà. 12 Escolliu-vos ara dotze homes de les tribus d’Israel, un per cada tribu. 13 Així que els sacerdots que porten l’arca del Senyor, el sobirà de tota la terra, posin els peus dintre el Jordà, l’aigua que baixa s’aturarà i quedarà embassada. *
    14 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant. 15 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, * però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, 16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. * Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, * acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. 17 Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van aturar dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. I tot el poble travessà el riu per terra eixuta. *

4



Dotze pedres commemoratives *


    1 Quan tot el poble hagué acabat de travessar el Jordà, el Senyor digué a Josuè: *
    2 —Escolliu dotze homes, un per cada tribu, 3 i digueu-los que cada un tregui una pedra del llit del Jordà, del mateix indret on s’havien aturat els sacerdots, i se l’emporti al lloc on acampareu aquesta nit.
    4 Josuè va cridar els dotze israelites que havia escollit, un per cada tribu, 5 i els digué:
     —Aneu davant l’arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i carregueu-vos cada un una pedra, una per cada una de les tribus d’Israel, 6 per fer-ne un monument. * Quan el dia de demà els vostres fills us preguntin què signifiquen per a vosaltres * aquestes pedres, 7 els respondreu: “L’aigua del Jordà es va aturar davant l’arca de l’aliança del Senyor. Quan l’arca passava el riu, l’aigua s’aturà. Les dotze pedres en seran un memorial perpetu per al poble d’Israel.” *
    8 Els homes designats van fer el que Josuè ordenava. Prengueren dotze pedres del mig del Jordà, una per cada tribu d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Josuè, les van portar fins al lloc on havien de fer nit i les hi plantaren. 9 Josuè va fer erigir també dotze pedres dintre el Jordà, en el mateix lloc on s’havien aturat els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança. Encara hi són el dia d’avui.
    10 Els sacerdots que portaven l’arca es van quedar al mig del Jordà fins que es complí del tot allò que el Senyor havia manat a Josuè de dir al poble. Així Josuè va seguir les recomanacions de Moisès. Mentrestant el poble s’afanyava a travessar el riu. 11 Quan tot el poble acabà de travessar, passaren els sacerdots amb l’arca del Senyor i es posaren al davant de tots. 12 Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat. * 13 Foren quaranta mil els homes que van desfilar a la presència del Senyor cap a les planes de Jericó, a punt de combatre. 14 Aquell dia el Senyor va fer gran Josuè als ulls de tot Israel, i sempre més el van respectar com havien respectat Moisès mentre va viure.
    15 El Senyor havia dit a Josuè:
    16 —Ordena als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que surtin del Jordà.
    17 Josuè va donar l’ordre, 18 i tan bon punt els sacerdots que duien l’arca van sortir del Jordà i trepitjaren la terra seca, les aigües del Jordà tornaren a córrer entre les ribes, igual que abans. 19 El poble va pujar des del Jordà, el dia deu del mes primer, * i va acampar a Guilgal, * a l’est de Jericó. 20 Allà Josuè va fer erigir les dotze pedres tretes del Jordà, 21 i digué als israelites:
     —Quan, el dia de demà, els vostres fills us preguntin què signifiquen aquestes pedres, 22 els ho explicareu així: “Israel va travessar el Jordà per terra eixuta. 23 El Senyor, el vostre Déu, va eixugar davant vostre les aigües del riu fins que poguéreu passar, com en altre temps havia eixugat les del Mar Roig fins que nosaltres poguérem passar. * 24 El Senyor ho va fer així perquè tots els pobles de la terra sàpiguen com n’és, de poderosa, la seva mà i vosaltres reverencieu sempre el Senyor, el vostre Déu.” *

5


    1 Els reis amorreus que vivien a l’oest del Jordà i tots els reis cananeus que habitaven vora el mar Mediterrani sentiren a dir el que el Senyor havia fet. Quan van saber que havia eixugat les aigües del Jordà perquè passessin * els israelites, quedaren descoratjats i no se sentien amb esma per a resistir-los. *

Circumcisió a Guilgal


    2 En aquell temps, el Senyor va dir a Josuè:
     —Fes-te ganivets de sílex i circumcida la nova generació d’israelites. *
    3 Josuè va fer tallar ganivets de sílex i circumcidà els israelites * en el tossal de la Circumcisió. * 4 Els va circumcidar per aquesta raó: tots els homes en edat de combatre que havien sortit d’Egipte, havien mort pel camí, al desert; 5 tots ells havien estat circumcidats. Però els qui van néixer pel camí, al desert, després de la sortida d’Egipte, eren incircumcisos. 6 Efectivament, els israelites havien caminat quaranta anys pel desert fins que es va acabar la generació d’homes en edat de combatre que havien sortit d’Egipte i no havien obeït el Senyor. El Senyor els havia jurat que no els deixaria veure el país que havia promès als seus pares, * un país que regalima llet i mel. * 7 Ara, en comptes d’ells, el donava als seus fills. Són aquests els qui Josuè va circumcidar, ja que durant la marxa pel desert no havien estat circumcidats.
    8 Després de la circumcisió, tots es quedaren al campament reposant fins que se’ls tancà la ferida. 9 Llavors el Senyor digué a Josuè:
     —Avui us he tret la ignomínia d’Egipte que portàveu damunt vostre. *
     Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. * I encara avui porta aquest nom.

Primera Pasqua a Canaan


    10 Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, * a les planes de Jericó. 11 Des de l’endemà d’haver celebrat la Pasqua, van menjar el gra torrat i el pa sense llevat que havien preparat amb les collites del país. * 12 Des d’aquell matí va deixar de caure el mannà. * Tot aquell any els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan. *

Aparició a Josuè


    13 Un dia que Josuè es trobava als voltants de Jericó, tot alçant els ulls va veure un home dret al seu davant amb l’espasa a la mà. Josuè se li va acostar i li digué:
     —Ets amic o enemic?
    14 Ell li va respondre:
     —Jo sóc el cap de l’exèrcit del Senyor. Ara mateix he arribat.
     Josuè es prosternà amb el front a terra i li digué:
     —Què mana el meu senyor al seu servent?
    15 El cap de l’exèrcit del Senyor li va respondre:
     —Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. *
     I Josuè es va descalçar. *