Evangeli segons Joan



6


    1 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 3 Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles. * 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. *
    5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip:
     —On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?
    6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
    7 Felip li va respondre:
     —Ni amb dos-cents denaris * no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
    8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
    9 —Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
    10 Jesús digué:
     —Feu seure tothom.
     En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
     —Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
    13 Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat. *