Isaïes



6


    1 L’any de la mort del rei Ozies, * vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. * Els plecs del seu mantell omplien el santuari. 2 Uns serafins * l’assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus * i dues per a volar. * 3 Cridaven l’un a l’altre:
     —Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, * tota la terra és plena de la seva glòria. *
    4 El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals * de les portes, i el santuari s’omplia de fum. * 5 Jo vaig dir:
     —Ai de mi! Estic perdut!
     Jo, que sóc un home de llavis impurs
     i visc enmig d’un poble de llavis impurs,
     he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers! *
    6 Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar. 7 Em va tocar la boca * i digué:
     —Ara que això ha tocat els teus llavis,
     ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat.
    8 Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:
     —Qui hi enviaré?
     Qui ens hi anirà? *
     Li vaig respondre:
     —Aquí em tens. Envia-m’hi.