Isaïes



44


    9 Els qui fabriquen ídols no són res.
     De què els serveixen els seus déus preciosos?
     Són uns testimonis que ni veuen ni saben res,
     per a vergonya de tots ells.
    10 A qui se li acut de fabricar un déu o fondre una estàtua
     que no tindrà cap ús?
    11 Quedaran avergonyits els còmplices dels qui pretenen forjar déus
     i no són més que homes.
     Que es reuneixin tots, que es presentin:
     quedaran esglaiats i avergonyits. *
    12 Un ferrer prepara una eina,
     l’arroenta a la fornal,
     la treballa amb el mall,
     picant amb el seu braç vigorós;
     quan sent la gana, ja no té força,
     quan no ha begut, està esgotat.
    13 L’escultor amida la fusta amb el cordill,
     dibuixa amb mangra la imatge,
     l’entalla amb les seves eines,
     l’arrodoneix amb el compàs
     i li dóna una bella forma humana,
     perquè visqui en un temple
    14 i tallin cedres en honor d’ell. *
     Ha triat un roure o una alzina
     i el fa pujar ferm entre els arbres del bosc.
     Ha plantat un pi que la pluja farà créixer
    15 i, quan serà gran, servirà per a cremar:
     n’agafarà llenya per escalfar-se
     o l’encendrà per coure el pa;
     però també li servirà per a fer-ne un déu i adorar-lo,
     per a fabricar un ídol i prosternar-se als seus peus.
    16 En crema la meitat al foc,
     i aquesta meitat li serveix per a menjar carn,
     per a coure’n a la brasa tanta com vulgui;
     també s’escalfa al foc i exclama:
     «Oh, quina escalfor, hi ha un bon caliu!»
    17 I després, del tros que sobra,
     se’n fa un déu, el seu ídol,
     es prosterna, l’adora
     i li adreça aquesta pregària:
     «Salva’m, tu que ets el meu déu!» *
    18 Aquesta gent no sap què fa, no entén res;
     té els ulls massa entelats per a veure-hi,
     el cor massa ofuscat per a comprendre.
    19 Cap d’ells no reflexiona,
     ni té prou seny ni enteniment * per a dir-se:
     «He cremat la meitat de l’arbre:
     he cuit el pa en el caliu,
     hi he rostit la carn i me l’he menjada.
     Però de l’altra meitat, ¿puc fer-ne una cosa detestable
     i adorar així un tros de fusta?»
    20 Aquesta gent s’alimenta de cendres:
     el seu cor equivocat els fa delirar
     i no els traurà del seu error.
     Cap d’ells no serà capaç de dir-se:
     «¿No és pura mentida el que tinc a la mà?»