Gènesi



32

25 i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut * va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. 26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. 27 Després digué a Jacob:
     —Deixa’m anar, que despunta l’alba.
     Jacob va respondre:
     —No et deixaré anar que no m’hagis beneït.
    28 L’altre li va demanar:
     —Com et dius?
     Ell respongué:
     —Jacob.
    29 Li diu:
     —D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, * perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut. *
    30 Jacob li demanà:
     —Digues-me, si et plau, el teu nom.
     Però ell va respondre:
     —Per què em preguntes el meu nom? *
     I el va beneir allà mateix.