Carta als Gàlates



1



Salutació


    1 Pau, apòstol, no de part dels homes ni per designació d’un home, sinó per obra de Jesucrist * i de Déu Pare, que el va ressuscitar d’entre els morts, 2 i tots els germans que són amb mi, a les esglésies de Galàcia. * 3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. * 4 Ell, per voluntat de Déu, el nostre Pare, es va entregar pels nostres pecats * i així ens alliberà del món present, que és pervers. * 5 A Déu sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Pròleg


    6 Em sorprèn que us aparteu tan aviat d’aquell qui us va cridar per la gràcia de Crist, i us passeu a un altre evangeli. * 7 De fet, no és que n’hi hagi cap altre, d’evangeli; tan sols hi ha gent que us pertorben * i volen capgirar l’evangeli del Crist. * 8 Doncs bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel baixat del cel, que sigui maleït. * 9 Ho havíem dit abans, i ara ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acollir, que sigui maleït. 10 Què us sembla: ¿em vull guanyar el favor dels homes, o el favor de Déu? * ¿Direu que busco de plaure als homes? Si encara busqués de plaure als homes, ja no seria servent de Crist.

L’evangeli que Pau anuncia (1,11-2,21)



La revelació del Fill de Déu a Pau


    11 Germans, vull que ho sapigueu: l’evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; * 12 jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist.
    13 Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l’Església de Déu i la volia destruir; * 14 i en l’observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares. *
    15 Però el qui m’havia escollit des de les entranyes de la mare, em va cridar * per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, 16 em va revelar el seu Fill perquè jo l’anunciés als pagans. * Tot seguit, sense recórrer a cap parer humà * 17 i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me’n vaig anar a l’Aràbia, i després vaig tornar a Damasc. *
    18 Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. * 19 Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. * 20 I això que us escric és veritat: Déu sap que no menteixo.
    21 Després me’n vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. * 22 Però les esglésies de Crist que són a Judea no em coneixien personalment; 23 només sentien a dir: «El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir.» 24 I donaven glòria a Déu per causa meva.

2



L’acord de Jerusalem


    1 Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; * m’hi vaig emportar també Titus. * 2 Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada * amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l’evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. * 3 Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. 4 Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos * que s’havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l’esclavatge. * 5 Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l’evangeli. *
    6 Pel que fa als qui eren considerats dirigents * (poc m’importa el que eren, Déu no fa distinció de persones), * no em van imposar res. * 7 Ben al contrari, van veure que Déu m’havia confiat l’evangelització dels incircumcisos, * igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. 8 Aquell qui amb el seu poder va fer de Pere l’apòstol dels circumcisos, va fer també de mi l’apòstol dels pagans. 9 Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que m’ha estat concedida i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. 10 Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès. *

El conflicte d’Antioquia


    11 Ara bé, quan Cefes vingué a Antioquia m’hi vaig enfrontar obertament, perquè el seu comportament era reprovable: 12 abans que en vinguessin alguns de part de Jaume, menjava amb els pagans, * però quan aquells van arribar, ho evitava i se n’apartava, per por dels defensors de la circumcisió. * 13 Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació. 14 Jo, quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de l’evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que ets jueu, no vius com els jueus, sinó com els pagans, com és que obligues els pagans a viure com els jueus?» *

La fe i les obres de la Llei


    15 Nosaltres som jueus de naixement i no pecadors d’origen pagà. 16 Sabem que ningú no és fet just davant de Déu en virtut de les obres de la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per això nosaltres hem cregut en Jesucrist i així som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no és just en virtut de les obres que mana la Llei. * 17 ¿Pot ser que nosaltres, * buscant de ser justos gràcies a Crist, també acabem essent pecadors? ¿Pot ser Crist instrument de pecat? De cap manera! 18 De fet, si ara em poso a reconstruir allò que havia destruït, em converteixo en transgressor de la Llei. 19 Jo, en virtut de la Llei, vaig morir a la Llei * a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. 20 Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar * i es va entregar ell mateix per mi. * 21 No vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú fos just en virtut de la Llei, Crist hauria mort per no res.

3



La Llei o la fe


    1 Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, després que jo us havia posat davant els ulls Jesucrist clavat en creu? * 2 Responeu-me només això: ¿vau rebre l’Esperit perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe? 3 ¿Tan insensats sou? ¿Havíeu començat vivint segons l’Esperit i ara acabareu vivint de manera purament humana? 4 Els dons de l’Esperit, ¿els heu experimentat en va? Potser sí que ha estat en va! 5 El qui us concedeix l’Esperit i obra prodigis entre vosaltres, * ¿ho fa perquè havíeu complert les obres de la Llei, * o perquè vau acollir la predicació de la fe?

La promesa feta a Abraham


    6 D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. * 7 Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen. 8 L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles.* 9 Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient. * 10 Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi.* 11 Ara bé, és evident que ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, * perquè viurà el qui és just per la fe; * 12 la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe, ja que el qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. * 13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul.* 14 Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès.
    15 Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vàlidament. 16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. * No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist. 17 Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys * després no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa. 18 Perquè si l’herència ve de la Llei, ja no ve de la promesa; * i és en virtut d’una promesa que Déu va fer a Abraham el do de l’herència.
    19 Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, * fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d’àngels, per mans d’un mitjancer. * 20 Tanmateix, un mitjancer no és mai intermediari d’una sola persona, i Déu és un de sol. * 21 ¿Deduïm d’això que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera, * perquè si haguéssim rebut una Llei capaç de donar vida hauríem estat certament justos en virtut de la Llei. 22 Ara bé, l’Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; * així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist.
    23 Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei, * esperant el moment que la fe es revelaria, 24 de manera que la Llei ens feia de guia * vers el Crist, per tal que arribéssim a ser justos en virtut de la fe. * 25 Però ara que la fe ha arribat, ja no estem sota cap guia. 26 Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: * 27 tots els qui heu estat batejats en Crist * us heu revestit de Crist. * 28 Ja no hi ha jueu ni grec, * esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. 29 I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa. *

4



La llibertat dels fills de Déu


    1 Us ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot. 2 Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. 3 Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. *
    4 Però quan va arribar la plenitud del temps, * Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, * nascut sota la Llei, 5 perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. * 6 I sabem que som fills * perquè Déu ha enviat * als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: «Abbà, Pare!» 7 Per tant, ja no sou * esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu. *
    8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. * 9 Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. * Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los? * 10 Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. * 11 Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!

L’amenaça del retorn a l’esclavatge


    12 Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. * 13 Recordeu que la primera vegada * us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia, 14 i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, * tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. * Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. * 15 Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls. 16 ¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? * 17 Mireu que us van al darrere amb mala intenció: * volen que us allunyeu de mi * i que aneu darrere d’ells. 18 Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. 19 Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, * i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. 20 Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.

Les dues aliances de Déu


    21 Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa? * 22 La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un, de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure. * 23 El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. * 24 Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar; 25 i aquesta dona, Agar, * que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. * 26 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, * i és la nostra mare, 27 tal com diu l’Escriptura:
     Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat,
     esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum,
     perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit.*
    28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. * 29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual. * 30 Tanmateix, què diu l’Escriptura? Treu de casa l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no ha de compartir l’herència amb elde la dona lliure. * 31 Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure. *

5



Jesucrist ens fa lliures


    1 Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. * Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge! *
    2 Mireu, sóc jo, Pau, qui us ho diu: Si us feu circumcidar, Crist ja no us servirà de res! * 3 Declaro a tots els qui es fan circumcidar que s’obliguen a complir tota la Llei: * 4 vosaltres, doncs, que preteneu de ser justos en virtut de la Llei, us deslligueu de Crist i quedeu exclosos de la gràcia. * 5 Nosaltres, en canvi, gràcies a l’Esperit, confiem, en virtut de la fe, que es compleixi l’esperança que Déu dóna als qui ha fet justos. * 6 Per als qui viuen en Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta la fe que actua per l’amor. *
    7 Fins ara corríeu bé! ¿Qui us ha barrat el pas i us ha desviat de la veritat? * 8 Aquesta atracció no ve pas d’aquell qui us crida! * 9 Una mica de llevat fa pujar tota la pasta. * 10 Us tinc tota la confiança en el Senyor: ell farà que no penseu d’una altra manera. Però aquell qui us pertorba, * sigui qui sigui, rebrà la condemna que li pertoqui.
    11 D’altra banda, germans, si fos veritat que encara predico la necessitat de la circumcisió, per què sóc tan perseguit? Si fos així, s’hauria acabat l’escàndol de la creu. * 12 Tant de bo que arribin a mutilar-se els qui us empenyen a la rebel·lió! *

L’Esperit i la llibertat (5,13-6,10)



L’Esperit o els desigs terrenals


    13 Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. * Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. * 14 En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol manament, que és aquest: Estima els altres com a tu mateix.* 15 Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
    16 Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. * 17 Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. * 18 Però si us deixeu guiar per l’Esperit no esteu sota la Llei. * 19 Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: comportaments libidinosos, impuresa, llibertinatge, 20 idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, 21 enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no rebran en herència el Regne de Déu. * 22 En canvi, el fruit de l’Esperit és aquest: * amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, 23 dolcesa i domini d’un mateix. * La Llei no és contrària a res d’això. * 24 Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. * 25 Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit! *
    26 No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres. *

6



La llei de Crist


    1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, * i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. 2 Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. * 3 Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix. * 4 Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; * llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. 5 Cadascú ha de dur el pes de la seva vida. *
    6 El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir tots els seus béns amb aquell qui l’instrueix. *
    7 No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. * 8 El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà la perdició que prové d’aquests desigs. Però el qui sembra en el camp de l’Esperit, recollirà la vida eterna que prové de l’Esperit. * 9 No ens cansem de fer el bé; * perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. 10 Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients. *

Cloenda (6,11-18)


    11 Fixeu-vos amb quines lletres més grosses us escric: són de la meva pròpia mà. * 12 Els qui, per motius terrenals, volen quedar bé, exigeixen que us circumcideu, amb l’única intenció de no ser perseguits per causa de la creu de Crist. * 13 De fet, ni aquests que practiquen la circumcisió no observen tota la Llei i només volen que us circumcideu per poder-se gloriar de la vostra circumcisió. 14 Quant a mi, Déu me’n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. * 15 Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova. * 16 Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l’Israel de Déu. *
    17 D’ara endavant, que ningú no m’amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús. *
    18 Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. * Amén.