Deuteronomi



2


    24 »El Senyor continuà dient: “En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d’Arnon! * Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d’Heixbon, i el seu país. Comença la conquesta. Fes-li la guerra. 25 Des d’avui escamparé el pànic i el terror al teu davant, entre tots els pobles que hi ha sota el cel. Quan sentin parlar de tu, tremolaran i s’estremiran.”

Conquesta del reialme de Sehon *


    26 »Llavors, des del desert de Quedemot, * vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquesta proposta de pau: 27 “Deixa’m passar pel teu país. Hi passaré de dret, sense deixar el camí ni a dreta ni a esquerra. 28 Et pagaré amb diners el menjar necessari i l’aigua per a beure. * Tot el que vull és que em deixis travessar el teu país, 29 com ens ho han permès els descendents d’Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar. Després passaré el Jordà i arribaré al país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.” 30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, * perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu. 31 El Senyor em va dir: “Mira, començo a donar-te Sehon i el seu territori. Comença a prendre possessió del seu país.” 32 Sehon ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos a Jahas. 33 Però el Senyor, el nostre Déu, el va fer caure en poder nostre. El vam derrotar amb els seus fills i amb tot el seu exèrcit. 34 Vam ocupar totes les seves ciutats i les consagràrem a l’extermini, amb els homes, les dones i les criatures. No vam deixar-hi cap supervivent. * 35 Només vam reservar-nos, com a botí, el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats conquerides. 36 Des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre. 37 Però no et vas acostar al país dels ammonites, a la vora del riu Jaboc, ni a les ciutats de la regió muntanyosa, ni a cap dels llocs que el Senyor, el nostre Déu, ens havia prohibit.

3



Conquesta del reialme d’Og *


    1 »Després vam pujar en direcció a Basan, però Og, rei de Basan, ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos prop d’Edreí. 2 Llavors el Senyor em va dir: “No tinguis por d’ell: el poso a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu territori. Tracta’l com vas tractar Sehon, el rei amorreu que regnava a Heixbon.” 3 Així el Senyor, el nostre Déu, va posar també a les nostres mans Og, rei de Basan, amb tot el seu exèrcit. Els vam derrotar i no deixàrem cap supervivent. 4 Vam ocupar totes les seves ciutats: no n’hi hagué ni una que no els la prenguéssim. En total van ser seixanta ciutats de la regió d’Argob, a Basan, on regnava Og. 5 Totes eren ciutats fortificades, amb muralles altes, amb portes i forrellats. I això, sense comptar un gran nombre de pobles que no tenien muralles. 6 Vam consagrar a l’extermini totes aquelles ciutats, amb els homes, les dones i les criatures, tal com havíem fet amb Sehon, rei d’Heixbon. 7 Només ens reservàrem, com a botí, tot el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats.

Repartició del territori de Galaad


    8 »Així ens havíem apoderat del territori dels dos reis amorreus establerts a l’est del Jordà, des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon. * 9 Els habitants de Sidó anomenen Sirion la muntanya de l’Hermon, mentre que els amorreus l’anomenen Senir. * 10 Havíem conquerit totes les ciutats de l’altiplà, les del país de Galaad i també les de Basan, on regnava Og, fins a les ciutats de Salcà i Edreí. * 11 El rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. * A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt: * fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d’ample. *
    12 »En aquell temps vam prendre possessió de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rubèn i de Gad la part que va des d’Aroer, que és al torrent d’Arnon, fins a la meitat de la regió muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s’hi troben. 13 A la meitat de la tribu de Manassès * li vaig assignar la resta de Galaad i tot Basan, que havia estat reialme d’Og. Tota la regió d’Argob amb Basan era coneguda com el país dels rafaïtes. 14 Jaïr, descendent de Manassès, * va ocupar la regió d’Argob, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, * i posà el seu propi nom a aquestes contrades de Basan: encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr. * 15 A Maquir * li vaig assignar una part de Galaad. 16 A les tribus de Rubèn i de Gad els vaig donar el territori que va des de Galaad fins al torrent d’Arnon. El fons de la vall de l’Arnon fa de frontera sud, i el riu Jaboc és la frontera dels ammonites. * 17 Vaig assignar-los també l’Arabà, que té el Jordà per frontera, des de Genesaret * fins al mar de l’Arabà, el Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgà, a l’est del Jordà. *