Baruc



1


    15 «Tu ets just, Senyor Déu nostre. Som nosaltres els qui ens hem d’avergonyir com fem avui. Nosaltres, els homes de Judà i els habitants de Jerusalem, 16 els nostres reis i governants, els nostres sacerdots, profetes i pares, ens hem d’avergonyir 17 perquè hem pecat contra el Senyor. 18 Hem desobeït el Senyor, el nostre Déu, no l’hem escoltat * quan ens deia que seguíssim els manaments que ell ens havia proposat. * 19 Des del dia que el Senyor va treure del país d’Egipte els nostres pares fins al dia d’avui, hem estat rebels al Senyor, el nostre Déu, sempre disposats a no escoltar la seva veu. * 20 Per això, com veiem avui, les calamitats no s’allunyen de nosaltres, com no se n’allunya la maledicció que, per ordre del Senyor, va proferir el seu servent Moisès després de treure d’Egipte els nostres pares per donar-nos un país que regalima llet i mel. * 21 No hem escoltat el Senyor, el nostre Déu, quan ens parlava per boca dels profetes que ens enviava. 22 Al contrari, cadascú, seguint el seu cor obstinat i pervers, s’ha posat a donar culte a altres déus, fent allò que ofèn el Senyor Déu nostre. *

2


    1 »El Senyor ha complert l’amenaça que havia pronunciat contra nosaltres, contra els jutges que havien guiat Israel, contra els nostres reis, contra els nostres governants i contra la gent d’Israel i de Judà. 2 Mai no s’havia vist sota el cel res de semblant al que el Senyor va fer a Jerusalem, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei de Moisès: 3 que nosaltres arribaríem cadascú a menjar la carn del propi fill i de la pròpia filla! * 4 El Senyor va posar el seu poble en mans de tots els reialmes veïns perquè sofrissin els escarnis i la desolació enmig de totes les nacions del voltant, on el Senyor els havia dispersat. * 5 Ara han estat esclaus en lloc de senyors. * I és que nosaltres hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, i no l’hem escoltat.
    6 »Tu ets just, Senyor Déu nostre. Som nosaltres i els nostres pares els qui ens hem d’avergonyir com fem avui. 7 Ens han caigut al damunt totes les calamitats amb què el Senyor ens havia amenaçat. 8 Nosaltres no hem apaivagat * el Senyor abandonant cadascú les inclinacions del seu cor pervers. 9 I el Senyor ha vetllat per descarregar contra nosaltres aquests desastres, ell que és just en tot el que ens ha manat. 10 Nosaltres no l’hem escoltat quan ens deia que seguíssim els manaments que ell ens proposava.