Fets dels Apòstols



2


    1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. * 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven * sobre cada un d’ells. 4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant * i començaren a parlar en diverses llengües, * tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
    5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. * 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Meravellats i estupefactes, deien:
     —¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, * 10 de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, * cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu. *