Fets dels Apòstols



17

15 Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se’n tornaren amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor. *

Pau a Atenes


    16 Mentre Pau els esperava a Atenes, s’indignava de veure la ciutat plena d’ídols. 17 A la sinagoga s’adreçava als jueus i als qui adoraven l’únic Déu, * i a la plaça de la ciutat * parlava cada dia amb els qui hi trobava. 18 També alguns filòsofs epicuris i estoics * conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:
     —Què deu voler dir aquest xerraire?
     D’altres deien:
     —Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
     Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. * 19 Llavors se l’endugueren amb ells i el van portar a l’Areòpag * tot dient-li:
     —Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? 20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
    21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
    22 Pau, dret al mig de l’Areòpag, va parlar així: *
     —Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, 23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: “Al déu desconegut.” * Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. 24 El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, * Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home * 25 ni té necessitat que els homes el serveixin, * ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. 26 Ell va crear d’un sol home * tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos * i els límits dels llocs on els homes han de viure, * 27 perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, * perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, 28 ja que “en ell vivim, ens movem i som”. * Així ho han dit alguns dels vostres poetes: “Perquè nosaltres també som del seu llinatge.” * 29 Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d’or, de plata o de pedra, treballades per l’art i el talent dels homes. * 30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància * i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir. * 31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, * i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.
    32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d’altres digueren:
     —Sobre aquest punt ja t’escoltarem un altre dia.
    33 Després d’això, Pau es va retirar d’enmig d’ells. 34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l’Areopagita, * una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.

18



Pau a Corint


    1 Després Pau va sortir d’Atenes i se’n va anar a Corint. *