Segon llibre dels Reis



2


    1 Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, * Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. * 2 Elies va dir a Eliseu:
     —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. *
     Eliseu va respondre:
     —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
     Van baixar, doncs, tots dos a Betel. 3 Els del grup de profetes * que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren:
     —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? *
     Ell va respondre:
     —Ja ho sé. Calleu.
    4 Elies li va dir:
     —Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó.
     Ell va respondre:
     —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
     I van arribar a Jericó. * 5 Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren:
     —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
     Ell va respondre:
     —Ja ho sé. Calleu.
    6 Elies li va dir:
     —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà.
     Ell va respondre:
     —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
     I van continuar caminant tots dos. 7 Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. 8 Llavors Elies va agafar el seu mantell, * va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. * 9 Després de travessar, Elies digué a Eliseu:
     —Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.
     Eliseu respongué:
     —Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu. *
    10 Ell replicà:
     —Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
    11 Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc * tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel * enmig de la tempesta. 12 Eliseu ho veia i cridava:
     —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! *
     I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos. *

Inicis de l’activitat d’Eliseu


    13 Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. 14 Amb el mantell * que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:
     —On és el Senyor, el Déu d’Elies?
     Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. 15 Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar:
     —L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! *
     Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. 16 Després li digueren:
     —Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. *
     Ell respongué:
     —No hi envieu ningú.
    17 Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:
     —Envieu-los-hi!
     Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. 18 Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué:
     —¿No us ho deia, que no hi anéssiu?

Miracles d’Eliseu *


    19 Els habitants de Jericó van dir a Eliseu:
     —Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres.
    20 Ell els va dir:
     —Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal. *
     Ells l’hi van portar. 21 Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué:
     —Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.”
    22 I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu. *
    23 D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, * uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant:
     —Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!
    24 Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos óssos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets. *
    25 Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.

3



Jehoram, rei d’Israel. Guerra contra Moab


    1 Jehoram, fill d’Acab, començà a ser rei d’Israel a Samaria l’any divuitè del regnat de Josafat, rei de Judà. Va regnar dotze anys. * 2 Jehoram ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, per bé que no tant com el seu pare ni com la seva mare, ja que va fer retirar el pilar sagrat de Baal que el seu pare havia erigit. * 3 Però va continuar aferrat als pecats que Jeroboam, * fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se’n va apartar.
    4 Meixà, rei de Moab, * criava ramats i pagava al rei d’Israel un tribut de cent mil anyells i la llana de cent mil moltons. * 5 A la mort d’Acab, el rei de Moab es va revoltar contra el rei d’Israel. 6 El rei Jehoram va sortir en campanya des de Samaria i passà revista a tot l’exèrcit d’Israel. 7 Jehoram envià a dir a Josafat, * rei de Judà:
     —El rei de Moab s’ha revoltat contra mi. Vols venir amb mi a fer la guerra contra els moabites?
     Li va respondre:
     —Sí que hi vindré. Jo faré com tu, el meu poble farà com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus. *
    8 Jehoram preguntà:
     —Per quin camí hi pujarem?
     Josafat li respongué:
     —Pel camí del desert d’Edom. *
    9 El rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom es van posar en marxa. Feren una gran volta, que durà set dies, i finalment se’ls acabà l’aigua, tant per a la tropa com per a les bèsties que transportaven els bagatges. 10 El rei d’Israel va exclamar:
     —Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
    11 Josafat va demanar:
     —No hi ha aquí cap profeta del Senyor per a poder consultar el Senyor per mitjà d’ell? *
     Un dels oficials del rei d’Israel va respondre:
     —Aquí hi ha Eliseu, fill de Xafat, el qui tirava l’aigua a les mans d’Elies. *
    12 Josafat va afegir:
     —La paraula del Senyor és amb ell. *
     Llavors el rei d’Israel, amb Josafat i el rei d’Edom, van baixar a trobar-lo. 13 Eliseu va dir al rei d’Israel:
     —Deixa’m estar! * Vés a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare! *
     El rei d’Israel va replicar:
     —De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
    14 Eliseu va respondre:
     —Per la vida del Senyor de l’univers, de qui sóc servent, et juro que si no fos per respecte a Josafat, rei de Judà, no faria cas de tu ni et miraria. 15 Ara porteu-me un músic. *
     Mentre el músic tocava, la mà del Senyor s’apoderà d’Eliseu, * 16 que exclamà:
     —Això diu el Senyor: “Ja podeu cavar fosses i més fosses en aquesta vall.” 17 Perquè això diu el Senyor: “No sentireu vent ni notareu pluja, però aquesta vall s’omplirà d’aigua i en podreu beure vosaltres, els vostres ramats i les vostres bèsties de càrrega.” 18 I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans. 19 Arrasareu totes les ciutats fortificades i les millors de les altres ciutats, tallareu tots els arbres fruiters, cegareu tots els pous i cobrireu de pedres tots els bons camps de conreu.
    20 L’endemà al matí, a l’hora de l’ofrena, * començà a venir aigua del cantó d’Edom i la terra es va inundar.
    21 Entretant, tots els moabites s’havien assabentat que aquells reis pujaven a atacar-los, i tots havien estat mobilitzats, des dels qui tenien edat d’empunyar les armes fins als més grans, i s’havien apostat a la frontera. 22 Quan al matí es van llevar i el sol resplendia sobre les aigües, els moabites van veure davant seu l’aigua vermella com la sang, 23 i exclamaren:
     —És sang! Aquests reis s’han barallat espasa en mà i s’han mort els uns als altres. Al pillatge, moabites!
    24 Però quan van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que fugiren del seu davant. Llavors els israelites van envair el país i anaren derrotant els moabites. 25 Van arrasar les ciutats; tots i cada un tiraven pedres a tots els bons camps de conreu fins a cobrir-los; van cegar tots els pous i van tallar tots els arbres fruiters. Només quedaven les muralles de Quirharèsset, * però els foners la van encerclar i van iniciar l’atac. 26 Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, prengué set-cents homes armats d’espases i provà de fer una sortida en direcció al reialme dels arameus, * però van fracassar. 27 Llavors va agafar el seu fill primogènit, que l’havia de succeir en el tron, i l’oferí en holocaust * sobre la muralla. La indignació contra els israelites va ser tan gran, que s’hagueren de retirar i se’n tornaren al seu país. *

4



L’oli d’una viuda *


    1 La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes * va suplicar Eliseu dient-li:
     —El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. *
    2 Eliseu li va respondre:
     —Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.
     Ella li va dir:
     —Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli.
    3 Eliseu li digué:
     —Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. 4 Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.
    5 Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. 6 Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:
     —Porta’m una altra gerra.
     Ell li va respondre:
     —No en queda cap més.
     I l’oli parà de rajar. 7 Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, * i aquest li va dir:
     —Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.

Resurrecció del fill d’una xunemita *


    8 Un dia que Eliseu passava per Xunem, * una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. 9 Ella va dir al seu marit:
     —Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. * 10 Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui. *
    11 Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. 12 Llavors va dir al seu servent Guehazí:
     —Crida aquesta xunemita.
     El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. 13 Eliseu va dir al servent:
     —Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”
     Ella va respondre:
     —Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
    14 Però Eliseu insistia:
     —Què podríem fer per ella?
     Guehazí va respondre:
     —Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
    15 Eliseu va dir:
     —Crida-la.
     Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. 16 Eliseu li digué:
     —L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. *
     Ella va respondre:
     —Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! *
    17 Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat. *
    18 El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, 19 va exclamar:
     —Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!
     El pare va dir a un criat seu:
     —Porta’l a la seva mare.
    20 El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. 21 Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, * va tancar la porta i va sortir. 22 Després va cridar el seu marit i li digué:
     —Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
    23 Ell va replicar:
     —Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte. *
     Ella simplement va contestar:
     —Adéu!
    24 La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:
     —Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
    25 Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:
     —Mira, és aquella xunemita. 26 Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”
     Ella va respondre:
     —Tots bé. *
    27 Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:
     —Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat. *
    28 Ella va exclamar:
     —¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis? *
    29 Eliseu va dir a Guehazí:
     —Lliga’t la roba a la cintura, * pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. * Quan hi arribis, posa el meu bastó * sobre la cara de l’infant.
    30 Però la mare del noi insistia:
     —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. *
     Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. 31 Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:
     —El noi no s’ha despertat.
    32 Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. * 33 Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. 34 Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant. * 35 Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades * i va obrir els ulls. 36 Eliseu va cridar Guehazí i li digué:
     —Fes venir la xunemita.
     La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:
     —Emporta’t el teu fill. *
    37 Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.

Una minestra emmetzinada


    38 Eliseu se’n va tornar a Guilgal. * Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes * estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent:
     —Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
    39 Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. * Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. 40 En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:
     —Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!
     I no en podien menjar.
    41 Eliseu va ordenar:
     —Porteu farina.
     En va tirar a l’olla i digué:
     —Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.
     A l’olla ja no hi havia res dolent.

Multiplicació d’uns pans *


    42 Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: * vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:
     —Dóna-ho a la gent i que en mengin.
    43 Ell va respondre:
     —Com vols que reparteixi això entre cent persones?
     Eliseu va insistir:
     —Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.”
    44 El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.

5



Guarició de Naaman *


    1 Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. * Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
    2 Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. 3 Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:
     —Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.
    4 Naaman ho va comunicar al seu sobirà:
     —La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa.
    5 El rei dels arameus va respondre:
     —Vés-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel. *
     Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or * i deu vestits nous. 6 En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»
    7 Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits * i exclamà:
     —Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, * perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!
    8 Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li:
     —Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel. *
    9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. * 10 Aquest va enviar un missatger que li digués:
     —Vés, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra. *
    11 Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient:
     —Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. 12 ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra?
     Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat. 13 Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:
     —Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
    14 Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. 15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar:
     —Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.
    16 Però Eliseu va respondre:
     —Tan cert com viu el Senyor, de qui sóc servent, no acceptaré res. *
     Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar. 17 Llavors Naaman digué:
     —Ja que no acceptes cap obsequi, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor. * 18 Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent. *
    19 Eliseu li va respondre:
     —Vés-te’n en pau.
     I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància, 20 Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!»
    21 I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà:
     —Tot va bé?
    22 Ell va respondre:
     —Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes; * dóna’m, si et plau, per a ells tres mil peces * de plata i dos vestits nous.”
    23 Naaman li va dir:
     —Digna’t acceptar sis mil peces. *
     Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquè ho portessin davant de Guehazí. 24 En arribar a l’Ófel, * Guehazí s’ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats 25 i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà:
     —D’on véns, Guehazí?
     Ell respongué:
     —El teu servent no ha anat enlloc.
    26 Però Eliseu va replicar:
     —¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, 27 ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre?
     I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu. *

6



La destral recobrada


    1 Els del grup de profetes van dir a Eliseu:
     —El lloc on estem * resulta massa petit per a tots nosaltres. 2 Anem al Jordà: allà cadascú agafarà un tronc d’arbre i ens hi construirem un habitatge.
     Ell respongué:
     —Aneu-hi.
    3 Un d’ells va demanar:
     —Digna’t venir amb aquests servents teus.
     Ell els va respondre:
     —Sí que hi vindré.
    4 Va anar amb ells al Jordà i tallaven els arbres. 5 Mentre un d’ells abatia un arbre, el ferro de la destral li va caure al riu, i va exclamar:
     —Ai, senyor, que la destral era manllevada!
    6 L’home de Déu preguntà:
     —On t’ha caigut?
     Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un tronquet, el va tirar en aquell lloc i el ferro va surar. 7 Llavors digué:
     —Estira’l cap a tu.
     L’altre va allargar la mà i el va agafar.

Eliseu captura uns arameus *


    8 El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué:
     —Envieu tropes meves a tal poble.
    9 Però l’home de Déu * va advertir al rei d’Israel:
     —Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran.
    10 El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, 11 el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué:
     —¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel?
    12 Un dels oficials li va respondre:
     —Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.
    13 El rei va dir:
     —Aneu a veure on és, que el faré agafar.
     Algú va informar-lo:
     —És a Dotan. *
    14 Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. 15 Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:
     —Ah, senyor! Com ens ho farem?
    16 Ell respongué:
     —No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
    17 I Eliseu va pregar dient:
     —Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi!
     El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc * que envoltaven Eliseu.
    18 Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat. * 19 Llavors Eliseu els va dir:
     —No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu.
     I els va conduir a la ciutat de Samaria. 20 Entrant a Samaria, Eliseu va dir:
     —Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són!
     El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.
    21 Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu:
     —¿Els mato, pare? *
    22 Ell respongué:
     —No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc? * Dóna’ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se’n tornin al seu senyor.
    23 El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.

Els arameus tornen a assetjar Samaria


    24 En una altra ocasió, Benadad, rei dels arameus, havia mobilitzat totes les seves tropes per assetjar Samaria. * 25 La tenia encerclada de tal manera que hi havia una gran fam: un cap d’ase costava vuitanta peces de plata i una lliura * de guixes en costava cinc. *
    26 Mentre el rei d’Israel feia la ronda per dalt les muralles, una dona li va cridar:
     —Auxili, * rei, senyor meu!
    27 Ell respongué:
     —Si el Senyor no t’auxilia, com vols que ho faci jo? Amb el que no tinc de l’era o del cup? *
    28 El rei va afegir:
     —Què et passa?
     Ella va respondre:
     —Aquesta dona m’havia dit: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem avui, i demà ens menjarem el meu.” * 29 Vam coure el meu fill i ens el vam menjar. L’endemà li vaig dir: “Dóna’m el teu fill, que ens el menjarem”, però ella el va amagar.
    30 Quan el rei va sentir les paraules d’aquella dona, s’esquinçà els vestits. Com que era dalt la muralla fent la ronda, el poble va veure que, sota els vestits, a flor de pell, el rei anava vestit amb roba de sac. *
    31 El rei va dir:
     —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles! *
    32 Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians:
     —¿Us heu adonat que aquest fill d’assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d’ell ja se senten les passes del seu amo.
    33 Encara els parlava, que el rei * ja baixava cap a ell. I li va dir:
     —Tot aquest mal ve del Senyor. Què més puc esperar d’ell?

7


    1 Eliseu va respondre:
     —Escolteu la paraula del Senyor: “Això us anuncia el Senyor: Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle.” *
    2 L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, * va replicar a l’home de Déu:
     —Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, * com pot succeir això que dius?
     Eliseu li va respondre:
     —Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.
    3 Fora de la porta de la ciutat hi havia quatre leprosos, * que es van dir:
     —Per què ens hem de quedar aquí esperant la mort? 4 Si decidim d’entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin.
    5 Al capvespre se’n van anar, doncs, al campament dels arameus. El van recórrer tot, i no hi havia ningú. 6 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!»
    7 Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida. * 8 Així, doncs, els leprosos van recórrer tot el campament, entraren en una de les tendes i van menjar i beure. Després se’n van endur plata, or i vestits i anaren a amagar-ho. Tot seguit van entrar en una altra tenda, se’n van endur més coses i també anaren a amagar-les. 9 Llavors es van dir:
     —No està bé això que fem. Avui és un dia de bones noves. Si no dèiem res i esperàvem que claregés, ens tocaria de pagar la nostra culpa. Anem, arribem-nos a la ciutat i fem saber la notícia al palau del rei.
    10 Van arribar, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van comunicar la nova: *
     —Hem entrat al campament dels arameus i no hi havia ningú ni s’hi sentia cap veu humana. Només hi havia cavalls i ases lligats, i tendes intactes.
    11 Els sentinelles van cridar els de dins per portar la notícia al rei. 12 Encara era de nit. El rei es va llevar i va dir als seus oficials:
     —Us explicaré quin pla han maquinat els arameus contra nosaltres. Sabent la fam que passem, han sortit del campament i s’han amagat al defora, tot dient-se: “Quan sortiran, els agafarem vius i entrarem a la ciutat.”
    13 Un dels oficials va proposar:
     —Prenguem cinc dels cavalls que ens resten i enviem cinc homes a veure què passa. La seva sort no pot ser pitjor que la de la gent d’Israel * que encara queda a la ciutat i ha arribat a la fi.
    14 Van preparar dos carros amb els cavalls corresponents i el rei els va enviar a seguir el rastre dels arameus dient:
     —Aneu a veure què passa.
    15 Ells van seguir el rastre fins al Jordà, i tot el camí era ple de vestits i dels objectes que els arameus havien abandonat en la seva precipitada fugida. Van tornar enrere i ho van fer saber al rei. 16 Llavors el poble va sortir i va saquejar el campament dels arameus. Una mesura de farina costava un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle, tal com havia anunciat el Senyor.
    17 El rei havia encarregat la vigilància del mercat de la porta de la ciutat a l’oficial sobre el braç del qual es recolzava, però la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia predit l’home de Déu quan el rei va baixar a trobar-lo. 18 En efecte, el dia abans l’home de Déu havia dit al rei: «Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle», * 19 i l’oficial havia replicat a l’home de Déu: «Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?» I Eliseu havia respost: «Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.» 20 I així va passar: la multitud el va trepitjar allí a la porta i va morir. *

8



Final de la història de la xunemita *


    1 Eliseu va dir a la mare del noi que ell havia ressuscitat:
     —Vés-te’n, tu i la teva família, i aneu a residir on sigui, perquè el Senyor envia la fam: ja està a punt d’arribar, i regnarà en el país durant set anys. *
    2 Aquella dona va fer tal com l’home de Déu li havia dit: emigrà amb la seva família i visqué set anys al país dels filisteus. 3 Passats set anys, la dona va tornar d’aquell país i acudí al rei per reclamar la seva casa i els seus camps. * 4 El rei estava conversant amb Guehazí, el servent de l’home de Déu, i li deia:
     —Conta’m els prodigis que Eliseu ha fet.
    5 Mentre Guehazí contava al rei com Eliseu havia tornat un mort a la vida, va arribar la mare del noi que ell havia ressuscitat, per reclamar al rei la casa i els camps. * Guehazí va dir:
     —Rei i senyor meu: aquesta és aquella dona i aquest és el seu fill, el noi que Eliseu va tornar a la vida.
    6 El rei va interrogar la dona, i ella li va referir el fet. Llavors el rei li va assignar un funcionari amb aquesta ordre:
     —Fes que li sigui restituït tot el que li pertany, amb totes les rendes que han donat les terres des del dia que va emigrar fins ara.

Eliseu i Hazael de Damasc


    7 Eliseu va anar a Damasc. * Benadad, * el rei dels arameus, estava malalt, i li digueren:
     —L’home de Déu * ha vingut aquí.
    8 El rei digué a Hazael: *
     —Prepara un present, vés a trobar l’home de Déu i consulta el Senyor per mitjà d’ell; pregunta si en sortiré viu, d’aquesta malaltia.
    9 Hazael anà a trobar-lo. Havia preparat una ofrena amb el bo i millor del que hi havia a Damasc: la càrrega de quaranta camells. * Quan Hazael va arribar, es quedà dret davant d’Eliseu i li digué:
     —El teu fill * Benadad, rei dels arameus, m’ha enviat a preguntar-te si en sortirà viu, d’aquesta malaltia.
    10 Eliseu li va respondre:
     —Vés i digues-li que sí, que es posarà bo. * De fet, però, el Senyor m’ha revelat que morirà irremissiblement.
    11 Tot seguit l’home de Déu es va quedar amb el rostre immòbil, molt tens, fins que va esclatar en plors. *
    12 Hazael va preguntar:
     —Per què plora el meu senyor?
     Ell va respondre:
     —Perquè sé el mal que tu faràs als israelites: incendiaràs les seves fortaleses, mataràs els joves, esclafaràs les criatures i esventraràs les dones embarassades. *
    13 Hazael va preguntar:
     —Però qui és aquest servent teu, aquest gos, * per a fer coses tan grans?
     Eliseu va respondre:
     —El Senyor m’ha revelat que tu seràs rei dels arameus. *
    14 Hazael va deixar Eliseu i es va presentar al seu senyor. Aquest li va preguntar:
     —Què t’ha dit Eliseu?
     Ell va respondre:
     —M’ha dit que et posaràs bo.
    15 L’endemà Hazael va agafar una manta i la posà ben xopa d’aigua sobre la cara del rei, que va morir ofegat. I Hazael va succeir Benadad. *