Primer llibre de Samuel



23

6 També Abiatar, fill d’Ahimèlec, que s’havia refugiat prop de David, havia anat a Queilà portant l’efod. *
    7 Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar:
     —Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.
    8 Saül va mobilitzar tot el poble per baixar a Queilà i assetjar David i la seva tropa. 9 En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l’efod, 10 i va pregar així:
     —Senyor, Déu d’Israel, aquest servent teu ha sentit a dir que Saül té la intenció de venir a Queilà i destruir la ciutat per culpa meva. 11 ¿Baixarà Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d’Israel, respon al teu servent, t’ho demano!
     El Senyor respongué:
     —Baixarà. *
    12 David preguntà encara:
     —Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes?
     El Senyor va respondre:
     —Us hi faran caure.