Primera carta als Corintis



1



Salutació


    1 Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, * i el germà Sòstenes, * 2 a l’església de Déu que és a Corint, * als santificats en Jesucrist, * cridats a ser sants, juntament amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, * Senyor d’ells i nostre. 3 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. *

Acció de gràcies


    4 Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, 5 en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. 6 I és que el testimoni de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres, 7 que no us manca cap mena de do, mentre espereu la seva manifestació. * 8 Déu també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia que vindrà nostre Senyor Jesucrist sigueu trobats irreprensibles. * 9 Déu és fidel, * i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre. *

Les divisions comunitàries (1,10-4,21)



Diversos grups a Corint


    10 Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer. * 11 Perquè la gent de Cloe m’han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. 12 Vull dir que uns afirmen: «Jo sóc de Pau»; altres: «Doncs jo, d’Apol·ló»; * altres: «Jo, de Cefes»; * altres: «Jo, de Crist.» 13 ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, fora de Crisp i Gaius; * 15 així ningú no pot dir que heu estat batejats en el meu nom. 16 Per cert, també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. 17 Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, * i sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

Un Messies crucificat


    18 Els qui van a la perdició tenen per una insensatesa * la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui som salvats, és poder de Déu. * 19 Diu l’Escriptura: Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents.* 20 On són els savis d’aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? * Déu ha convertit en insensata * la saviesa d’aquest món! 21 El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquesta insensatesa que prediquem. * 22 Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, * 23 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. * 24 Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans. * 25 Perquè allò que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes. *

La crida dels més febles


    26 Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família. * 27 Ben al contrari, Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els forts. 28 Déu ha escollit gent que no compta, els menyspreats d’aquest món; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. 29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. * 30 És gràcies a ell que vosaltres viviu en Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, * 31 perquè, tal com diu l’Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor. *

2



L’anunci de Jesucrist crucificat


    1 Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa. * 2 Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. * 3 Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. * 4 Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, * 5 perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

La saviesa de Déu


    6 De fet, als qui són adults en la fe, * sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen, * que han de ser destituïts, 7 sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: * des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria. 8 Cap dels qui dominen aquest món no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. 9 Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, * ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen. 10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat * per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. 11 ¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu. * 12 I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit. * 13 I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals. * 14 L’home terrenal * no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment. * 15 En canvi, l’home espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú. * 16 En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo?* Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.

3



Col·laboradors de Déu


    1 Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, * sinó com a homes terrenals, * encara infants en Crist. 2 Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. * De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, 3 perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, * què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana? 4 Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d’Apol·ló», * ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? 5 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. 6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, * però és Déu qui feia créixer. 7 Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. 8 El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d’acord amb el seu treball. 9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, * i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix. *
    10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, * he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix! 11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist. * 12 Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, 13 i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. * 14 Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa, 15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc.
    16 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? * 17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
    18 Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi. * 19 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.* 20 I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits.* 21 Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: 22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, * 23 però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

4



Apòstols i servidors de Jesucrist


    1 Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels misteris de Déu. * 2 Ara bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels. * 3 Quant a mi, m’importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. 4 La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. * El qui m’ha de judicar és el Senyor. 5 Per tant, no judiqueu * abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu. *
    6 Germans, fins ara he parlat de mi i d’Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s’enorgulleixi posant-se a favor de l’un i en contra de l’altre. * 7 Què us fa superiors als altres? Què teniu que no hàgiu rebut? * I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? 8 Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sentiu reis sense necessitat de nosaltres! I tant de bo ho fóssiu, que també nosaltres compartiríem la vostra reialesa. * 9 Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l’univers, àngels i homes. * 10 Nosaltres, per Crist, som insensats; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats. * 11 Fins al moment present patim fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d’un lloc a l’altre, * 12 ens fatiguem treballant amb les pròpies mans. * Si ens insulten, beneïm; * si ens persegueixen, ho suportem; 13 si ens calumnien, responem amb dolcesa. Fins ara hem estat les deixalles del món, * la desferra dels homes.
    14 No us escric tot això per avergonyir-vos; més aviat us vull instruir com a fills meus estimats. * 15 De fet, encara que tinguéssiu deu mil guies * en Crist, no teniu molts pares, perquè sóc jo qui, en anunciar-vos l’evangeli, us vaig engendrar * en Jesucrist. 16 Us prego, doncs, que sigueu imitadors meus. * 17 Per això us he enviat Timoteu, fill meu estimat i fidel en el Senyor. * Ell us recordarà els meus principis de conducta en Crist, tal com jo els ensenyo pertot arreu, en cada església. 18 Alguns s’han enorgullit pensant que no tornaré a visitar-vos. 19 Però, si Déu vol, * tornaré ben aviat i aleshores sabré què valen aquests orgullosos no pel que diuen, sinó pel que poden fer: 20 el Regne de Déu no consisteix en paraules, sinó en poder. * 21 Què preferiu: que vingui amb el bastó a la mà, o bé amb amor i esperit de dolcesa? *

5



Un cas de relació il·legítima


    1 Se sent a dir pertot arreu que entre vosaltres hi ha un cas de relació il·legítima, tan greu que no es dóna ni entre els pagans. Em refereixo a un que conviu amb la dona del seu pare. * 2 I en comptes de sentir-ne pena i excloure de la comunitat l’home que es comporta així, vosaltres n’esteu tan satisfets! 3 Doncs jo, que em trobo corporalment absent, però present en esperit, * ja he decidit, com si em trobés enmig vostre, què cal fer amb un home així: 4 amb el poder de Jesús, * nostre Senyor, reunim-nos vosaltres i jo, que hi seré en esperit, i en nom de Jesús, Senyor nostre, 5 posem aquest home en mans de Satanàs, perquè el seu cos sigui castigat i així el seu esperit pugui salvar-se el dia del Senyor. *
    6 No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos! ¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta? * 7 Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. * Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. * 8 Per això, celebrem la festa de Pasqua, no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat. *
    9 En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida libidinosa; * 10 però no em volia referir a tots els libidinosos, usurers, lladres o idòlatres d’aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món. 11 Volia dir que no heu de tenir tractes amb els qui duen el nom de germans * però són libidinosos, usurers, idòlatres, calumniadors, embriacs o lladres. Amb gent d’aquesta mena no heu de compartir ni tan sols la taula! * 12 Per què haig de judicar els de fora? * ¿No són els de dins, els qui vosaltres heu de judicar? * 13 Als de fora, ja els judicarà Déu. Extirpeu el malvat d’enmig vostre.*

6



Les denúncies judicials entre cristians


    1 Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? * 2 ¿No sabeu que el poble sant judicarà el món? * I si vosaltres heu de judicar el món, ¿ara sou incapaços de resoldre causes sense importància? 3 ¿No sabeu que judicarem fins i tot els àngels? * Doncs molt més hem de resoldre els litigis de cada dia! 4 En causes d’aquesta mena, fins podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. * 5 Ho dic perquè en sentiu vergonya! ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou assenyat per a fer de jutge entre els seus germans? 6 ¿És que un germà ha de posar un plet contra un altre germà, i ho ha de fer davant un tribunal de gent que no creu? 7 Ja caieu ben avall quan empreneu accions legals els uns contra els altres! Per què no preferiu que us perjudiquin? Per què, abans d’això, no us deixeu desposseir? * 8 Però no: sou vosaltres els qui perjudiqueu i desposseïu, i ho feu a germans vostres! 9 ¿No sabeu que els injustos no rebran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida libidinosa, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, * 10 ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no rebran en herència el Regne de Déu. * 11 Alguns de vosaltres éreu d’aquests, però ara heu estat rentats, heu estat santificats i heu estat fets justos en el nom de Jesucrist, el Senyor, i gràcies a l’Esperit del nostre Déu. *

El valor del propi cos


    12 Alguns diuen: «Tot m’és permès.» Però sapigueu que no tot convé. * «Tot m’és permès», però jo no m’he de deixar dominar per res. 13 «Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments», però Déu destruirà una cosa i l’altra. El cos no és per a una vida libidinosa, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos. * 14 I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. * 15 ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? * ¿Puc agafar, doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d’una prostituta? De cap manera! 16 ¿O és que no sabeu que el qui s’uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè diu l’Escriptura: Tots dos formen una sola carn.* 17 En canvi, el qui s’uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell. * 18 Fugiu d’una vida libidinosa! Qualsevol dels pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida libidinosa peca contra el seu propi cos. 19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant * que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? 20 Heu estat comprats pagant un preu: * glorifiqueu Déu en el vostre cos! *

Respostes de Pau a diverses qüestions (7-15)


7



Matrimoni i continència


    1 Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. * 2 Però, per a evitar comportaments libidinosos, * val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: * 3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. 4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. 5 No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, * no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini. 6 Això ho dic per fer-vos una concessió, no per imposar-vos res. * 7 Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre. *
    8 Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bo que continuïn com estan, tal com faig jo. * 9 Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se. *
    10 Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit, 11 i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller. *
    12 Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans * té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi. 13 Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi. 14 El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. * Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants. 15 Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau. * 16 Perquè tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller? *

No canviar de condició


    17 D’altra banda, que cadascú continuï vivint en la mateixa condició que el Senyor li havia assignat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. * Aquesta és la norma que dono a totes les esglésies. 18 Si quan Déu el va cridar era circumcís, que no dissimuli que va ser circumcidat; * si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi. 19 La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu. * 20 Que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat. 21 ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te’n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l’ocasió. * 22 Perquè l’esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. * 23 Heu estat comprats pagant un preu: * no us feu esclaus dels homes! 24 Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat.

Els no casats i les viudes


    25 Pel que fa als no casats, * no tinc cap manament del Senyor, però us dono el meu parer, com a home que, per la misericòrdia del Senyor, * és digne de confiança. 26 Crec, doncs, que en la mala situació present és bo que cadascú visqui en la condició en què es troba. 27 Si estàs lligat en matrimoni a una dona, no busquis de separar-te’n; i si no hi estàs lligat, no busquis muller. 28 Si et cases, no fas cap pecat; i si una noia es casa, tampoc no peca. Però els casats hauran de suportar contrarietats, * i jo us les voldria estalviar.
    29 Vull dir, germans, que el temps s’acaba. * D’ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin; 30 els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res; 31 els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa. *
    32 Jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure’l. 33 En canvi, el casat s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure la muller, 34 i té el cor dividit. Igualment, la noia jove o la dona no casada poden ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santes de cos i d’esperit; en canvi, la casada s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure el marit. 35 Tot això ho dic pel vostre bé, no per lligar-vos a res. Penso tan sols en allò que més convé i que més facilita de viure dedicat al Senyor, sense destorbs de cap mena.
    36 Si algú creu que, endut per la passió, es comporta de manera inconvenient amb la seva promesa i que s’hi hauria de casar, que faci el que desitja. No fa cap pecat: que es casin. * 37 Però el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap mena de coacció, sinó amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, farà bé. 38 Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa bé; i qui no s’hi casa, fa millor.
    39 La muller està lligada al marit mentre ell és viu; però si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que visqui en el Senyor. * 40 Tanmateix, serà més feliç si no ho fa. Aquest és el meu parer, i crec que jo també tinc l’Esperit de Déu.

8



La carn sacrificada als ídols


    1 Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. * Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica. 2 Els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa, encara no saben com han de conèixer. * 3 En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell. *
    4 Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, * i que de Déu només n’hi ha un. * 5 És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. 6 Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové * i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim. *
    7 Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat. * 8 Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem. * 9 Tot i això, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe. * 10 Perquè, si algú que encara no posseeix el coneixement que tu tens et veu a taula en el temple d’un ídol, la seva consciència, que és feble, se sentirà encoratjada i es posarà a menjar la carn sacrificada als ídols. 11 Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrà el qui és feble, un germà pel qual Crist va morir. * 12 Quan pequeu així contra els germans i feriu la seva consciència, que és feble, pequeu contra Crist. 13 Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà. *

9



La llibertat de l’apòstol


    1 ¿No sóc lliure? ¿No sóc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? * ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor? 2 Si per a d’altres no sóc apòstol, per a vosaltres certament que ho sóc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell que autentifica el meu apostolat. *
    3 La meva defensa contra els qui m’acusen és aquesta: 4 ¿No tenim dret de rebre el menjar i el beure? * 5 ¿No tenim dret que ens acompanyi una germana, una dona cristiana, igual que els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes? 6 ¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar? * 7 ¿Qui serveix en l’exèrcit pagant-se ell mateix les despeses? ¿Qui planta una vinya i no en menja el fruit? ¿Qui pastura un ramat i no s’alimenta de la llet que en treu? 8 No parlo tan sols amb raonaments humans: la Llei, ¿no diu això mateix? 9 En efecte, en la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou mentre trilla.* ¿Ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? 10 ¿No ho diu més aviat per a nosaltres? Certament que ha estat escrit per a nosaltres, perquè el qui llaura i el qui trilla han de treballar amb l’esperança de rebre’n la seva part. * 11 Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? * 12 Si d’altres exerceixen aquest dret damunt vostre, molt més el podem exercir nosaltres. Però mai no n’hem fet ús; * al contrari, ho suportem tot per no posar cap obstacle a l’evangeli del Crist.
    13 ¿No sabeu que els qui serveixen en el temple viuen del temple, i els qui serveixen a l’altar reben una part de les ofrenes? * 14 Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli. * 15 Però jo no he fet ús de cap d’aquests drets, * i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m’estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me. 16 Tanmateix, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli, perquè és una obligació que m’han imposat: * ai de mi si no anunciés l’evangeli! * 17 Si m’ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. * 18 Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l’evangeli que anuncio, sense fer ús dels drets que l’evangeli em dóna.
    19 Jo, que no era esclau de ningú, m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. * 20 M’he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; tot i no estar sotmès a la Llei, he viscut amb els qui hi estan sotmesos com si jo també hi estigués, per guanyar-los a tots ells. * 21 I per guanyar els qui no tenen Llei he viscut amb ells com si jo tampoc no en tingués, * encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que Crist és la meva llei. 22 M’he fet feble amb els febles per guanyar els febles; * m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés. * 23 Tot ho faig a causa de l’evangeli, per poder-hi tenir part.
    24 ¿No sabeu que a l’estadi tots els corredors es llancen a la cursa, però només un s’emporta el premi? * Correu bé per poder-vos-el endur! 25 L’atleta s’absté de moltes coses, * i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà. * 26 Així, doncs, jo corro, però no sense una meta; combato donant cops de puny, però no pas a l’aire. 27 Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat, * no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix.

10



L’exemple d’Israel, advertiment contra la idolatria


    1 Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el mar, * 2 i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès; * 3 tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual * 4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca * espiritual que els acompanyava, * i aquesta roca era el Crist. 5 Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert. * 6 Tot això era un exemple per a nosaltres, * perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar. * 7 I no sigueu idòlatres, com alguns d’ells ho van ser, tal com diu l’Escriptura: El poble es va asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se.* 8 No ens llancem a cometre actes libidinosos, com ho feren alguns d’ells, i en un sol dia en van caure vint-i-tres mil. * 9 No temptem el Crist, com alguns d’ells el temptaren, i van morir picats per les serps. * 10 No murmureu, com alguns d’ells murmuraren, i van morir a mans de l’exterminador. * 11 Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps. *
    12 Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure. * 13 Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel * i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar. *

Comunió amb Crist i no amb els ídols


    14 Per tot això, estimats meus, fugiu de la idolatria. * 15 Us parlo com a gent assenyada: jutgeu vosaltres mateixos això que dic. 16 La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? * 17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, * ja que tots participem d’aquest únic pa. 18 Mireu el poble d’Israel: ¿no és cert que els qui mengen la carn de les víctimes estan en comunió amb l’altar? * 19 Què vull dir amb això? ¿Que la carn sacrificada als ídols o els mateixos ídols són alguna cosa? * 20 Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, * i jo no voldria que entréssiu en comunió amb els dimonis. 21 No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis! No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis! * 22 O és que volem provocar la gelosia del Senyor? * Que potser som més forts que no pas ell?

Llibertat de consciència


    23 Alguns diuen: «Tot és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot és permès», però no tot edifica. * 24 Que ningú no busqui el propi interès, sinó el dels altres. * 25 Mengeu de tot el que es ven al mercat, sense preguntar res per escrúpols de consciència, 26 perquè és del Senyor la terra i tot el que s’hi mou. * 27 Si un que no és creient us convida i vosaltres accepteu la invitació, mengeu de tot el que us ofereixi, sense preguntar res per escrúpols de consciència. * 28 Però si algú us diu: «Això és carn sacrificada en un temple pagà», no en mengeu, per consideració al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consciència. * 29 I quan dic consciència no em refereixo a la vostra, sinó a la seva. Ara bé, per què la meva llibertat ha de ser judicada per la consciència d’un altre? * 30 Si jo dono gràcies a Déu pel que menjo, per què he de ser criticat pel menjar del qual dono gràcies? *
    31 Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. * 32 Però no sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, * ni per a l’Església de Déu. 33 Feu com jo, que procuro de complaure’ls tots en tot, no cercant el meu propi bé, sinó el bé de tots, perquè se salvin. *

11


    1 Sigueu imitadors meus, * com jo ho sóc de Crist.

Les assemblees comunitàries



L’home i la dona davant el Senyor


    2 Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre. * 3 Però vull que comprengueu que Crist és cap de tot home, * l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. * 4 Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, 5 i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. * 6 Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se’ls o de rapar-se, que es cobreixi. 7 Pel que fa a l’home, no s’ha de cobrir el cap, perquè és imatge * i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l’home. 8 No és l’home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l’home. * 9 Ni tampoc l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home. * 10 Per això la dona, per respecte als àngels, * ha de portar al cap un signe de la dignitat que té. * 11 D’altra banda, per al Senyor no hi ha dona sense home ni home sense dona; 12 perquè si bé la dona va ser treta de l’home, també és cert que l’home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu. *
    13 Judiqueu-ho vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona pregui a Déu amb el cap descobert? 14 ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són un deshonor per a l’home, 15 però, en canvi, són motiu de glòria per a la dona? És que la cabellera li ha estat donada com un vel.
    16 I si algú encara vol discutir-ho, sàpiga que nosaltres no tenim aquest costum, ni tampoc les esglésies de Déu.

El sopar del Senyor


    17 Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. * 18 Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec: 19 certament cal que hi hagi grups oposats, * perquè es vegi qui de nosaltres resisteix la prova. 20 El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, * ja no celebreu el sopar del Senyor, 21 perquè, en el moment de l’àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa. * 22 ¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l’Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? * Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar!
    23 La tradició que jo he rebut * i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, 24 digué l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» 25 I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. * Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» * 26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. *
    27 Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament haurà de respondre del cos i la sang del Senyor. * 28 Que cadascú s’examini a si mateix, * abans de menjar el pa i beure la copa, 29 perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, * menja i beu la pròpia condemna. 30 Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort. * 31 Si ens examinéssim nosaltres mateixos, el Senyor no ens judicaria. 32 Ara, però, ell ens judica per corregir-nos i perquè no siguem condemnats amb el món. * 33 Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres. 34 Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna. Totes les altres coses, les determinaré quan vingui.

12



Els dons de l’Esperit


    1 Pel que fa als dons de l’Esperit, germans, no vull que estigueu en la ignorància. 2 Sabeu que, quan encara éreu pagans, us deixàveu arrossegar cap als ídols muts una vegada i una altra. * 3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant. *
    4 Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7 Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots. * 8 Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; * 9 un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit; 10 un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; * un altre, el do de parlar en llengües; * un altre, el do d’interpretar-les. 11 Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, * que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol. *

Un sol cos amb molts membres


    12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. * 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, * hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit. *
    14 Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. 15 Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 16 I si l’orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 17 Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? 18 Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. 19 Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? 20 Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. 21 L’ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta.» 22 Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; 23 els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, 24 cosa que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, 25 perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. 26 Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell.
    27 Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n’és un membre. * 28 En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. * 29 ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? 30 ¿Tenen tots el do de guarir? ¿Tots parlen en llengües? ¿O tots les saben interpretar?
    31 Anheleu, però, els dons més grans! *

El camí més excel·lent de l’amor *


     I ara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.

13


    1 Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, * si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, * però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, * però no estimés, de res no em serviria.
    4 L’amor * és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni interessat, * no s’irrita ni es venja; 6 no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. 7 Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. *
    8 L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9 Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. * 10 Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. * 12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; * després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 13 Ara, doncs, es mantenen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; * però l’amor és el més gran. *

14



La profecia i el do de llengües


    1 Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! * 2 El qui té el do de parlar en llengües, * no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. 3 En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. 4 El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. 5 Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: * és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat.
    6 Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament? 7 Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l’una i l’altra? 8 I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? 9 Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l’aire! 10 En el món hi ha infinitat de maneres d’expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; 11 però si desconec el significat de les expressions, per al qui parla amb mi seré un estranger * i ell serà per a mi un estranger. 12 Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l’Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l’edificació de la comunitat. 13 Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquè algú les sàpiga interpretar. * 14 Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment no arriba a donar fruit. 15 Què he de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment; cantar amb l’esperit, * i cantar també amb l’enteniment. 16 Si beneeixes Déu només amb l’esperit, el qui no ha estat iniciat no podrà respondre «Amén» * a la teva pregària, ja que no entén el que dius. 17 Pot ben ser que hagis donat gràcies d’una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l’edificació de l’altre. 18 Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres; 19 però en una reunió comunitària m’estimo més dir cinc paraules que s’entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües.
    20 Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. * Sigueu-ho, si de cas, a l’hora de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. 21 En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d’homes de llengües estrangeres i per boca d’estrangers, però ni així no m’escoltaran.Ho dic jo, el Senyor. * 22 Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients. 23 Suposeu que tota la comunitat està reunida * i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos? 24 Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, * tots discerniran el seu cas, 25 i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres. *
    26 Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d’interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres. * 27 Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l’un darrere l’altre, i que un les interpreti. 28 Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. 29 Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment. * 30 Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. 31 Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. 32 Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes, * 33 ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau. *
     Com és costum en totes les esglésies del poble sant, * 34 que les dones casades * callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. * 35 I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat. 36 ¿És que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? ¿O és que sou els únics que l’heu rebuda? *
    37 Si algú es té per un profeta o per un home portat per l’Esperit, reconeixerà que això que us escric és un manament del Senyor. * 38 I si algú no ho reconeix, ell tampoc no serà reconegut. *
    39 Per tot això, germans meus, anheleu el do de profecia * i no poseu obstacles al do de parlar en llengües. 40 Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre. *

15



Jesucrist ha ressuscitat


    1 Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar * i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, 2 i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. 3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: *
     Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, *
    4 i fou sepultat;
     ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, *
    5 i s’aparegué a Cefes * i després als Dotze. *
    6 Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. * 7 Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. 8 Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, * se’m va aparèixer també a mi. * 9 Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, * ja que vaig perseguir l’Església de Déu. * 10 Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi. * 11 Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut. *

Els morts ressuscitaran


    12 Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? 13 Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. 14 I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. 15 Fins i tot donem un fals testimoni * de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d’ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l’ha pogut pas ressuscitar. 16 Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. 17 I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. * 18 En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. * 19 Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
    20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. * 21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: * 22 així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. 23 Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. * 24 Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder * i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. * 26 El darrer enemic destituït serà la mort, * 27 perquè, segons l’Escriptura, * Déu ho ha posat tot sota els seus peus. * Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», * és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. * 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
    29 Si els morts no ressusciten, * què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? * Per què fer-se batejar en lloc d’ells? 30 I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d’exposar a perills continus? * 31 Germans, cada dia em veig en perill de mort, * i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. 32 De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, * si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!* 33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» * 34 Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n’hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra! *

El cos dels ressuscitats


    35 Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» * 36 Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. 37 I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; 38 i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor. * 39 Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d’una manera; el dels animals terrestres, d’una altra; el dels ocells, d’una altra; el dels peixos, d’una altra. 40 Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra; 41 la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre. * 42 Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible; 43 se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; * és sembrat feble, i ressuscita ple de força. 44 És sembrat un cos terrenal, * i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha un cos terrenal, també hi ha un cos espiritual. 45 Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; * però el darrer Adam és esperit que dóna vida. * 46 No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. 47 El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. 48 Tal com era el de pols són tots els de pols, * i tal com és el del cel seran tots els del cel. 49 Així com som semblants a l’home fet de pols, * també serem semblants a l’home que és del cel.
    50 Noteu-ho bé, germans: la carn i la sang no són capaces de rebre en herència el Regne de Déu. Allò que és corruptible no pot heretar la vida incorruptible. * 51 I ara us vull revelar un misteri: * no tots morirem, però tots serem transformats. 52 Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final: * la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. * 53 Perquè aquest cos corruptible s’ha de revestir d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’ha de revestir d’immortalitat. * 54 Quan aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat, llavors es complirà allò que diu l’Escriptura: La victòria ha engolit la mort.* 55 Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?* 56 El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei. * 57 Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre.
    58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil. *

16



La col·lecta per l’església de Jerusalem


    1 Pel que fa a la col·lecta en favor del poble sant, seguiu també vosaltres les instruccions que he donat a les esglésies de Galàcia. * 2 El primer dia de cada setmana, és a dir, el diumenge, * que cadascú posi a part el que hagi pogut estalviar, i així, quan jo vingui, les col·lectes ja estaran fetes. 3 Quan arribi, donaré cartes de presentació als qui vosaltres designareu i els enviaré a portar la vostra ofrena a Jerusalem. 4 I si convé que hi vagi jo mateix, faran el viatge amb mi.

Projectes de viatge


    5 Vindré a Corint després de travessar Macedònia, per on ara he de passar. * 6 És possible que em quedi una temporada entre vosaltres, o fins i tot que m’hi estigui tot l’hivern, perquè m’ajudeu a continuar el meu viatge. * 7 Aquesta vegada no us vull veure solament de passada; espero quedar-me amb vosaltres un quant temps, si el Senyor ho permet. * 8 Ara, però, m’estaré a Efes fins a la Pentecosta, * 9 perquè s’ha obert una porta molt gran * a la meva activitat, encara que tinc allí molts adversaris.
    10 Si arriba Timoteu, procureu que se senti acollit entre vosaltres, ja que treballa com jo en l’obra del Senyor. * 11 Que ningú no el menyspreï. * Ajudeu-lo perquè torni cap a mi en pau. L’espero juntament amb els germans.
    12 He demanat amb insistència al nostre germà Apol·ló * que vingui a trobar-vos juntament amb els altres germans, però no ho ha volgut de cap manera; vindrà quan se li presenti l’ocasió.

Recomanacions finals i salutacions


    13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge. * 14 Feu-ho tot amb amor.
    15 Germans, us faig encara aquesta petició: ja sabeu que Estèfanes i la seva família són les primícies d’Acaia i que s’han posat al servei del poble sant. * 16 Poseu-vos també vosaltres a disposició d’ells i de tothom qui col·labora i treballa amb ells. 17 M’alegro que hagin vingut Estèfanes, Fortunat i Acaic; ells han suplert la vostra absència, 18 ja que han confortat el meu esperit com havien confortat el vostre. Sapigueu apreciar aquests homes. *
    19 Us saluden les esglésies de l’Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, * amb tota l’església que es reuneix a casa d’ells. * 20 Us saluden tots els germans. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. *
    21 Aquesta salutació l’escric jo mateix, Pau. * 22 Si algú no estima el Senyor, que sigui maleït! * Marana ta!* 23 Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres. * 24 Us estimo a tots en Jesucrist.