Pròleg (1,1-8)



Títol


    1 Revelació * de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. * Jesucrist envià el seu àngel * per comunicar-la a Joan, el seu servent, 2 i Joan ha donat testimoni * de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. 3 Feliç * el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta. *

Salutació


    4 Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. * Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, * de part dels set esperits * que estan davant el seu tron, 5 i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, * el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, * el sobirà dels reis de la terra. *
     Ell ens estima i ens ha alliberat * dels nostres pecats amb la seva sang, 6 i ha fet de nosaltres una casa reial, * uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. * A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
    7 Mireu, ve enmig dels núvols, * i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. * Sí! Amén!
    8 Jo sóc l’alfa i l’omega, * diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers. *

Les set cartes (1,9-3,22) *



Visió preparatòria


    9 Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, * la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava a l’illa de Patmos * per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. 10 El dia del Senyor, * l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, * 11 que deia:
     —Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.
    12 Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d’or * 13 i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, * vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or; * 14 tenia el cap i els cabells blancs com la llana més blanca i com la neu, i els seus ulls eren com una flama de foc; * 15 els seus peus semblaven bronze brunyit, refinat a la fornal, i la seva veu era com el bramul de les onades. * 16 A la mà dreta hi tenia set estrelles, * i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls. * El seu rostre era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat. *
    17 En veure’l vaig caure als seus peus com mort, * però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué:
     —No tinguis por. * Jo sóc el primer i el darrer. * 18 Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles * i tinc les claus de la mort i del seu reialme. * 19 Escriu, doncs, el que has vist, el que ara és i el que vindrà després. *
    20 »El misteri de les set estrelles que has vist a la meva mà dreta i els set lampadaris d’or és aquest: les set estrelles són els àngels * de les set esglésies i els set lampadaris són les set esglésies.